Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Mèxic: L'Estat ha de garantir memòria, veritat i justícia per a les famílies dels estudiants d'Ayotzinapa

AP Photo/ Marco Ugarte
  • Les investigacions han de mantenir en el centre a les famílies dels estudiants desapareguts en nom de la transparència, d'un adequat procés de justícia i del seu dret a la veritat i a la memòria.
  • No es poden permetre reculades en la investigació del cas Ayotzinapa que tant patiment ha causat a les famílies, a la societat mexicana i que ha evidenciat les deficiències estructurals de l'Estat mexicà que deriven en impunitat i oblit.
  • Les acusacions en contra d'elements de l'exèrcit reforcen les preocupacions sobre la política de militarització de la seguretat del país.

Amnistia Internacional expressa la seva gran preocupació pels recents fets ocorreguts a l'entorn de la investigació sobre la desaparició dels 43 estudiants de l'Escola Normal Rural Raúl Isidro Burgos. La renúncia del titular de la Unitat Especial d'Investigació, Recerca i Litigació per al Cas Ayotzinapa (UEILCA), a causa de les visibles contradiccions entre aquesta i la Fiscalia General de la República (FGR), posen en risc els avanços reeixits i amenacen amb retardar encara més l'accés de les famílies dels estudiants a la veritat, a la memòria i a la justícia.

El fiscal de la UEILCA, Omar Gómez Trejo, va renunciar el 27 de setembre de 2022 denunciant indegudes ingerències en la investigació després que es fes públic que la FGR va renunciar a 21 ordres de detenció sol·licitades, de les quals 16 eren en contra de militars a qui s'acusava d'haver participat en els fets de fa 8 anys.

“Els problemes sorgits deixen en total incertesa les famílies dels estudiants desapareguts i la societat en general. Les greus diferències sorgides entre les diferents autoritats han de resoldre's per evitar que la impunitat es perpetuï en aquest cas tan emblemàtic per a Mèxic. És imperatiu també mantenir les famílies dels estudiants plenament informades i en el centre del procés de presa de decisions, no només per la transparència que s'ha de mantenir amb elles, sinó també per a garantir-los el seu dret a la veritat, i a una reparació integral dels enormes danys que han viscut al llarg d'aquests vuit anys”, va dir Erika Guevara Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

“No podem tolerar més retards en la investigació. L'Estat mexicà ha de generar les condicions per a avançar en les recerques, respectar l'autonomia i independència del treball de la Unitat Especial d'Investigació, així com assegurar que comptarà amb els recursos tant humans com materials necessaris per fer la seva feina. Alhora, ha de garantir el degut procés, per evitar qualsevol error que impedeixi el desenvolupament dels processos judicials i pugui posar en risc el dret a la justícia i la sanció dels qui resultin responsables d'aquestcrim  atroç", va dir Edith Olivares Ferreto, directora executiva d'Amnistia Internacional Mèxic.

Avenços i reculades

El 26 de setembre es van complir vuit anys de la desaparició dels 43 estudiants normalistes de l'Escola Normal Rural Raúl Isidro Burgos. No obstant això, fins al dia d'avui les famílies segueixen sense poder conèixer la veritat del que va succeir i accedir a la justícia.

En els últims quatre anys, l'Estat mexicà ha fet diversos esforços encaminats a esclarir el que va passar als 43 joves normalistas de la Normal Rural Isidro Burgos, com ara la creació de la Comissió per a la Veritat i Accés a la Justícia en el cas Ayotzinapa (Covaj-Ayotzinapa) i de la UEILCA, dependent de la FGR.

Recentment, la Covaj-Ayotzinapa va presentar avenços importants en el cas, com el reconeixement que els fets ocorreguts a Iguala van ser un crim d'Estat, així com la probable participació de l'exèrcit mexicà en la desaparició dels estudiants.

A això, s'hi sumen les revelacions de finals de setembre de 2022 per l'agència antidrogues dels Estats Units (DEA), sobre la comunicació que mantenien integrants d'un grup criminal amb elements de l'exèrcit, la marina i policies locals de Iguala i Cocula, abans que succeís la desaparició dels joves normalistes.

Aquests vincles, a més d'altres fets en els quals s'ha vist involucrat l'exèrcit mexicà fan augmentar el qüestionament sobre la idoneïtat que les forces armades segueixin al capdavant de tasques de seguretat pública al país, independentment d'altres activitats que corresponen de manera directa a institucions de l'Estat creades expressament per a això.

La UEILCA ha aconseguit la detenció d'autoritats d'alt nivell que podrien tenir responsabilitat en les desaparicions i ha emès diverses ordres de detenció contra altres autoritats, incloent-hi militars.

Les contradiccions entre la UEILCA i la FGR es van fer públiques a partir de la decisió d'aquesta última de cancel·lar 21 de les 83 ordres de detenció, que havia sol·licitat a l'agost passat, contra exfuncionaris possiblement involucrats en la desaparició dels 43 estudiants d'Ayotzinapa. La informació donada a conèixer també informa de la probable participació d'elements militars en la desaparició dels estudiants.

Els avenços en la investigació del cas van poder aconseguir gràcies a la independència amb què va treballar la UEILCA, a més que aquesta es va integrar amb un equip de persones dedicades exclusivament a portar el cas, encapçalades per un fiscal que va comptar amb la confiança de les famílies dels estudiants i que era acompanyada pel Grup Interdisciplinari d'Experts Independents (GIEI). El cas va avançar a més perquè es va tenir cura de la manera de comunicar la informació, de forma que no s'afectés cap procés judicial i la prudència  que s'ha de tenir en qualsevol tipus d'investigació judicial.

Per això, Amnistia Internacional considera urgent que les institucions de l'Estat garanteixin l'autonomia i independència de la UEILCA i atengui les ingerències denunciades ja que aquests fets, a més de frenar una vegada més la recerca, fan créixer el patiment i la desesperança en les famílies dels 43 estudiants normalistas desapareguts davant dels obstacles constants de la investigació, que retarda cada vegada més l'accés a la veritat, la justícia i la reparació integral del mal que totes i tots anhelem. Així mateix, Amnistia Internacional fa una crida a l'Estat perquè no adopti represàlies ni hi hagi criminalització en contra del Fiscal Especial ni dels funcionaris de la UEILCA que treballaven de manera independent en el cas.

Les dades oficials evidencien l'estreta relació entre l'augment de la presència de les forces armades en seguretat pública i l'increment de les desaparicions forçades al país: el 97% de les 105 mil persones desaparegudes a Mèxic s'han registrat en els últims 16 anys.

D'acord amb dades de la CNDH, de 2019 a 2022 es van reportar 58 queixes per desaparició forçada, de les quals el 55% són en contra de forces militars.

A 16 anys de la instauració d'una política de militarització de la seguretat pública del país, les dades evidencien que la crisi de drets humans no afluixa.

Amnistia Internacional fa també una crida urgent a l'Estat mexicà a desenvolupar i implementar un pla de retirada ordenadat, progressiva i verificable de les forces militars en les tasques de seguretat pública amb la intenció de garantir la no repetició de fets com els ocorreguts en Ayotzinapa.