"El Consell de Seguretat de l'ONU ha de renovar el seu embargament d'armes al territori de Sudan del Sud, per la inacció de l'Estat per garantir la rendició de comptes per la violència sexual relacionada amb el conflicte i protegir supervivents, testimonis i actors judicials", afirma avui Amnistia Internacional en un nou informe.
L'informe, titulat “If you don’t cooperate, I’ll gun you down”: conflict-related sexual violence and impunity in South Sudan, revela que continua al país la violència sexual relacionada amb el conflicte i que les armes de foc poden facilitar-la. També revela que encara no s'han implementats del tot dos apartats d'un pla d'acció elaborat per abordar aquest tipus de violència al país i adoptat pel govern al gener de 2021.
El 28 de maig de 2021, el Consell de Seguretat de l'ONU va renovar l'embargament d'armes al territori de Sudan del Sud que havia imposat per primera vegada el 2018 i va identificar la implementació del pla d'acció de 2021 com un dels cinc paràmetres de referència respecte als quals es revisaria l'embargament al maig de 2022.
"Amnistia Internacional ha documentat més d'una dotzena de casos de violència sexual relacionada amb el conflicte en els últims anys, entre els quals s'inclouen dones violades a punta de pistola. Per tant, el Consell de Seguretat de l'ONU ha de renovar el seu embargament d'armes al territori de Sudan del Sud", ha afirmat Deprose Muchena, director d'Amnistia Internacional per a l'Àfrica Oriental i Austral.
"El nostre nou informe posa en relleu la necessitat urgent que s'obrin investigacions exhaustives, independents i imparcials sobre aquests crims. Els perpetradors d'actes de violència sexual relacionada amb el conflicte han de respondre davant la justícia i ha d'acabar-se la impunitat generalitzada per aquests delictes".
Segons els relats que persones supervivents d'aquest tipus de violència han referit a Amnistia Internacional, les violacions les han perpetrat molt diversos tipus d'individus, entre els quals figuraven soldats governamentals, un membre del Servei de Seguretat Nacional (NSS), membres del Moviment d'Alliberament Popular de Sudan en l'Oposició (SPLM-IO) -principal grup armat d'oposició-, membres del Front de Salvació Nacional (NAS) -grup armat no estatal que es va negar a signar l'acord de pau de 2018-, homes armats, rebels i homes desarmats, inclosos adolescents.
Tres d'aquestes persones van dir que havien estat segrestades i obligades a fer treballs forçats o usades com a esclaves sexuals entre dos i quatre anys. Tres supervivents van explicar a Amnistia Internacional que havien donat a llum després de ser violades.
Angelina* va explicar a Amnistia Internacional que, una nit de febrer de 2022, van arribar a la seva casa uns soldats governamentals que li van ordenar que sortís. Quan va sortir, la van violar.
“Quan va acabar el primer, va començar el segon. Quan va acabar el segon, va tornar el primer”
La violència sexual relacionada amb els conflictes sol denunciar-se poc, sobretot quan els supervivents són homes. Jacqueline*, supervivent de violència sexual relacionada amb els conflictes, va dir que havia vist a uns homes armats violar el seu veí a finas de 2018. Va explicar: "Van despullar-lo, [li van dir] que s'ajupís. Quan es va agenollar, van començar a violar-lo per darrere". Segons Jacqueline, posteriorment l'home es va penjar.
"Les autoritats sudsudaneses han d'abordar urgentment aquests casos de violència sexual relacionada amb el conflicte. La seva resposta ha de basar-se en les necessitats mèdiques, psicològiques i socioeconòmiques de les persones supervivents. També ha d'abordar les causes fonamentals de la violència i incloure les persones supervivents en la presa de decisions sobre els assumptes que les afecten", ha afirmat Deprose Muchena.
Violacions a punta de pistola
Nou persones supervivents de violència sexual relacionada amb el conflicte van explicar a Amnistia Internacional que els perpetradors les havien violat a punta de pistola i les havien amenaçat amb matar-les amb les seves armes a elles o als seus familiars si no obeïen. Gloria*, que va ser violada a punta de pistola el 2016, va dir que s'havia trobat amb cinc homes armats: "El soldat em va dir [...] tria [...] si tinc una relació sexual amb tu o et mato a tu i a tots els teus fills".
