L'incendi al Centre d'Estada Provisional de Ciudad Juárez durant la matinada del 28 de març, en què almenys 40 persones migrants van morir, és conseqüència de les restrictives i cruels polítiques migratòries que comparteixen els governs de Mèxic i els Estats Units, ha afirmat avui Amnistia Internacional.
“Aquests devastadors fets responen a un sistema de control migratori veritablement inhumà. Com és possible que les autoritats mexicanes hagin deixat tancats éssers humans sense possibilitat d'escapar de l'incendi?”, ha afirmat Erika Guevara Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.
“És summament insensible i ofensiu que tant el president López Obrador en la seva conferència de premsa, com l'Institut Nacional de Migració en un comunicat oficial, hagin insistit a utilitzar eufemismes per a restar gravetat als fets ocorreguts i culpabilitzar a les persones migrants dels fets. Les estacions migratòries no són ‘albergs’, sinó centres de detenció, i les persones no estan ‘allotjades’ aquí, sinó privades de la seva llibertat”.
Amnistia Internacional vol fer arribar les seves condolences a les famílies de les almenys 40 persones migrants que han mort i la seva solidaritat amb les 29 que es troben hospitalitzades a conseqüència de l'incendi.
D'acord amb un comunicat de la Fiscalia General de la República, entre les persones mortes i ferides va haver-hi 28 guatemalenques, 13 hondurenyes, 12 veneçolanes, 12 salvadorenques, una equatoriana i una colombiana.
Aquesta tragèdia es va donar en un context en el qual les persones s'han vist forçades a buscar protecció internacional, en enfrontar riscos a la seva vida i a altres violacions a drets humans, tant als seus països d'origen com en els de trànsit i destinació. Davant aquesta situació, els països de la regió, encapçalats pels Estats Units, han establert polítiques migratòries compartides que són cada vegada més inhumanes, fent gairebé impossible l'accés al dret a sol·licitar asil i obligant les persones a buscar rutes més perilloses i que les posen en una major situació de vulnerabilitat.
Com a part d'aquesta estratègia que busca frenar la migració en col·laboració amb els Estats Units i el Canadà, les autoritats mexicanes han establert facultats a la Guàrdia Nacional en matèria migratòria i han militaritzat les fronteres. Addicionalment, han utilitzat la detenció migratòria de manera sistemàtica. Tan sols en 2022, les autoritats migratòries van recloure almenys a 318.660 persones en estacions migratòries i van expulsar a més de 106.000, entre les quals es continuen trobant nens, nenes i adolescents.
Aquestes detencions es realitzen sense complir amb els estàndards d'excepcionalitat, proporcionalitat, necessitat i idoneïtat de la detenció, ni amb els més alts estàndards relatius a condicions de detenció dignes, incloent-hi la prohibició d'amuntegament i el fet de comptar amb aigua i aliments suficients. La Primera Sala de la Suprema Cort de Justícia de la Nació (SCJN) de Mèxic va establir el 15 de març de 2023 que la reclusió de persones migrants en centres de detenció migratòria no ha d'excedir de 36 hores, període en el qual les persones han de portar els seus processos en llibertat.
“El que va succeir en Ciudad Juárez és un recordatori sobre la importància d'adequar la normativa migratòria a la recent decisió de la Suprema Cort de Justícia de la Nació i acabar amb aquest mecanisme que ha causat innombrables danys, i fins i tot tortura i tractes cruels, inhumans i degradants, a milers de persones migrants que han passat per elles”, va dir Edith Olivares Ferreto, directora executiva d'Amnistia Internacional Mèxic.
Amnistia Internacional urgeix a l'Estat mexicà a complir amb la sentència de la SCJN i a establir protocols per a actuar en incendis, així com rutes d'evacuació en aquesta mena de situacions. Així mateix, crida l'Estat a investigar els fets violadors de drets humans, especialment les al·legacions tendents al fet que se'ls va deixar tancats mentre ocorria l'incendi, així com a reconèixer que les persones migrants es trobaven sota la seva custòdia i, per tant, era la seva obligació tant prevenir l'incendi com actuar de manera diligent durant el mateix per a evitar conseqüències fatals. És també fonamental garantir el dret a la salut de les persones hospitalitzades i el seu dret a una regularització migratòria en cas de desitjar-ho, així com la identificació i repatriació digna dels cossos de les persones mortes.
Finalment, Amnistia Internacional urgeix als governs d'Amèrica del Nord, encapçalats pels Estats Units, a canviar l'enfocament de la seva política migratòria a una centrada en drets humans que garanteixi que les persones migrants puguin buscar i rebre asil, a una migració segura i el respecte a tots els seus drets.