Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, Amnistia Internacional ha destacat com, malgrat les limitades reformes escomeses, les dones de la regió del Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica segueixen suportant una arrelada discriminació i patint actes de violència diàriament, mentre, lamentablement, els governs s'abstenen de prendre mesures per acabar amb les detencions arbitràries, els segrestos, els assassinats, els anomenats homicidis "en nom de l'honor" i altres formes de violència de gènere.

Últimament, després de l'esclat de la pandèmia de COVID-19 alguns països han informat d'un increment en el nombre de casos de violència de gènere intrafamiliar i de trucades a línies d'assistència telefònica, a causa dels prolongats tancaments domiciliaris que han suposat els confinaments i els tocs de queda.

"A la regió, les dones i les nenes segueixen veient les seves vides destrossades per la realitat diària de la violència, tant a casa com al carrer. La violència de gènere era ja motiu de preocupació constant en tota la regió, però el marcat augment de la violència de gènere en l'àmbit familiar durant els confinaments de la COVID-19 ha tingut conseqüències desastroses", afirma Heba Morayef, directora regional d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

"Al llarg dels últims anys, tot i que les persones que defensen els drets de les dones a la regió han guanyat importants batalles que s'han traduït en tímids avenços en els drets de les dones -sobretot, reformes legislatives, amb la derogació de lleis discriminatòries-, aquest progrés s'ha vist enfosquit per l'actuació dels governs, que contribueixen a la violència de gènere o, com a mínim, la toleren, la qual cosa segueix tenint un efecte devastador sobre la vida de les dones".

El 2020, la pandèmia de COVID-19 ha exacerbat els greus perills a què s'enfrontaven les dones de la regió, i en alguns països -com Algèria, l'Iraq, Jordània, el Marroc i Tunísia- les organitzacions de drets de les dones, les línies d'assistència telefònica i els refugis per a supervivents de violència de gènere intrafamiliar han constatat un augment en el nombre de trucades de socors o de casos de violència de gènere registrats.

A Algèria, el Centre d'Informació sobre els Drets de la Dona i la Infància va registrar, almenys, 39 casos d'assassinat o de "agressió i pallisses deliberades" amb resultat de mort durant el confinament de la COVID-19, encara que els grups de drets de les dones asseguren que la xifra real és, probablement, superior.

La violència de gènere segueix sent endèmica

Durant els últims anys, alguns països de la regió han experimentat tímids avanços legislatius i institucionals en relació als els drets de les dones. Per exemple, a l'Aràbia Saudita s'ha reformat, amb molt retard, el discriminatori sistema de tutela masculina i s'ha revocat la prohibició de conduir per a les dones, mentre que a Tunísia s'ha establert un mecanisme de denúncia per a supervivents de violència de gènere en l'àmbit familiar, i a Jordània s'ha obert un refugi per a les dones amenaçades dels coneguts com a "delictes en nom de l'honor".

Al Magreb, s'han aprovat disposicions jurídiques per combatre la violència contra les dones, inclosa una emblemàtica llei aprovada en 2017 a Tunísia per protegir les dones contra qualsevol forma de violència de gènere.

No obstant això, aquests avenços s'han vist enfosquits per la violència i la discriminació que sofreixen constantment les dones -sobretot en qüestions de matrimoni, herència i custòdia de fills i filles-, i han estat menyscabats, a més, per la deficient aplicació de les reformes i per la contínua negació de participació activa a les dones.

S'han seguit registrant els coneguts com "homicidis en nom de l'honor" a l'Iraq, Iran, Jordània, Kuwait i les comunitats palestines d'Israel i Palestina, on les autoritats s'han abstingut de processar els perpetradors i d'abordar les discriminatòries lleis i normes de gènere subjacents, que permeten que aquesta violència proliferi. A diversos països, les defensores dels drets humans han estat amenaçades "de violació, entre altres coses", intimidades, limitades en els seus desplaçaments o, fins i tot, agredides i assassinades per agents estatals i no estatals, que han intentat silenciar-les així.

A Líbia, les dones i les nenes han sofert agressions físiques, segrestos, assassinats i violència sexual, així com campanyes de desprestigi i abusos online, a mans de milícies i grups armats. Recentment, al novembre de 2020, l'advocada líbia Hanan al-Barassi va morir abatuda a trets a Bengasi després d'haver criticat la corrupció de certes persones vinculades a grups armats de l'est de Líbia.

Alhora, a l'Iraq, homes armats van matar a trets Reham Yacoub, activista coneguda per haver organitzat actes de protesta a Bàssora a l'agost de 2020.

A Egipte, gràcies a una campanya online contra l'assetjament i la violència sexual realitzada per una sèrie de joves feministes, diversos homes acusats de violació van ser detinguts a l'agost de 2020. No obstant això, malgrat haver aprovat les autoritats egípcies una disposició legal que permet a la fiscalia garantir l'anonimat a les supervivents de violència sexual, s'ha continuat detenint i processant supervivents i testimonis que han declarat en causes judicials similars o que han denunciat la violència sexual.

El 2020, almenys nou influencers de les xarxes socials van ser processades, acusades de "violar principis familiars" a causa d'uns vídeos publicats a TikTok. A més, els mitjans de comunicació progovernamentals han dut a terme una agressiva campanya de desprestigi contra les dones supervivents de violència sexual i els qui els donen suport.

A l'Iran, la "policia de la moral" ha seguit imposant el compliment de discriminatòries i degradants lleis d'ús obligatori del vel, i sotmetent diàriament les dones i les nenes a assetjament i agressions.

Els drets de les supervivents, vulnerats

Les dones que fan el pas de denunciar abusos es troben amb grans obstacles a l'hora d'accedir a la justícia. A Líbia, poden ser detingudes per "adulteri" i, entre la població refugiada i migrant, les dones no s'atreveixen a apropar-se a la policia, per temor a ser detingudes i deportades. A Jordània, algunes dones han manifestat el seu temor a ser recloses en albergs si denuncien actes de violència en contra seva. Malgrat les reformes, a l'Aràbia Saudita el sistema de tutela masculina continua permetent als homes tutors perpetuar la violència contra les dones, que no estan protegides enfront de la violència sexual i física. Per exemple, les dones que sofreixen violència en l'àmbit familiar segueixen necessitant el permís de l'home tutor per sortir dels albergs.

Encara que alguns països han revocat disposicions jurídiques que permetien als violadors evitar ser processats si es casaven amb les seves víctimes, aquest tipus de lleis es mantenen a diversos països de la regió.

"La passivitat dels governs a l'hora de protegir de manera adequada a les dones contra la violència de gènere i de combatre la impunitat ha perpetuat aquesta forma d'abús. Per començar, les autoritats han de condemnar públicament totes les formes de violència de gènere i desmantellar les estructures que faciliten aquests abusos, com la tutela masculina", assegura Heba Morayef.  

"A més, han de garantir la protecció dels drets de les supervivents, que aquestes puguin accedir de manera segura a la justícia i que els perpetradors retin comptes. Cal que les supervivents puguin accedir a albergs, assistència psicosocial i serveis jurídics i d'altres tipus adequats".