Un impactant vídeo que mostra una execució extrajudicial per part de la Força d'Operacions Conjuntes, una milícia finançada per l'Estat i també coneguda com Al Moshtaraka, recorda les mortals conseqüències de la impunitat de què gaudeixen les milícies i els grups armats a Líbia.

L'Evidence Lab del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional ha examinat les imatges gravades per una càmera de seguretat en un carrer de Misrata el 6 de març, en les quals es veu Altayeb Elsharari, de 27 anys, fugint d'uns homes armats abans de ser abatut a trets. Almenys un dels trets es va fer des d'una distància d'uns set metres. Llavors es veu com Altayeb cau al terra i vuit homes equipats militarment l'envolten abans de emportar-se'l a la part posterior d'un automòbil militar amb el logotip de la Força d'Operacions Conjuntes visible. Els vehicles militars que es veuen en el vídeo són similars als observats per una delegació d'Amnistia Internacional durant una visita a la ciutat feta al febrer de 2022.

"Les autoritats líbies han d'investigar de manera immediata i efectiva aquesta execució extrajudicial i garantir que els responsables reten comptes dels seus actes", ha manifestat Diana Eltahawy, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"És vergonyós que les autoritats líbies estiguin recompensant activament a aquests grups abusius pel seu comportament criminal. Les autoritats han de deixar urgentment de finançar les milícies i d'integrar els milicians en institucions estatals sense fer una selecció destinada a eliminar a aquells contra els qui existeixin sospites raonables que són responsables de crims de dret internacional".

La milícia responsable de l'homicidi, la Força d'Operacions Conjuntes, coneguda també com Al Moshtaraka, té la seva base a Misrata, la tercera ciutat més gran de Líbia. Amnistia Internacional ha documentat reiteradament la implicació d'aquesta milícia en desaparicions forçades, tortura i detenció arbitrària, però el grup segueix actuant amb total impunitat.

Segons l'informe de l'autòpsia inicial del 6 de març de 2022 i examinat per Amnistia Internacional, Altayeb Elsharari va rebre un tret a l'esquena, i també va patir ferides a la cama. Fins avui, les autoritats líbies no han portat els responsables davant la justícia.

Unes setmanes abans de la seva mort, la Força d'Operacions Conjuntes havia detingut Altayeb Elsharari. Una vegada alliberat, Altayeb va difondre un vídeo en directe en el qual acusava als milicians de la Força de colpejar-lo. Segons fonts coneixedores de la seva detenció, la Força d'Operacions Conjuntes pretenia castigar Altayeb per aquest vídeo.

Aquest no és un fet aïllat. Amnistia Internacional, durant una visita a Misrata al febrer de 2022, i de forma telemàtica després de la visita, ha parlat amb set exdetenidos, cinc activistes i quatre familiars de víctimes sobre les violacions de drets humans comeses per la Força d'Operacions Conjuntes.

Malgrat aquestes violacions de drets humans, el primer ministre del Govern d'Unitat Nacional, Abdelhamid Debibah, va autoritzar el pagament de 100 milions de dinars libis (21,6 milions de dòlars nord-americans) per força d'Operacions Conjuntes el 10 de febrer de 2022, segons un document econòmic a què ha tingut accés Amnistia Internacional.

Detencions arbitràries, tortura i desaparicions forçades

Durant els últims sis anys, Amnistia Internacional ha documentat un patró de detencions arbitràries per part de la Força d'Operacions Conjuntes, segons el qual la milícia ataca a persones residents a la seva regió d'origen que expressen opinions polítiques o idees pacífiques considerades "immorals".

El 25 d'agost de 2020, en les protestes que van tenir lloc a tot Líbia contra la situació i el domini de la milícia, uns membres de la Força d'Operacions Conjuntes van detenir el periodista i activista Abdellatif Abu Hamra a la zona sud dels afores de la ciutat de Beni Walid mentre recollia mostres sospitoses de COVID-19 per al Centre Nacional per al Control de Malalties. Abdellatif va romandre detingut arbitràriament fins a mitjans setembre de 2020.

