En els últims mesos, l'exèrcit de Myanmar ha estat cometent sistemàticament atrocitats generalitzades que inclouen homicidis il·legítims, detencions arbitràries i desplaçament forçat de població civil en dos estats orientals del país. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional en un nou informe.

L'informe Bullets rained from the sky”: War crimes and displacement in eastern Myanmarconclou que l'exèrcit de Myanmar ha sotmès població civil karen i karenni a càstig col·lectiu mitjançant atacs aeris i terrestres generalitzats, detencions arbitràries que sovint han donat lloc a tortura o execucions extrajudicials, i el saqueig i crema sistemàtica de pobles.

La violència en els estats de Kayin i Kayah es va reiniciar després del cop d'estat militar de l'any passat i es va intensificar de desembre de 2021 a març de 2022; va causar la mort de centenars de civils i el desplaçament de més de 150.000 persones.

"És possible que l'atenció del món s'hagi allunyat de Myanmar des del cop d'estat de l'any passat, però la població civil segueix pagant un alt preu. Els constants atacs de l'exèrcit contra població civil a l'est del país han estat generalitzats i sistemàtics, i probablement constitueixen crims de lesa humanitat", ha manifestat Rawya Rageh, assessora general per a resposta a les crisis d'Amnistia Internacional.

"Haurien d'estar sonant les alarmes: els homicidis, saquejos i incendis que estan perpetrant-se tenen totes les característiques de la tàctica distintiva de càstig col·lectiu que l'exèrcit ha utilitzat una vegada i una altra contra minories ètniques a tot el país".

Intensificació de la violència després del cop d'estat

Durant decennis, a Myanmar, inclosos els estats de Kayin i Kayah, hi ha hagut organitzacions ètniques armades que han emprès lluites per augmentar els seus drets i la seva autonomia. Els fràgils cessaments de les hostilitats vigents a tots dos estats des del 2012 es van enfonsar després del cop d'estat de febrer de 2021, i han sorgit nous grups armats. L'exèrcit, en les seves operacions, ha atacat implacablement la població civil.

Alguns atacs semblen haver estat llançats directament contra la població civil com a forma de càstig col·lectiu contra les persones que se suposa que donen suport a un grup armat o l'aixecament més general posterior al cop d'estat. En altres casos, l'exèrcit ha disparat indiscriminadament contra zones civils en les quals també hi ha objectius militars. Els atacs directes contra civils, el càstig col·lectiu i els atacs indiscriminats que maten o fereixen civils violen el dret internacional humanitari i constitueixen crims de guerra.

Per constituir crims de lesa humanitat, els atacs contra la població civil han de ser generalitzats o sistemàtics; en els estats de Kayin i Kayah són les dues coses, amb crims que inclouen l'assassinat, la tortura, els trasllats forçosos i la persecució per motius ètnics.

Atacs il·legítims

En les seves actuals operacions, l'exèrcit de Myanmar ha disparat repetidament contra zones civils poblades, armes explosives amb efectes en àmplies superfícies. Desenes de testimonis han explicat a Amnistia Internacional bombardejos que han durat dies. L'organització va documentar 24 atacs d'artilleria o morter llançats entre desembre de 2021 i març de 2022 que van matar o van ferir civils o que van causar destrucció en cases, escoles, centres de salut, esglésies i monestirs.

Per exemple, el 5 de març de 2022, mentre les famílies sopaven, l'exèrcit va bombardejar el poble de Ca Law Day, municipi d'Hpapun, estat de Kayin, i va matar set persones, entre elles una dona embarassada de vuit mesos. Un familiar proper de quatre de les persones que van morir va explicar que va haver de romandre assegut a casa seva tota la nit mirant els cadàvers, per por a resultar ferit per nous bombardejos; va enterrar els cossos al matí.

Moltes persones van descriure com especialment aterridor l'ús per part de l'exèrcit d'avions de combat i helicòpters d'atac. Els testimonis van explicar que a la nit no podien dormir a causa de la por a atacs aeris, o fugien a buscar recer en búnquers i coves.

