Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Síria: Les forces del govern han d'aixecar el setge de la població civil que viu en zones predominantment kurdes d'Alep

© RAMI AL SAYED/AFP via Getty Images.

Les forces governamentals sirianes han d'aixecar el brutal bloqueig que afecta la població civil de les zones predominantment kurdes del nord de la regió d'Alep i dificulta l'accés de les persones residents a combustible i altres subministraments essencials, ha dit avui Amnistia Internacional.

Des que el govern va imposar el bloqueig l'agost de 2022, desenes de milers de civils, incloses persones internament desplaçades, han enfrontat una greu escassetat de combustible i ajuda. Els subministraments mèdics estan pràcticament esgotats i la població crema articles de la llar i material plàstic per a tractar d'escalfar-se davant les gèlides temperatures. Les zones afectades, entre elles Sheij Maqsoud i Ashrafieh (en el nord de la ciutat d'Alep) i més de 50 localitats de la zona de Shahba, es troben sota el control del consell civil kurd, afiliat a l'Administració Autònoma del Nord i Est de Síria (AANES, per les seves sigles en anglès).

El govern sirià controla l'entrada dels subministraments essencials a aquestes zones, com a combustible, farina i ajuda humanitària. Algunes persones residents van afirmar que, durant l'any passat, les forces governamentals sirianes havien restringit de manera intermitent l'entrada de combustible i farina en aquests districtes, i l'últim bloqueig de durada superior a un mes havia tingut lloc l'abril de 2022. També van explicar a Amnistia que l'inici del bloqueig d'agost havia coincidit amb l'inici de les converses entre Turquia i Síria —dos Estats que s'oposen fermament al govern de l’AANES en el nord-est de Síria— per a normalitzar les seves relacions.

“És atroç que les autoritats sirianes privin de subministraments essencials a desenes de milers de residents d'Alep per consideracions polítiques. La població civil viu permanentment en situació de temor, necessitat i incertesa, i està pagant de nou el preu més elevat d'aquest conflicte que sembla no tenir fi”, ha declarat Diana Semaan, investigadora sobre Síria de l'Oficina Regional d'Amnistia Internacional a Beirut.

“El govern sirià ha de prendre mesures immediates per a abordar la terrible crisi humanitària permetent que el combustible i els altres subministraments essencials, així com les organitzacions d'ajuda, arribin sense restriccions a les zones afectades. Aquesta crisi és un imperatiu no sols moral, sinó també jurídic. En virtut del dret internacional, el govern sirià està obligat a garantir que la població del país té accés a aliments en quantitat suficient, medicaments i altres subministraments essencials. En bloquejar aquest accés, el govern viola els drets d'aquestes persones.”

Amnistia Internacional va entrevistar set persones residents o internament desplaçades, i va examinar la informació publicada en els mitjans de comunicació. L'organització també va analitzar unes imatges per satèl·lit que mostraven presumptes llocs de control en vuit llocs repartits per les carreteres principals que envolten els districtes de Sheij Maqsoud i Ashrafieh i condueixen a ells. Encara que resulta difícil determinar la data que es van començar a construir aquests llocs, les imatges mostren que tres d'ells es van ampliar durant el 2022.

La falta de combustible agreuja el sofriment

Les persones entrevistades per l’organització van afirmar que les forces armades del govern sirià, inclosa la Quarta Divisió, havien començat a restringir l'entrada de combustible en les zones afectades a la fi d'agost de l'any passat. En conseqüència, aquests districtes només disposen de dues hores d'electricitat al dia, enfront de les set que tenien abans del bloqueig.

Els hospitals, les fleques i altres instal·lacions vitals s'estan quedant sense combustible, i podrien tancar de manera imminent si es manté el bloqueig. Quatre residents de les zones de Sheij Maqsoud i Shahba van explicar a Amnistia Internacional que les forces de la Quarta Divisió han obert una ruta de contraban en la qual es venen petites quantitats de combustible a preus excessivament desproporcionats.

Un metge que treballava en un hospital de la zona de Shahba va explicar a Amnistia Internacional: “Ens preocupa molt que se'ns esgoti el combustible amb el qual funciona el generador de l'hospital. El problema és que no podem tallar l'electricitat en unes certes parts de l'hospital —com la unitat de vigilància intensiva, el quiròfan i el centre d'atenció urgent—, així que necessitem tenir electricitat les 24 hores del dia. Apaguem les llums, la calefacció i els equips mèdics que no es necessiten, però això només permet estalviar una petita quantitat de combustible”.

Mustafa, veí de Sheij Maqsoud va assenyalar: “Les veritables dificultats van començar quan el temps va empitjorar. Els contrabandistes, que solen ser les forces governamentals dels llocs de control, cobren unes 2.400.000 de lliures sirianes [aproximadament 350 dòlars estatunidencs] per 220 litres. Abans del bloqueig compràvem aquesta quantitat per 75.000 lliures sirianes, un preu assequible”.

Razan, una dona que viu a Sheij Maqsoud amb el seu espòs i dos fills, va dir: “Cremem els objectes o joguines velles que tingui, o qualsevol cosa que no necessiti. El problema és que inhalem toxines, i tant els meus fills com jo tossim constantment. Els col·legis estan oberts, però allí tampoc hi ha calefacció, així que els meus fills estan sempre malalts”.

Accés a medicaments i ajuda

Les persones residents de les zones afectades van assenyalar a Amnistia Internacional que no han rebut ajuda alimentària des de l'inici del bloqueig i que les reserves de medicaments essencials dels hospitals han disminuït.

Razan va explicar a Amnistia Internacional que al seu espòs se li ha acabat la medicació per a la tensió, però que els hospitals ja no en tenen i les farmàcies la venen a preus exorbitants.

Mustafa va afirmar que una organització d'ajuda humanitària que tenia previst proporcionar suport a un centre mèdic de Sheij Maqsoud havia hagut d'ajornar el projecte a l'espera de l'autorització de les autoritats sirianes. Ell i altres persones residents van agregar que la Mitja Lluna Roja Àrab Siriana, organització humanitària dependent del govern, no ha distribuït ajuda des de l'inici del bloqueig.

Mustafa va dir: “Vaig acudir també a la clínica de la Mitja Lluna Roja [de Sheij Maqsoud] per a aconseguir la medicació, només uns analgèsics, i em van dir que se'ls havien esgotat les reserves. Vaig preguntar que quan esperaven rebre més existències i em van dir que no ho sabien”.

Informació complementària

Durant els últims deu anys, Amnistia Internacional i altres organitzacions de drets humans han documentat els setges il·legals de zones civils efectuats per les forces governamentals sirianes, especialment a Damasc Rural, Deraa, Alep i Homs. El 2017, la recerca duta a terme per Amnistia Internacional va mostrar que el govern sirià havia privat a la població civil de les zones assetjades de tot el país l'accés a aliments, medicaments i altres articles de primera necessitat. També que l'havia sotmès a implacables atacs il·legítims els quals formaven part d'una estratègia militar calculada, i que aquestes violacions de drets humans constituïen crims contra la humanitat.

El dret internacional humanitari prohibeix fer patir fam a la població civil com a mètode de guerra. Les parts en el conflicte han de permetre i facilitar el trànsit ràpid i sense traves d'assistència humanitària imparcial a civils que el necessitin.