Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Perú: Justícia sense discriminació per a les víctimes de violència a l’Amazònia

Londres.- Les autoritats peruanes han de portar a terme investigacions justes i imparcials sobre tots els homicidis perpetrats durant els actes de violència desencadenats pel bloqueig d'una carretera al juny per part de pobles indígenes de l’Amazònia, segons afirma Amnistia Internacional en un nou informe.  L'organització va sol·licitar investigacions completes sobre els homicidis de 10 indígenes i residents de la zona a més de les investigacions ja en curs sobre els homicidis de 23 agents de policia durant els fets.  Almenys 200 persones van resultar ferides també el 5 de juny quan la policia va intervenir per posar fi a una protesta pacífica en una carretera pròxima a Bagua, al nord del Perú, on milers de persones es manifestaven per l'ús de la terra i els recursos.  “Cal que s’adoptin mesures per dur davant la justícia tots els presumptes autors d'aquests abusos greus i proporcionar reparació a totes les víctimes”, va afirmar Guadalupe Marengo, directora adjunta del Programa Regional d'Amnistia Internacional per a Amèrica.  Milers d'indígenes duien més de 50 dies bloquejant pacíficament la carretera en senyal de protesta per una nova legislació que, segons afirmen, representa una amenaça per a la seva subsistència.  L'informe, Perú: Bagua, sis mesos després, revela que, mentre que s'ha detingut i acusat manifestants en relació amb els homicidis d'agents, cap dels presumptes implicats en les morts i lesions de manifestants ha estat acusat fins ara.  A més, els dirigents indígenes han patit intimidació i assetjament per part de les autoritats.  “Els actes de fustigació i intimidació contra dirigents indígenes han d'acabar, i s'ha de garantir el dret dels pobles indígenes al consentiment previ, lliure i informat sobre qualsevol decisió que pugui afectar el seu dret a la terra i els recursos”, va afirmar Guadalupe Marengo.  En el curs de la seva investigació, Amnistia Internacional va parlar amb testimonis i familiars de les víctimes d'homicidi, que van revelar noves dades sobre l'esclat de la violència.  Entre d’altres persones Amnistia Internacional va entrevistar Violeta Piitug Wampush, vídua de Felipe Sabio César Sánchez, dirigent de la petita comunitat indígena de Wawás i periodista d'una emissora de ràdio local.  Va ser abatut a trets quan sortia de l'hospital de Bagua, al qual havia acudit per informar sobre els indígenes morts i ferits aquest dia.  “De la mateixa manera que reconeixen als agents de policia [morts el 5 de juny] com a funcionaris de l'Estat, també han de reconèixer el [meu] marit... caigut en defensa del territori de l’Amazònia”, va dir a Amnistia Internacional.  Dels 23 agents de policia, 11 van ser víctimes d'homicidi quan estaven en mans dels manifestants indígenes com ostatges, i un agent continua en parador ignorat.  Flor de María Vásquez, esposa del comandant Miguel Antón Montenegro Castillo, un dels agents morts el 5 de juny, continua esperant que li contestin per què la policia no va enviar reforços en la seva ajuda.  “Era una situació que es podia haver evitat anticipadament, podien haver-los rescatat, podien haver-los salvat la vida. Per què no hi van anar? Això és el que encara no ens han explicat”, va dir Flor de María a Amnistia Internacional.     Informació complementària  El juliol de 2009, Amnistia Internacional va visitar les localitats de Bagua i Bagua Grande i algunes de les comunitats indígenes que van participar en el bloqueig de carretera i les protestes.  Amnistia Internacional va entrevistar familiars de les víctimes mortals, inclosos familiars dels agents morts, així coma manifestants, detinguts, testimonis presencials i líders comunitaris i indígenes.  L'informe Perú: Bagua, seis meses después. Està disponible a: http://www.amnesty.org/sites/impact.amnesty.org/files/Spanish%20version%20of%20report%20'Peru%20-%20Bagua%20six%20months%20on'.pdf.