Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Tailàndia: Manifestants menors d'edat afronten “greus conseqüències” per participar en protestes multitudinàries

© Summer Panadd

“Les autoritats tailandeses han detingut, jutjat, vigilat i intimidat manifestants menors d'edat per participar en protestes multitudinàries sense precedents”, ha declarat avui Amnistia Internacional, que ha demanat que es retirin els càrrecs i es posi fi a l'assetjament destinat a dissuadir que aquestes persones se sumin a les protestes.
 
El nou informe d'Amnistia Internacional “We are Reclaiming Our Future” es basa en entrevistes amb 30 menors d'edat activistes i manifestants de tot el país que van participar en protestes multitudinàries entre 2020 i 2022.
 
En comparació amb onades de protestes anteriors a Tailàndia, un nombre extraordinari de participants eren estudiants de secundària menors de 18 anys que reclamaven reformes educatives, polítiques, econòmiques i socials a un sistema que consideraven paternalista i rígidament conservador. També van exercir un paper important menors LGBTI i indígenes, així com membres d'altres grups ètnics minoritaris.
 
Fins avui, gairebé 300 persones menors de 18 anys han estat jutjades per càrrecs penals, i algunes podrien passar anys a la presó després de ser acusades de sedició o d'insultar a la monarquia. És la primera vegada que es coneix l'obertura de causes de lesa majestat contra menors a Tailàndia. La majoria va ser acusada d'infringir normes sobre reunions públiques multitudinàries contingudes en el decret d'emergència dictat en relació amb la pandèmia i que ja ha estat revocat.
 
“Menors que tenen tota la vida per davant s'enfronten ara a greus conseqüències només per participar en protestes pacífiques”, ha afirmat Chanatip Tatiyakaroonwong, investigador sobre Tailàndia d'Amnistia Internacional. “Tailàndia té l'obligació legal de garantir el dret de les persones menors d'edat a la llibertat de reunió pacífica, però, en lloc d'això, exercir aquest dret està costant molt car als qui protesten, que podrien passar dècades entre reixes”.
 
Tàctiques nocives

Amnistia Internacional ha documentat diverses tàctiques emprades per reprimir el dret a protestar. Les autoritats supervisaven o vigilaven de manera habitual les persones menors que protestaven en favor de la democràcia; intimidaven directament les que pertanyien a grups ètnics minoritaris per participar en reunions públiques, i feien preguntes innecessàries i invasives en les comprovacions d'antecedents, com, per exemple, si la persona tenia relacions amb algú del mateix sexe.
 
Chompoo*, manifestant resident a Bangkok de 13 anys, va explicar a Amnistia Internacional que les autoritats la seguien des que va començar el seu activisme al març de 2022. Igualment, les autoritats van seguir un activista LGBTI de 16 anys fins a casa seva i i la seva escola, fet que va afectar la seva salut mental, perquè va començar a patir atacs de pànic, insomni i altres símptomes d'estrès degut a la vigilància contínua.
 
En alguns casos, les autoritats van fer ús indegut dels poders que els confereix la Llei de Protecció de la Infància per impedir de manera injustificada que persones menors participessin en protestes. Anna, activista estudiantil resident a Bangkok que defensa la reforma educativa, va dir que la policia i funcionaris del Ministeri de Desenvolupament Social i Seguretat Humana —el principal organisme encarregat de la protecció de la infància— la van treure arrossegant-la d'un restaurant a ella i a les seves amistats perquè les autoritats temien que anessin a protestar al Monument a la Democràcia, davant del qual anaven a passar membres de la família reial.
 
Amnistia Internacional també ha documentat que les autoritats van pressionar els progenitors perquè dissuadissin als seus fills i filles de participar en les protestes o n'impedissin la participació. Això va provocar tensions familiars que, en dos casos documentats per Amnistia Internacional, van desembocar en violència domèstica contra els menors.
 
“Quan la meva família va saber de la meva participació en el moviment de protesta, vam començar a discutir molt”, va explicar Satapat, que va participar en les protestes prodemocràcia el 2020 quan tenia 17 anys i estudiava secundària a la ciutat meridional de Pattani. “Llavors els meus pares van començar a recórrer a la violència física i a pressionar-me confiscant-me la meva assignació diària i el meu telèfon mòbil. Vaig haver de fugir de casa i vaig anar a viure amb un amic”.
 
“A més dels càrrecs, algunes d'aquestes persones podrien patir el càstig addicional de ser repudiades pels seus propis progenitors o sofrir maltractaments a les mans d'aquests a causa de la pressió a què les sotmeten les autoritats”, va afegir Tatiyakaroonwong.
 
Entorn hostil

Amnistia Internacional ha avaluat amb detall les condicions de seguretat en les protestes des de 2020. La preocupació es va intensificar el 2021, després de l'augment de la repressió per la policia i l'escalada de la violència en els llocs on es produïen les protestes.

Tres joves manifestants que tenien en aquells dies 14, 15 i 16 anys, van rebre trets d'armes de foc, presumptament per particulars, davant de la comissaria de policia de Din Daeng, a Bangkok, el 16 d'agost de 2021.
 
Un d'ells, Warit Somnoi, de 15 anys, va rebre un tret al coll, va romandre diversos mesos en coma i va morir més tard a causa de les ferides. Després de la seva mort, la fiscalia va demanar a la policia en reiterades ocasions un seguit de proves que aquesta no va presentar, la qual cosa va provocar un gran retard en la investigació. Finalment, la fiscalia va encausar un ciutadà particular per assassinat, però no s'ha celebrat encara cap judici.
 
Amnistia Internacional va parlar també amb un advocat de drets humans que ha representat diversos clients menors de 18 anys i que va descriure maltractaments a mans d'agents de la policia, com l'ús d'instruments d'immobilització i de pallisses durant les detencions i l'ús de bales de goma durant la repressió de les protestes.
 
Segons informes, les autoritats van utilitzar brides per a cable per a immobilitzar una persona de 12 anys durant la repressió policial d'una protesta antigovernamental prop de l'encreuament de Din Daeng de Bangkok el 13 de juliol de 2021. Sainam, un altre manifestant que tenia 17 anys en aquella data, va dir que li havien disparat bales de goma en una protesta a Bangkok.
 
“Després que em disparessin, vaig tractar de fugir, però la policia antidisturbis se'm va acostar per davant i per darrere. Em van agafar i em van fer caure. Després recordo que em van donar cops de peu i van utilitzar un objecte dur —com un bastó o una pistola— per pegar-me. Em van escorcollar tot el cos, em van lligar amb brides per a cable i van continuar donant-me puntades”, va dir, afegint que només va poder veure al metge el matí següent després de ser posat en llibertat.
 
Amnistia Internacional demana al govern tailandès que retiri totes les actuacions penals contra menors d'edat que protestaven de manera pacífica; posi fi a totes les formes d'intimidació i vigilància; i derogui o reformi les lleis emprades per a limitar el dret a protestar de les persones menors per garantir que són compatibles amb les lleis i normes internacionals de drets humans.
 
“Sigui per a entrar en la universitat o demanar feina, moltes d'aquestes persones estan començant ara la següent etapa de la seva vida. El nostre missatge a les autoritats tailandeses és simple: Deixin de frenar-les i permetin que exerceixin els seus drets lliurement”, va concloure Tatiyakaroonwong.
 
*Per raons de seguretat s'ha ocultat el nom complet.