Amnistia Internacional va documentar vuit atacs aeris contra pobles en un camp per a persones internament desplaçades a l'est de Myanmar en els primers tres mesos de 2022. Els atacs, en què van morir nou civils i almenys nou més van resultar ferits, van destruir cases civils i edificis religiosos. En gairebé tots els atacs documentats semblen haver estat presents únicament civils.

En un cas, cap a les sis de la tarda del 23 de febrer de 2022, un avió d'atac va obrir foc contra el poble de Dung Ca Pixi, municipi de Demoso, estat de Kayah, i va causar la mort de dos civils i ferides a diversos més. Amnistia Internacional va entrevistar dos testimonis i a un familiar d'un dels morts, així com un treballador d'ajuda humanitària, que van respondre després de l'atac. Segons van dir, aquesta tarda no hi havia hagut combats, i la base d'un grup armat més propera estava a més d'un quilòmetre i mig de distància.

Un resident local, un granger de 46 anys que va presenciar l'atac, va dir que els avions militars havien passat tres vegades, disparant armes de foc i un coet:

"Quan aquell avió de combat va volar cap a nosaltres amb el morro apuntant cap avall, em vaig quedar paralitzat [...] Quan van disparar el coet em vaig recompondre i em vaig adonar que havia de córrer [a un búnquer] [...] Ens vam quedar commocionats en veure la pols i els enderrocs venir cap a nosaltres [...] Hi ha un edifici de dues plantes [...] La família viu a dalt i la planta baixa és una botiga de telefonia mòbil. L'edifici es va esfondrar entre flames".

Un altre testimoni, un granger de 40 anys, va veure les restes del cadàver d'un veí:

"Ni tan sols vam poder ficar-les en un taüt, les vam ficar en una bossa de plàstic i les vam enterrar. La gent va haver de recollir els trossos de cos i ficar-los en una bossa".

En un altre incident, el 17 de gener de 2022 cap a la una de la matinada, l'exèrcit va llançar un atac aeri contra el camp de persones internament desplaçades de Ree Khee Bu: va matar un home de cinquanta i pocs s anys i dues germanes de 15 i 12 anys.

Execucions extrajudicials

L'informe documenta la manera en què l'exèrcit de Myanmar ha dut a terme detencions arbitràries de civils a causa del seu origen ètnic o perquè eren sospitosos de donar suport al moviment contra el cop d'estat. En molts casos, els detinguts van ser víctimes de tortura, desaparició forçada o execució extrajudicial.

En un dels molts casos de soldats que van executar extrajudicialment civils que s'aventuraven fora dels llocs de desplaçament per recollir menjar o pertinences, tres grangers del poble de Sant Pya 6 Mile, en l'estat de Kayah, van desaparèixer al gener de 2022. Els seus cadàvers descomposats van ser trobats en una latrina unes dues setmanes després.

El germà d'una de les víctimes va dir que havia identificat als homes per la seva roba i per l'estat de les seves dents. Els soldats van disparar contra ell i altres persones quan miraven de recuperar els cadàvers; no van poder tornar per acabar l'enterrament fins a un mes després.

En una massacre que va despertar una excepcional condemna internacional, uns soldats prop del poble de Mo Sota, en el municipi d'Hpruso, estat de Kayah, van donar l'alto a almenys 35 dones, homes, nenes i nens en múltiples vehicles el 24 de desembre de 2021 i després els van matar i van enterrar els seus cossos. Els metges que van examinar els cadàvers van dir, segons els informes, que moltes de les víctimes estaven lligades i emmordassades, i presentaven ferides que suggerien que havien disparat contra elles o les havien apunyalat.

Amnistia Internacional manté que l'incident ha de ser investigat com un cas d'execució extrajudicial. Aquest tipus d'homicidis durant conflictes armats constitueixen crims de guerra.

Els testimonis també van descriure com l'exèrcit de Myanmar havia disparat contra civils, inclosos els que miraven de fugir a través d'un riu al llarg de la frontera amb Tailàndia.