En un altre incident documentat per Amnistia Internacional, Elizabeth*, supervivent de violència relacionada amb el conflicte, va explicar que uns soldats governamentals havien disparat al seu marit després d'haver-ho obligat a veure com la violaven. Va explicar que l'havien violat set soldats governamentals armats el 2019.
Les persones que defensen els drets humans a Sudan del Sud donen suport a la renovació de l'embargament d'armes com a mesura per reduir les violacions de drets humans i els abusos, inclosos les violacions i els homicidis de civils. Una defensora dels drets humans va dir: "Com més armes tinguin [els sudsudanesos], més violacions ... la pistola és la seva força per violar dones".
Continua la impunitat per actes atroços de violència sexual
Tot i que l'ONU, Amnistia Internacional i altres entitats han documentat centenars de casos de violència sexual relacionada amb el conflicte en l'últim decenni, l'enjudiciament de presumptes autors segueix sent poc habitual i preval la impunitat. Des de gener de 2020, només un grapat de casos de violència sexual relacionada amb el conflicte contra civils comesos per agents de seguretat de l'Estat han arribat a judici davant tribunals militars o civils, la qual cosa no és més que la punta de l'iceberg de l'escala dels casos. Fins avui, cap presumpte perpetrador d'aquest tipus de violència ha estat acusat formalment de crims de guerra o de tortura. Sudan del Sud no ha inclòs els crims de dret internacional en el seu marc jurídic.
Amnistia Internacional s'oposa a l'ús de tribunals militars sudsudanesos per abordar violacions greus de drets humans contra civils perquè no compleixen les normes d'imparcialitat processal. Manquen d'independència, en part perquè el president té dret de veto sobre els veredictes i condemnes imposades pels consells de guerra.
L'organització demana a les autoritats sudsudaneses que estableixin el Tribunal Híbrid per a Sudan del Sud que van prometre crear en els acords de pau de 2015 i 2018. També demana al govern que suspengui a tots els comandaments sobre els qui existeixin sospites raonables d'haver ordenat, comès o facilitat violacions del dret internacional humanitari, inclosos actes de violència sexual, fins que es dugui a terme una investigació efectiva, independent i imparcial.
"Suspendre els comandaments sospitosos d'haver perpetrat actes violència sexual és un pas vital per canviar actituds. No obstant això, per garantir un canvi de conducta dels soldats governamentals i dels grups armats i que es fa la justícia, les autoritats sudsudaneses han d'investigar tots els actes de violència sexual relacionada amb el conflicte i jutjar els presumptes perpetradors, inclosos els qui donen les ordres", va concloure Deprose Muchena.
Informació complementària
Amnistia Internacional va dur a terme la seva investigació en el context de combats entre les forces governamentals i el Front de Salvació Nacional en l'estat d'Ecuatoria Central al febrer i març de 2022. Durant aquest període, l'organització va rebre més denúncies de violència sexual relacionada amb el conflicte, però va decidir no entrevistar les dones perquè aquestes no havien rebut encara ajuda psicològica.
El 2014, el secretari general de l'ONU va citar l'exèrcit de Sudan del Sud, el SPLM-IO, la policia i altres grups armats en el seu informe anual sobre la violència sexual relacionada amb els conflictes com a parts sospitoses de cometre, o ser responsables de, pautes de violència sexual en situacions de conflicte incloses al programa de treball del Consell de Seguretat de l'ONU. Això va engegar un procés que va culminar al gener de 2021 amb l'adopció del Pla d'Acció per a les Forces Armades amb la finalitat d'abordar la violència sexual relacionada amb el conflicte a Sudan del Sud.
El 2019, les investigacions d'Amnistia Internacional van concloure que, des del començament de la guerra el 2013, el govern no havia investigat ni jutjat a presumptes perpetradors de crims relacionats amb el conflicte comesos contra civils, inclosa la violència sexual relacionada amb el conflicte, la qual cosa havia permès que aflorés la impunitat.