Les autoritats russes empren tàctiques cada vegada més cruels per a reprimir l'activisme contra la guerra en el propi país quan la guerra d'agressió total contra Ucraïna ha complert 500 dies. Una nova publicació d'Amnistia Internacional exposa les diverses lleis i pràctiques repressives que empra Rússia per sufocar el moviment contra la guerra i l'aplicació de les quals ja ha sotmès més de 20.000 persones a dures represàlies.
“La repressió a Rússia té arrels profundes i s'empra de manera creixent tot un seguit de tàctiques complexes i àmplies com a armes per silenciar la dissidència contra la guerra. Els qui protesten pacíficament contra la guerra a Ucraïna i els qui comparteixen informació crítica sobre les forces armades russes s'enfronten a dures sancions penals, administratives i de tot tipus. S'adopten i apliquen immediatament noves i absurdes lleis que criminalitzen els qui expressen lliurement les seves opinions. S'ha desplegat el deficient sistema de justícia penal, caracteritzat per uns judicis flagrantment injustos, per repartir penes de presó i quantioses multes destinades a silenciar les persones crítiques davant la més mínima dissidència”, ha declarat Oleg Kozlovsky, investigador d'Amnistia Internacional sobre Rússia.
Es recorre amb freqüència a actuacions administratives contra els qui protesten contra la guerra, que manquen efectivament de garanties d'un judici just. Els jutges solen desestimar proves convincents de la defensa i basar-se únicament en informes de la policia, a vegades manifestament falsos, per declarar que els qui protestaven van violar la normativa sobre reunions públiques o van cometre absurds delictes acabats de tipificar de “desacreditació”, i imposar multes impòrtants o penes de detenció administrativa. El 2022, més de 21.000 persones van ser sancionades per aquesta mena de “delictes” a Rússia, de les quals 2.307 van rebre penes de detenció administrativa i la resta van ser condemnades al pagament de multes, principalment per participar en protestes de carrer pacífiques contra la guerra o criticar-la a Internet.
Des de la introducció al principi de la invasió total d'Ucraïna dels delictes de “difusió d'informació falsa expressament sobre l'ús de les Forces Armades” i de “desacreditació reiterada de les Forces Armades o d'organismes estatals”, més de 150 persones han estat objecte d'actuacions penals acusades d'aquests càrrecs. En virtut d'aquestes lleis, moltes ja han estat declarades culpables i condemnades a llargues penes de fins a 15 i 7 anys de presó, respectivament.
Entre les persones afectades figura el locutor de ràdio aficionat Vladimir Rumyantsev, de Vologda (nord de Rússia), que va ser condemnat a tres anys de presó per emetre des del seu apartament informacions sobre la guerra de mitjans de comunicació independents i bloguers i blogueres proscrits per les autoritats. Amnistia Internacional el considera pres de consciència, perquè ha estat declarat culpable únicament per l'exercici del seu dret a la llibertat d'expressió. Ha de quedar en llibertat immediatament i sense condicions.
Ús de tàctiques per assetjar i intimidar les persones crítiques
A més, les autoritats russes han desplegat una llarga llista de tàctiques descarades utilitzades per assetjar, pressionar i intimidar els qui tenen postures crítiques, i que inclouen acomiadaments arbitraris, la cancel·lació de concerts i altres actes públics en què participen persones contràries a la guerra, i “disculpes” coaccionades en vídeo.
Amnistia Internacional ha documentat també una tendència creixent d'etiquetar persones conegudes com a "agents estrangers” específicament per les seves crítiques públiques a la guerra. Aquestes denominacions arbitràries solen desembocar en la imposició de restriccions severes en les seves activitats personals i professionals, la pèrdua d'ocupació i l'estigma de ser qualificat d'espia o traïdor.
Amnistia Internacional insta les autoritats russes que deroguin aquestes lleis repressives, posin en llibertat immediata i incondicional totes les persones empresonades únicament per expressar pacíficament les seves opinions, i garanteixin la protecció del dret a la llibertat d'expressió.
“Demanem a la comunitat internacional que exposi aquests casos davant les autoritats russes i faci costat a les persones que es dediquen a l'activisme perseguides a Rússia i a l'estranger assistint a vistes judicials, garantint procediments de concessió d'asil justos i efectius, i reforçant els mecanismes internacionals per a abordar les violacions de drets humans a Rússia”, va concloure Oleg Kozlovsky.