Saquejos i incendis

Seguint el mateix patró que altres operacions militars del passat, els soldats han saquejat i incendiat sistemàticament grans zones de pobles en els estats de Kayin i Kayah. Els testimonis de sis pobles van informar que els havien robat articles com joies, diners en efectiu, vehicles i bestiar, abans de cremar cases i altres edificis.

Quatre homes que van fugir del poble de Wari Suplai, a la frontera dels estats de Shan i Kayah, van declarar que havien vist des d'unes terres properes com les cases cremaven després que haguessin fugit la majoria dels seus habitants el 18 de febrer de 2022. Els homes van explicar a Amnistia Internacional que l'incendi va continuar durant dies, i va destruir força més de dues terceres parts de les cases.

"Ja no és una casa. Tot són cendres: negre i carbó [...] Són els estalvis de tota la meva vida. Va quedar destruïda en qüestió de minuts", va explicar un granger de 38 anys, pare de dos nens petits.

L'anàlisi d'Amnistia Internacional sobre les dades de l'incendi i les imatges de satèl·lit mostra com es van cremar pobles, alguns d'ells múltiples vegades, en zones de l'estat de Kayah. Els incendis marquen directament el rastre de les operacions militars poble a poble al febrer i març de 2022.

Un desertor de la 66 Divisió d'Infanteria Lleugera de l'exèrcit, que havia participat en operacions en l'estat de Kayah fins a octubre de 2021, va explicar a Amnistia Internacional que havia vist soldats saquejar i incendiar cases. "No tenen un motiu particular [per cremar una casa en concret]. Només volen espantar als civils, dir-los: "Això és el que us farem si doneu suport [als combatents de la resistència]". I una altra qüestió és aturar el subministrament i la logística per a les forces de resistència locals [...] [Els soldats] s'emportaven tot el que podien [d'un poble] i després en cremaven la resta".

La violència ha provocat el desplaçament forçós de més de 150.000 persones, entre un terç i la meitat de tota la població de l'estat de Kayah. En alguns casos, s'ha buidat dels seus residents pobles sencers; hi ha hagut ocasions en què els civils han hagut de fugir repetidament en els últims mesos.

Les persones desplaçades suporten condicions terribles en una situació d'inseguretat alimentària, escassa atenció mèdica -fins i tot per a l'enorme impacte psicosocial del conflicte- i constants esforços de l'exèrcit per obstaculitzar la provisió d'ajuda humanitària. El personal d'ajuda humanitària va parlar de la creixent desnutrició i les dificultats cada vegada més grans per arribar fins a les persones desplaçades, a causa de la violència constant i les restriccions militars.

"Els donants i les organitzacions humanitàries han d'augmentar significativament l'ajuda humanitària a la població civil de l'est de Myanmar, i l'exèrcit ha d'aturar totes les restriccions a la provisió d'ajuda humanitària", ha manifestat Matt Wells, director adjunt de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional.

"Els crims constants comesos per l'exèrcit contra la població civil a l'est de Myanmar reflecteixen uns patrons d'abusos que duren ja dècades i una impunitat flagrant. La comunitat internacional, inclosos els Estats membres de l'ASEAN i l'ONU, ha d'abordar sense demora aquesta crisi. El Consell de Seguretat de l'ONU ha d'imposar un embargament integral d'armes a Myanmar i remetre la situació del país a la Cort Penal Internacional".

Metodologia

L'informe es basa en la investigació duta a terme al març i abril de 2022, incloses dues setmanes a la frontera entre Tailàndia i Myanmar. Amnistia Internacional va entrevistar 99 persones, entre les quals desenes de testimonis o supervivents d'atacs i tres desertors de l'exèrcit de Myanmar.

L'organització també va analitzar més de 100 fotografies i vídeos relacionats amb violacions de drets humans "en els quals es veien ferides, destrucció i l'ús d'armes", així com imatges de satèl·lit, dades sobre incendis i dades de fonts d'accés públic sobre vols d'avions militars.