Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Més de 100.000 persones demanen en només 5 dies que l'Iran no executi Sakineh Ashtiani


Amnistia Internacional entrega les firmes al ministre d'Afers Estrangers de l'Iran, que és de visita oficial a Espanya.

Madrid.- Amnistia Internacional lliura avui al Ministre d'Afers Exteriors de l'Iran, Manouchehr Mottaki, de visita aquests dies a Espanya, més de 126.000 signatures en les quals demanen que no s'executi de cap manera Sakineh Mohammadi Ashtiani, dona de 43 anys acusada d'adulteri; i que s'alliberi immediatament el pres de consciència en precari estat de salut, Majid Tavakkoli, empresonat per manifestar-se per protestar pels resultats de les eleccions presidencials de juny de 2009.

L'acció contra l'execució de Sakineh Mohammadi es va engegar divendres passat 9 de juliol a través de la www.actuaambamnistia.org, un dia després que el Govern iranià fes públic un comunicat en el qual informava que Sakineh no seria lapidada. Avui 13 de juliol, el Ministre d'Exteriors iranià ha desmentit aquestes afirmacions atribuint-les a "propaganda occidental". Fins que tant ella com el seu advocat no rebin una notificació oficial, aquestes declaracions contradictòries no permeten descartar que Sakineh Mohammadi pugui ser lapidada en qualsevol moment.

Sakineh Mohammadi Ashtiani va rebre 99 fuetades per mantenir una "relació il·lícita" amb dos homes al maig de 2006. Amb posterioritat, va ser declarada culpable de tenir una "relació extramatrimonial" i condemnada a morir per lapidació. En el judici, dos dels cinc jutges del tribunal la van declarar innocent, assenyalant que ja havia sofert una condemna de flagel·lació i que no hi havia proves suficients d'adulteri contra ella. 

No obstant això, els altres tres, inclòs el president del tribunal, la van declarar culpable basant-se en el "coneixement del jutge", un principi de la legislació iraniana que permet als jutges adoptar una decisió en relació amb la culpabilitat de l'acusat, encara que no existeixin proves clares o concloents.

El Tribunal Suprem va confirmar la condemna de mort el 27 de maig de 2007. El seu indult depèn de la decisió de la Comissió d'Amnistia i Indult, que ja l'ha rebutjat dues vegades. 

Mitjançant la ciberacció d'Amnistia Internacional, més de 100.000 persones han demanat a les autoritats iranianes que posi fi a la pena de mort a l'Iran; que en el camí cap a l'abolició total de la pena de mort, les autoritats iranianes promulguin una llei que prohibeixi inequívocament la lapidació; que se suspenguin immediatament les lapidacions, deixant clar a tots els jutges i altres funcionaris que hauran de rendir comptes en cas d'incomplir tal suspensió, i que es destipifiquin com a delicte les relacions sexuals consentides entre adults.

Amnistia Internacional dóna la benvinguda a la petició que el Ministres d'Afers Exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, ha fet al seu homòleg iranià perquè es cancel·lin les execucions anunciades a l'Iran. Prèviament a la visita, Amnistia Internacional s'havia adreçat per carta a Moratinos sol·licitant-li que demanés la commutació de la pena de mort de Sakineh Mohammadi Ashtiani, i cridant la seva atenció sobre els casos de:

    * Mohammed Resa Haddadi,  condemnat a mort per un delicte que va cometre quan era menor d'edat. La seva execució estava prevista per al 7 de juliol, el seu advocat va afirmar que aquesta podia ajornar-se uns dies més, però des d'aleshores Amnistia Internacional no ha obtingut més informació sobre la seva situació.

    * Majid Tavakkoli, líder estudiantil de 24 anys. Colpejat i arrestat el 7 de desembre de 2009 quan acabava de parlar en una manifestació amb motiu del Dia de l'Estudiant, acte que formava part de les protestes antigovernamentals que van seguir a les qüestionades eleccions presidencials de juny de 2009.

Majid va ser sentenciat al gener 2010 a vuit anys i mig de presó per "participar en una concentració il·lega", "propaganda contra el sistema", "insultar el líder suprem" i "insultar el president". Es va declarar en vaga de gana cap al 22 de maig per protestar per la seva reclusió en règim d'aïllament a la presó d'Evin de Teheran. Pel que sembla ha perdut la parla, ha empitjorat d'una malaltia respiratòria que patia i pateix una hemorràgia interna. Necessita urgentment rebre atenció mèdica adequada.

Amnistia Internacional, i més de 26.000 persones que han donat suport a la ciberacció per Majid, el consideren pres de consciència i demanen que se l'alliberi immediatament, tant a ell com a les altres persones detingudes en relació amb les manifestacions celebrades als voltants del 7 de desembre, detinguts únicament per l'exercici pacífic dels seus drets de llibertat d'expressió, d'associació i de reunió.

Informació de context

Pena de mort. El 2009, l'Iran va executar almenys 388 persones, entre les quals un home que va morir lapidat i com a mínim cinc persones condemnades per delictes comesos quan tenien menys de 18 anys. Almenys 14 execucions es van dur a terme en públic. Es creu que la xifra real és encara més alta. Amnistia Internacional ja ha registrat més de 126 execucions des que va començar 2010, fins al 6 de juny.

Augment de la repressió a l'Iran. Un any després de les eleccions presidencials de l'Iran de juny de 2009, Amnistia Internacional ha documentat un augment de les mesures repressives contra la dissidència que mantenen a la presó periodistes, estudiants, activistes polítics i de drets humans, així com líders religiosos. Centenars de persones segueixen detingudes per la seva participació en les protestes de juny de 2009 o per expressar opinions discrepants.

Els detinguts romanen dies, setmanes i fins i tot mesos en règim d'incomunicació, mentre les seves famílies no poden esbrinar on estan reclosos o per quins motius. El secret que envolta aquestes detencions facilita que els interrogadors recorrin sovint a la tortura i a altres maltractaments, com les violacions i simulacres d'execució, per obtenir per la força "confessions" que s'utilitzaran més tard com a prova en el judici.