El 7 de desembre de 2021, uns membres de la Força d'Operacions Conjuntes van detenir el periodista i activista Hamza al Treki després que pugés a la web un vídeo en el qual criticava enèrgicament a un empresari proper a Abdelhamid Debibah, primer ministre del Govern d'Unitat Nacional. Al Treki també havia publicat en els seus comptes de xarxes socials denúncies de corrupció per part d'Abdelhamid Debibah, els seus familiars i col·laboradors propers.

El 3 de març de 2022, la Força d'Operacions Conjuntes va detenir Hafez Qadoor, polític que s'oposava al Govern d'Unitat Nacional, abans de deixar-lo en llibertat l'endemà. Hafez Qadoor va explicar als mitjans de comunicació libis que uns homes armats els havien atacat a ell i al seu personal, havien fet trets indiscriminadament i a continuació els havien detingut i els havien posat sota custòdia.

Al gener de 2021, un altre home va ser detingut a Misrata i reclòs en un lloc no revelat. Després de la seva desaparició, diversos homes armats van escorcollar casa seva i van confiscar el seu telèfon, segons el relat d'un testimoni presencial. La família va identificar per les seves insígnies als homes com a pertanyents per força d'Operacions Conjuntes. Després que els membres de la milícia neguessin tenir a aquest home sota custòdia, la família del detingut va saber que havia estat traslladat a la presó de Mitiga, a Trípoli, on roman reclòs.

Amnistia Internacional ha documentat cinc casos més de detenció arbitrària per part de la Força d'Operacions Conjuntes, i ha documentat així mateix l'ús de la tortura i altres maltractaments, incloses pallisses amb mànegues, suspensió en postures forçades i negació d'aliments adequats.

Un d'aquests cinc casos era el d'un home de 31 anys detingut al gener de 2022. Segons la seva declaració, els membres de la Força d'Operacions Conjuntes li van propinar cops de puny i puntades i van colpejar-lo amb mànegues. Un informe mèdic mostrava contusions en les cames, el pit i el cap després de la pallissa, que corroboraven el seu relat.

La Força d'Operacions Conjuntes també viola sistemàticament el dret de les persones detingudes a la presumpció d'innocència, en publicar "confessions" als seus canals de mitjans de comunicació. En un vídeo difós al febrer de 2022, se sentia quatre homes "confessant" ser membres de l'Estat Islàmic i haver participat en atacs violents.

La Missió d'Investigació sobre Líbia de l'ONU, a la qual el Consell de Drets Humans va encomanar investigar els abusos i violacions del dret internacional dels drets humans i el dret internacional humanitari comeses per totes les parts del conflicte de Líbia des de 2016, va publicar el 28 de març de 2022 el seu segon informe, en el qual exposava una llarguíssima llista de greus violacions de drets humans comeses impunement a tot el país.

"Davant de la manca constant de disposició de les autoritats líbies de refrenar les milícies i els grups armats i garantir que les persones sobre les que existeixin sospites raonables que han comès crims de dret internacional són apartades de càrrecs que els permetin cometre noves violacions de drets humans, interferir en les investigacions o gaudir d'impunitat, és fonamental que els membres de la comunitat internacional ampliïn el mandat de la Missió d'Investigació més enllà de juny de 2022 perquè pugui completar la seva tasca clau", ha manifestat Diana Eltahawy.

Informació complementària

La Força d'Operacions Conjuntes es va crear per primera vegada el 2013 sota el nom de "Sala Temporal d'Operacions Especials-Misrata". En teoria informa directament el primer ministre i té assignat un pressupost anual de 40 milions de dinares libis (8,5 milions de dòlars nord-americans) a càrrec del govern. Encara que no és clar el mandat exacte de la milícia, la força sembla dur a terme operacions militars a Trípoli, Misrata i les ciutats veïnes.

La milícia gestiona diversos centres de detenció a Misrata i coopera amb agències de seguretat de l'Estat.

La Força d'Operacions Conjuntes va participar intensament en combats contra les Forces Armades Àrabs Líbies, grup armat que exerceix el control efectiu sobre l'est de Líbia, durant la seva ofensiva de 2019 a Trípoli.