El recent informe de la Comissió per a la Veritat i Accés a la Justícia, creada pel govern del president López Obrador fa tres anys, conclou que la desaparició de 43 estudiants d'Ayotzinapa va ser un "crim d'Estat". Les recents ordres de detenció dictades a petició de la Fiscalia General de la República contra el qui fos procurador general de la república i contra comandaments militars, policies municipals i estatals, entre altres, són avenços substancials en la recerca de la veritat i la justícia en aquest atroç crim, ha assenyalat Amnistia Internacional.
A gairebé vuit anys de la desaparició forçada de 43 estudiants de l'Escola Normal Rural de Ayotzinapa, l'assassinat de tres persones més i la tortura i persecució en contra d'estudiants, les autoritats mexicanes han mostrat un progrés en les investigacions sobre la política d'encobriment del govern d'Enrique Peña Nieto, sota la qual es va construir una "veritat històrica", que va ser una investigació plagada d'irregularitats, violacions als drets humans i altres crims, amb la determinació absoluta d'ocultar els fets en comptes de garantir veritat, justícia i reparació per a les víctimes i les seves famílies.
"Després de gairebé vuit anys de lluita per la veritat i la justícia en el cas dels estudiants de Ayotzinapa, els avenços mostrats confirmen, una vegada més, que va haver-hi una política intencional d'encobriment i obstrucció de la justícia per part de les autoritats sota el govern d'Enrique Peña Nieto. El devastador informe de la Comissió per a la Veritat, que conclou que la persecució i desaparició forçada dels joves va ser un crim d'Estat, ha de ser una ruta per continuar amb l'esclariment dels fets, la localització dels joves estudiants i la garantia de no repetició amb polítiques integrals encaminades a atendre la profunda crisi de persones desaparegudes a Mèxic", ha afirmat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Américas d'Amnistia Internacional.
El govern del president López Obrador va crear una comissió especial per donar seguiment al cas, així com una unitat especial en la Fiscalia General de la República. A més, Mèxic va acceptar la competència del Comitè contra la Desaparició Forçada per examinar casos de desaparició a Mèxic. El 19 d'agost, sota comanda de la Fiscalia General de la República, es van dictar ordres de detenció contra l'ex Procurador Jesus Murillo Karam, encarregat de les investigacions inicials, "pels delictes de desaparició forçada, tortura i contra l'administració de justícia, en el cas Ayotzinapa", i contra "20 comandaments militars i personal de tropa del 27 i 41 batallons a la ciutat d'Iguala, així com a cinc autoritats administratives i judicials de l'estat de Guerrero; a 26 policies de Huitzuco; sis d'Iguala i un de Cocula; més 11 policies estatals de Guerrero i 14 membres del grup criminal Guerrers Units".
"Els recents avenços són el resultat de la lluita incansable de les mares, pares i famílies dels joves estudiants de Ayotzinapa, i el destacat i dur treball de les organitzacions de drets humans que els han acompanyat. El govern del president López Obrador ha mostrat voluntat per esclarir els fets sobre la desaparició forçada dels estudiants, així com enfortir les instàncies de l'Estat dedicades a la investigació d'aquest atroç crim, la qual cosa contribueix positivament al cas després de gairebé 8 anys. És moment també d'adoptar polítiques integrals per atendre la greu crisi de persones desaparegudes, que ja depassa les cent mil persones, en un país travessat per la injustícia i la impunitat", ha afirmat Edith Olivares Ferreto, directora executiva d'Amnistia Internacional Mèxic.
Antecedents
Els 43 estudiants de l'Escola Normal Rural de Ayotzinapa van ser desapareguts forçadamente la nit del 26 de setembre de 2014, després d'haver estat arrestats per policies municipals mentre es preparaven per participar en una manifestació en la Ciutat de Mèxic, per commemorar la massacre d'estudiants ocorreguda el 2 d'Octubre de 1968.
Malgrat la forta pressió internacional, nacional i de les famílies dels estudiants desapareguts, encara es desconeix el seu parador, i segueix sota investigació l'esclariment dels fets en els quals es van donar aquestes greus violacions als drets humans.
Diversos informes d'organitzacions nacionals i internacionals, així com del Grup Interdisciplinari d'Experts Independents (GIEI), nomenat per la Comissió Interamericana de Drets Humans, van posar sempre en qüestionament la versió oficial dels fets al seu moment, i van presentar crítiques exhaustives de les investigacions realitzades. El govern de llavors es va obstinar a seguir una sola línia d'investigació (la que els estudiants havien estat detinguts per la policia municipal i lliurats a una banda criminal, i els seus cadàvers havien estat cremats en un abocador local). La teoria que els estudiants havien estat incinerats va ser rebutjada tallantment pel GIEI, per considerar que era impossible en les circumstàncies descrites per les autoritats mexicanes i no se sustentava amb proves.
Amnistia Internacional també va denunciar per anys les mancances en la investigació, i la decisió política d'ocultar la veritat, i amb això obstaculitzar els esforços de justícia en el cas de la desaparició forçada dels estudiants. En diversos informes, Amnistia Internacional va confirmar la deficiència de les investigacions, que no apuntaven a l'esclariment mínim de la responsabilitat del comandament. Els llocs del delicte no es van protegir ni van ser degudament documentats amb fotografies o enregistraments de vídeo. Es van aplegar proves balístiques, però no es van examinar per trobar rastres de sang o empremtes dactilars, i tampoc no es va processar correctament material provatori fonamental. Així mateix, les constants denúncies de tortura i maltractaments de les persones detingudes en relació amb les desaparicions, violacions al degut procés, manipulació d'evidències i protecció d'oficials sospitosos de participació van ser altres violacions de drets humans documentades durant els primers anys de les investigacions.