“Les autoritats iranianes han de revocar immediatament les injustes sentències condemnatòries i la pena de mort imposades a tres joves manifestants que van ser sotmesos a terribles tortures amb mètodes com flagel·lació, descàrregues elèctriques, suspensió cap per avall i amenaces de mort a punta de pistola”, ha declarat avui Amnistia Internacional. L'organització ha sabut que agents de la Guàrdia Revolucionària van violar un d'ells i van infligir tortures sexuals a un altre posant-li gel en els testicles durant dos dies.
Arshia Takdastan, de 18 anys; Mehdi Mohammadifard, de 19, i Javad Rouhi, de 31, van rebre dues penes de mort cadascun al desembre de 2022 per “enemistat amb Déu” (moharebeh) i “corrupció en la terra” (efsad-e fel arz). El tribunal va afirmar que els joves havien “incitat” a provocar incendis o cometre actes de vandalisme “generalitzats” mitjançant balls, aplaudiments, cants o llançant hijabs a fogueres durant unes protestes celebrades a Noshahr, en el nord de la província de Manzandaran, el 21 de setembre de 2022. Javad Rouhi va ser condemnat a una tercera pena de mort per “apostasia” basant-se en les seves “confessions” sota tortura que havia cremat un exemplar de l'Alcorà durant les protestes. L'apel·lació dels tres homes està tramitant-se davant el Tribunal Suprem.
“El fet que Arshia Takdastan, Mehdi Mohammadifard i Javad Rouhi i les seves angoixades famílies visquin sota l'ombra de l'execució mentre uns agents de la Guàrdia Revolucionària Islàmica i membres de la fiscalia, raonablement sospitosos de responsabilitat o complicitat en els abusos sexuals i altres formes de tortura que els van ser infligits, gaudeixen d'impunitat absoluta posa en relleu la pura crueltat i la inhumanitat del sistema judicial iranià”, ha afirmat Diana Eltahawy, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.
“Las autoridades iranís han d'anul·lar immediatament les sentències condemnatòries i condemnes a mort d'aquests joves i retirar tots els càrrecs relatius a la seva participació pacífica en les protestes”
“Les autoritats iranianes han d'ordenar una investigació immediata, transparent i imparcial perquè totes les persones raonablement sospitoses de tenir responsabilitat en la seva tortura responguin davant la justícia en judicis justos”.
Setmanes de tortures terribles
Javad Rouhi va ser detingut el 22 de setembre de 2022 i reclòs més de 40 dies en règim d'aïllament en un centre de detenció de la Guàrdia Revolucionària conegut com Shahid Kazemi, situat dins de la presó de Tir Kola, a Sari, capital de la província de Manzandarán. Segons la informació obtinguda per Amnistia Internacional, durant aquest període, va ser sotmès a pallisses brutals i a flagel·lació, fins i tot en la planta dels peus, mentre estava lligat a un pal; el van atordir amb pistoles paralitzants, va estar exposat a temperatures glaçadores i va ser agredit sexualment amb la col·locació de gel en els testicles. A més, agents de la Guàrdia Revolucionària li van apuntar reiteradament amb una pistola al cap i van amenaçar-lo de disparar si no “confessava”. A conseqüència d'aquestes tortures, Javad Rouhi va patir lesions a coll i músculs, incontinència urinària, complicacions digestives i dificultats de mobilitat i de la parla. Continua experimentant dolor intens a l'esquena i els malucs, i entumiment a la cama dreta, i tot això requereix una atenció mèdica especialitzada que no té a la presó.
Segons fonts informades, durant la detenció de Mehdi Mohammadifard el 2 d'octubre de 2022, els membres de la Guàrdia Revolucionària van colpejar-lo i van llançar-lo a terra, la qual cosa li va provocar el trencament del nas. Amnistia Internacional ha sabut que, després de la seva detenció, va estar reclòs una setmana en règim d'aïllament en una cel·la infestada de ratolins i paneroles, i que, durant aquest període, va ser sotmès a pallisses brutals suspès cap per avall i violat, la qual cosa li va causar lesions anals i hemorràgies rectals que van requerir hospitalització.
Arshia Takdastan va ser detingut el 24 de setembre de 2022 i tancat 28 dies en règim d'aïllament en el centre de detenció de Shahid Kazemi. Segons la recerca d'Amnistia Internacional, va ser sotmès a pallisses i amenaces de mort, a vegades amb una pistola apuntant-lp al cap, si no “confessava” davant d'una càmera de vídeo. Els interrogadors també van amenaçar de detenir i torturar el seu pare. A conseqüència de la tortura, va patir el trencament d'un dit del peu i pèrdua de memòria.
Violacions manifestes del dret a un judici just
Als tres homes se'ls va negar l'accés a assistència lletrada durant la fase d'instrucció i a un advocat de la seva elecció en el judici, que va consistir en una sola vista que va durar menys d'una hora per a cadascun.
El Tribunal Revolucionari de Sari va declarar en les seves sentències, que ha estudiat Amnistia Internacional, que els joves havien “incitat” a provocar incendis o cometre actes de vandalisme “generalitzats” mitjançant balls, aplaudiments, cants o cremant hijabs. En els casos de Javad Rouhi i Arshia Takdastan, la fiscalia no va presentar cap prova de la seva implicació en aquests actes. El Tribunal es va basar únicament en les seves “confessions” obtingudes sota tortura que Javad Rouhi havia entrat per la força i llançat objectes de la caseta de la policia de trànsit, i que Arshia Takdastan havia llançat pedres i una ampolla de vidre a un vehicle policial i bloquejat una carretera. El Tribunal també va citar la “confessió” de Javad Rouhi que havia avisat a altres manifestants que no entressin en l'oficina del governador i va dir que això demostrava el seu “lideratge” Javad Rouhi va sostenir davant el Tribunal que la seva participació en les protestes havia estat pacífica.
Per a Mehdi Mohammadifard, la fiscalia va citar també les seves “confessions” que havia calat foc a edificis oficials i un videoclip que suposadament el mostrava llançant còctels molotov en la mateixa caseta de la policia de trànsit. El seu advocat va declarar davant el Tribunal que el vídeo no demostrava que hagués provocat o participat en incendis generalitzats i que les seves “confessions” s'havien obtingut sota coacció.
“És abominable que mentre la majoria dels Estats del món han relegat la pena de mort a la història, les autoritats iranianes la imposin de manera creixent per delictes com ara incendi provocat o vandalisme, la qual cosa viola manifestament el dret internacional”. Instem la comunitat internacional que prengui totes les mesures necessàries per a pressionar les autoritats iranianes amb la finalitat que deixin de violar el dret a la vida. Instem, a més, a tots els Estats al fet que exerceixin la jurisdicció universal sobre tots els funcionaris iranians contra els quals existeixin sospites raonables que són penalment responsables de crims de dret internacional i altres violacions greus de drets humans”, va concloure Diana Eltahawy.
Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos, sense excepció, per considerar-la la forma més extrema de pena cruel, inhumana i degradant.