"La impunitat arrelada ha animat la milícia Autoritat de Suport a l'Estabilitat (SSA), finançada per l'Estat, a cometre homicidis il·legítims, detencions arbitràries, intercepció i posterior detenció arbitrària de persones migrants i refugiades, tortura, treballs forçats i altres violacions terribles de drets humans i crims de dret internacional", ha declarat avui Amnistia Internacional.

Creada en virtut d'un decret governamental al gener de 2021, la milícia SSA està comandada per un dels líders de milícies més poderosos de Trípoli, Abdel Ghani al Kikli, conegut com "Gheniwa", que va ser nomenat tot i tenir un historial ben documentat de crims de dret internacional i altres violacions greus de drets humans comeses per milícies sota el seu comandament.

"Legitimar líders de milícies que cometen abusos i posar-los a sou de l'Estat sense fer preguntes només els anima a seguir trepitjant els drets de més persones amb total impunitat. No sorprèn, doncs, que la nova milícia d'Abdel Ghani al Kikli estigui implicada una vegada més en crims terribles sigui contra persones migrants i refugiades o contra la pròpia població líbia", ha afirmat Diana Eltahawy, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

"Fa més d'un decenni que les milícies sota el seu comandament atemoreixen els qui viuen al barri d'Abu Salim de Trípoli amb desaparicions forçades, tortures, homicidis il·legítims i altres crims de dret internacional. Hauria de ser investigat i, si hi ha proves admissibles suficients, processat en un judici just".

Amnistia Internacional va escriure el 19 d'abril de 2022 a les autoritats líbies en relació amb les denúncies rebudes contra Abdel Ghani al Kikli i el seu antic adjunt, Lotfi al Harari, i ha reclamat que, mentre es duen a terme investigacions, es destitueixi a tots dos dels càrrecs que els permetin cometre noves violacions, fer ingerència a les investigacions o donar-los immunitat processal. No s'ha rebut cap resposta a temps per a la seva publicació.

Una delegació d'Amnistia Internacional va visitar Líbia al febrer i va parlar amb nou persones que van dir haver sofert violacions greus de drets humans a les mans de membres de la SSA, així com amb vuit familiars i tres activistes.

Persones migrants interceptades i detingudes en condicions ínfimes

Representants del Ministeri de l'Interior a Trípoli van confirmar a Amnistia Internacional que la SSA intercepta persones refugiades i migrants en el mar i les porta a centres de detenció sota control de la SSA, i que aquest Ministeri no supervisava les operacions de la milícia atès que aquesta depèn del primer ministre i no del Ministeri de l'Interior. Quan se'ls va preguntar pel fonament jurídic pel qual la SSA participava en operacions d'intercepció, els representants del Ministeri de l'Interior van dir desconèixer-lo.

Tres persones migrants van explicar a Amnistia Internacional que, juntament amb centenars de persones més, van ser recloses al febrer de 2022 al centre de detenció d'Al Mayah, massificat i malament ventilat, controlat per la SSA, on els van donar poc menjar o aigua i es van veure obligades a beure aigua de la latrina. Van explicar a Amnistia Internacional que havia vist als guàrdies colpejar habitualment persones migrants i refugiades detingudes i sotmetre-les a treballs forçats, violació i altres actes de violència sexual, inclosa la prostitució forçada.

La SSA no facilita informació sobre el nombre de persones recloses al centre de detenció d'Al Mayah ni permet l'accés d'organitzacions independent.

Les intercepcions per la SSA de persones refugiades i migrants en el mar des de setembre de 2021 es caracteritzen per denúncies de violència que han causat morts en el mar. Segons l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), el 18 de febrer de 2022, milicians de la SSA van ser responsables de la mort d'un home i de les ferides sofertes per uns altres durant la intercepció d'una embarcació en la qual persones migrants i refugiades creuaven el Mediterrani.

"La detenció arbitrària massiva, la tortura, els treballs forçats, la violació i altres terribles violacions de drets a mans de milicians de la SSA contra persones refugiades i migrants són un altre trist recordatori més que les persones refugiades i migrants interceptades en el mar no han de ser retornades mai a Líbia. La UE i els seus Estats membres han de suspendre urgentment qualsevol cooperació amb Líbia en matèria de migració i control de fronteres, i garantir que qualsevol cooperació en el futur està supeditada al fet que les autoritats líbies posin fi a la política de detenció arbitrària de persones migrants i refugiades, i investiguin efectivament els abusos que es cometen", ha afirmat Diana Eltahawy.

