Les autoritats de les presons i els centres d'interrogatori de Myanmar sotmeten habitualment les persones detingudes per oposar-se al cop militar de 2021 a tortura i altres tractes cruels o degradants; així ho ha afirmat avui Amnistia Internacional en un nou informe, més d'un any i mig des que l'assumpció de plens poders destrossés la vacil·lant transició del país cap a un règim civil.

Basant-se en 15 entrevistes realitzades al març de 2022 a persones que havien estat detingudes, a advocats de les persones preses i a especialistes, així com en la revisió de més de 100 notícies, l'informe 15 Days Felt like 15 Years documenta les terribles experiències personals viscudes des del moment de la detenció fins a la posada en llibertat, passant per l'interrogatori i l'empresonament.

Des del cop d'estat que va tenir lloc 1 de febrer de 2021, les forces armades de Myanmar han detingut més de 14.500 persones i n'ha matat més de 2.000, segons l'Associació de Suport als Presos Polítics (AAPP, per les seves sigles en anglès).

Amb pràctiques com ara aparèixer sense ordre d'arrest i obtenir confessions mitjançant tortura o maltractaments, dur a terme desaparicions forçades, cometre represàlies contra els familiars, i mantenir a les persones preses incomunicades de les seves famílies i la seva assistència lletrada, les autoritats militars incompleixen la llei en totes les fases del procés de detenció i reclusió.

Això va quedar espantosament demostrat al juliol amb l'execució de quatre homes, entre ells un destacat activista en favor de la democràcia i exlegislador, després que un tribunal militar els condemnés a mort. Van ser les primeres execucions que es van dur a terme en més de 30 anys. A Myanmar, més de 70 persones continuen en el corredor de la mort i 41 han estat condemnades a mort in absentia, segons la AAPP.

“Myanmar ha caigut en nous i inimaginables nivells de crueltat i infàmia en el tracte que dispensa a les persones detingudes com a part d'una estratègia general que pretén infringir-los l'ànim i empènyer a la població a abandonar qualsevol tipus de resistència al cop militar de 2021”, ha declarat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

“No obstant això, està tenint l'efecte contrari. La població segueix sense doblegar-se fins i tot després de les vergonyoses i menyspreables execucions de Kyaw Min Yu —també conegut com Ko Jimmy—, Phyo Zeya Thaw, Hla Myo Aung i Aung Thura Zaw.”

“Les forces armades de Myanmar han de posar en llibertat amb caràcter d'urgència als milers de persones que estan en situació de detenció prolongada simplement per exercir els seus drets, i deixar-les que tornin amb les seves famílies. El Consell de Seguretat de l'ONU ha d'augmentar la pressió sobre les forces armades de Myanmar mitjançant la remissió del cas a la Cort Penal Internacional, un embargament global d'armes i sancions selectives”.

Pistoles Taser i pallisses

La recerca realitzada per Amnistia revela que el personal penitenciari va propinar puntades i bufetades a les persones detingudes, i també les va colpejar amb les culates dels rifles, cables elèctrics i branques de palmera.

Les persones detingudes afirmen que van ser torturades psicològicament amb amenaces de violació i mort per obligar-les a confessar o per a obtenir informació sobre les activitats en contra del cop d'estat. A una persona li va arribar una entrega d'un paquet que contenia una bomba falsa.

Diverses persones que havien estat detingudes i van ser entrevistades per Amnistia Internacional van assenyalar que altres reclusos tenien lesions corporals visibles, com ara sang, les extremitats trencades i els rostres inflats.

“Quan [els agents policials] ens trobaven adormits, ens colpejaven. Quan ens descobrien asseguts, ens colpejaven… Ens apuntaven en el front amb fusells G3 i amenaçaven que podien matar-nos en qualsevol moment”, va relatar un estudiant detingut a la regió de Magwe (en el centre del país).

Una dona va sentir les forces de seguretat de seguretat submergir el cap d'una altra persona detinguda en una galleda d'aigua i utilitzar una pistola Taser contra ella durant l'interrogatori.

Un activista estudiantil li va explicar a Amnistia Internacional que havia vist a la policia colpejar el cap d'un amic seu contra la paret. La policia també li va aplicar una descàrrega de pistola Taser en els genitals i va amenaçar amb rebentar-los-hi amb una magrana.

Dt. Kyu, que va ser detinguda en l'estat de Karenni per protestar contra el cop d'estat, li va explicar a Amnistia que un agent policial li havia dit després del seu arrest: "Podem matar-te sense més després de la detenció. Ni tan sols necessitem empresonar-te. Podem simplement clavar-te un tret”.

“Em van treure la roba”

Els interrogadors també van cometre delictes sexuals i de gènere. Saw Han Nway Oo és una dona trans que va ser detinguda i reclosa al setembre de 2021 per les forces armades com a sospitosa d'haver assistit a un curs d'autodefensa. La van portar al centre d'interrogatori del Palau Mandalay, que s'ha fet famós per les denúncies de tortura.

Saw Han Nway Oo va ser interrogada durant tres dies en aquest centre i en una comissaria de policia, i va afirmar que els interrogadors li van esgarrapar els genolls amb objectes esmolats i van ruixar alcohol en les ferides obertes. No va rebre aliments ni aigua durant tres dies.

“Durant l'interrogatori, sempre que em referia a mi mateixa en femení em deien que era gai i que tenien alguna cosa que havia d'agradar-me, i em mostraven els seus genitals masculins.”

També van revisar els missatges intercanviats amb el seu metge i li van preguntar si s'havia sotmès a una operació de canvi de sexe. Després li van llevar la roba, van mirar el seu cos nu i es van burlar d'ella.

Les altres persones LGBTI també van ser objecte de comprovació física de les parts íntimes del seu cos per a “determinar si [eren] homes o dones”, segons una de les persones detingudes.

Els registres corporals invasius i humiliants poden constituir tortura o un altre tipus de maltractaments, especialment en el cas de les persones trasgènere privades de llibertat.

Amb els ulls embenats i incomunicades

Les detencions solen passar a la nit. Durant aquestes irrupcions nocturnes, els soldats i la policia trenquen portes, colpegen els qui es troben en els habitatges, saquegen les cases, confisquen dispositius electrònics com ara telèfons i ordinadors portàtils, i de vegades s'emporten objectes valuosos com ara les joies.

La lideressa de les protestes, Dt. Win, va ser detinguda mentre viatjava en un autobús públic a la regió de Mandalay. Li van propinar bufetades, li van col·locar manilles, li van embenar els ulls i se la van emportar en vehicle a un lloc desconegut.

Durant un interrogatori que va durar més de 24 hores, membres de les forces de seguretat que portaven botes pesades li van propinar cops i puntades, i van amenaçar reiteradament amb matar-la.

Els advocats amb els quals Amnistia Internacional va parlar van descriure les dificultats a què s'enfrontaven en tractar d'esbrinar el parador dels seus clients. A vegades, recorrien a pagar suborns per a aconseguir informació fonamental.

Els centres penitenciaris estan saturats, i una persona va explicar que havia estat reclosa amb altres 50 en una cel·la per a 10. Els detinguts i detingudes també trobaven insectes i cucs morts en els aliments.

Encara que l'experiència de la reclusió ha passat una profunda factura psicològica als qui la van sobreviure, molts activistes estan decidits a continuar resistint.

“No ens rendirem mai —va explicar Saw Han Nway Oo a Amnistia—. Som com els telèfons, ens recarreguem quan ens quedem sense bateria.”