Persones líbies detingudes sotmeses a desaparició forçada, pallisses, violència sexual i mort sota custòdia

Amnistia Internacional ha documentat crims recents que inclouen desaparicions forçades i morts sota custòdia a mans de milicians de la SSA sota el comandament de "Gheniwa". Per exemple, l'agost de 2021 es va trobar el cos d'un home de 34 anys amb senyals clars de tortura. Havia estat segrestat uns dies abans a Trípoli per homes vinculats a la SSA.

En els últims 10 anys, Amnistia Internacional i altres organitzacions han documentat detenciones arbitràries, desaparicions forçades, tortures, homicidis il·legítims i altres crims de dret internacional comeses per la milícia Forces de Seguretat Central-Abu Salim i el seu predecessor, el Consell Militar Abu Salim, sota el comandament de "Gheniwa" i el seu aleshores adjunt i cap d'investigacions Lotfi al Harari, que ara dirigeix l'Agència de Seguretat Interna amb seu a Trípoli, una altra milícia implicada en crims i violacions de drets humans.

Sis persones que van estar recloses entre 2016 i 2019 en un centre de detenció dirigit per les Forces de Seguretat Central-Abu Salim quan el seu comandant era "Gheniwa", van dir a Amnistia Internacional que, estant sota custòdia, havien estat objecte de simulacres d'execució, privació d'aliments, pallisses, descàrregues elèctriques, violència sexual i denegació d'atenció mèdica.

Un home que va estar detingut entre maig i octubre de 2018 va explicar que el pegaven habitualment amb canonades d'aigua, pals i fusells mentre estava tancat en una habitació diminuta sense sanejament. En diverses ocasions, va dir, Lotfi al Harari va pegar-lo, va amenaçar amb violar-lo i va disparar-lo amb munició real.

Un altre home reclòs en la mateixa època va explicar a Amnistia Internacional que Lotfi al Harari li havia ordenat a ell i a altres detinguts que romanguessin dempeus contra la paret i després els havia disparat amb la seva pistola, la qual cosa havia causat ferides en les extremitats a alguns d'ells.

La majoria de les persones recloses han estat objecte de desaparició forçada, doncs els milicians es neguen a informar a les famílies de la seva sort i parador durant mesos i de vegades anys. A les que són excarcerades se'ls adverteix que no parlin.

Les famílies de vuit homes van explicar a Amnistia Internacional que les Forces de Seguretat Central-Abu Salim havien segrestat i detingut als seus éssers estimats entre 2017 i 2022; fins avui es desconeix la sort d'alguns d'ells. Un home va ser segrestat el 2017 al barri d'Abu Salim per homes que, segons testimonis, treballaven per a les Forces de Seguretat Central-Abu Salim. La seva família va acudir a la fiscalia a la recerca d'ajuda i va dir que un fiscal havia telefonat a Lotfi al Hariri, que va confirmar que l'home estava sota custòdia. Així i tot, quan la família va visitar el centre de detenció, els milicians van negar en sis ocasions que estigués sota custòdia i el fiscal els va dir que no podia fer res.

Segons el dret penal internacional, els comandants tenen responsabilitat penal individual si saben o haurien d'haver sabut que persones subordinades anaven a cometre o estaven cometent un crim i no van prendre totes les mesures necessàries i raonables a la seva mà per impedir-ho o, si el crim es va cometre, no van exigir comptes a les persones responsables.

Informació complementària

La SSA té encomanada la protecció dels edificis oficials i de les autoritats, la participació en operacions de combat, la captura de persones sospitoses de crims contra la seguretat nacional i la cooperació amb altres organismes de seguretat.

La milícia SSA va ser creada formalment per decret governamental al gener de 2021. El pressupost per 2021 proposat pel Govern d'Unitat Nacional destinava 40 milions de dinares libis (8,9 milions de dòlars nord-americans) a la SSA, dels quals 5 milions (1,1 milions de dòlars) eren per pagar salaris. També es fan pagaments específics: al febrer de 2022, el primer ministre del Govern d'Unitat Nacional, Abdelhamid Debibah, va autoritzar un pagament de 132 milions de dinares libis (al voltant de 28 milions de dòlars nord-americans) a la SSA.

Des de la seva creació, la milícia ha ampliat amb rapidesa la seva influència més enllà de Trípoli fins a Al Zawiya i poblacions de l'oest de Líbia.