El 25 de gener de 2022, el fiscal general de Líban va ordenar l'alliberament de tots els sospitosos detinguts en relació amb la catastròfica explosió que va tenir lloc el 4 d'agost de 2020 en el port de Beirut. Així ho han manifestat avui Amnistia Internacional i Human Rights Watch. Aquesta decisió sense precedents, en plena ingerència política generalitzada, eludeix la investigació penal en curs sobre l'explosió.
 
Per ajudar a garantir una via a la veritat i la justícia per a les víctimes, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides ha d'aprovar urgentment una resolució per crear una missió d'investigació imparcial sobre l'explosió en el port de Beirut.
 
“El Líban pot mancar de lideratge, però això no significa que altres països no puguin intervenir per a defensar els drets humans de la població libanesa”, ha manifestat Lama Fakih, directora per al Pròxim Orient de Human Rights Watch. “La flagrant manca de justícia per a les víctimes de l'explosió en el port de Beirut només servirà per a soscavar l'estabilitat i l'Estat de dret en aquest moment crucial de la història del Líban”.
 
Gairebé dos anys i mig després, la investigació nacional s'ha estancat i no s'albiren progressos a causa de les múltiples impugnacions legals interposades pels polítics encarregats del cas, destinades a substituir al cap de la investigació, el jutge Tarek Bitar.
 
El 23 de gener, el jutge Bitar va prendre mesures per solucionar la paralització de la investigació. Basant-se en una anàlisi jurídica, el jutge va declarar que les normes que regeixen la destitució de jutges exposades en l'article 357 de la Llei 328 no s'aplicaven en aquesta funció, i que els intents de destituir-lo constituïen una infracció del principi constitucional de la separació de poders.
 
En reprendre el seu treball, el jutge va ordenar l'alliberament de cinc sospitosos detinguts entre agost de 2020 i setembre de 2021 i va acusar-ne altres. Va citar per a interrogatori Ghassan Oweidat, fiscal general; Abbas Ibrahim, director general de seguretat general; Tony Saliba, director general de seguretat de l'Estat; Jean Kahwaji, excap de l'exèrcit; Jawdat Oweidat i Kamil Daher, exagents d'intel·ligència; Asaad Tufayli, director del Consell Superior de Duanes; Gracia Al-Azzi, membre del Consell de Duanes; i els jutges Ghassan Khoury, Carla Shawah i Jad Maalouf.
 
Com a resposta, el jutge Oweidat, a qui el jutge Bitar havia acusat, va assenyalar que els òrgans encarregats de fer complir la llei no executarien les ordres de Bitar, perquè les considerarien “nul·les.” El ministre de Justícia va enviar l'anàlisi jurídica del jutge Bitar al Consell Superior de Justícia perquè el revisés, al·legant que podia afectar el “secret de la investigació.”
 
A continuació, el jutge Oweidat va ordenar l'alliberament de tots els detinguts del cas de l'explosió a Beirut, va assenyalar que la investigació portava més d'un any estancada i va citar el dret a un judici ràpid establert en el dret internacional. Bitar va dir als mitjans de comunicació libanesos locals que “el compliment per part de les forces de seguretat de l'ordre del fiscal d'alliberar els detinguts seria un cop contra la llei”. Hores després de l'ordre del fiscal general, les forces de seguretat van començar a alliberar els 17 detinguts reclosos en relació amb l'explosió.
 
El fiscal general també va acusar el jutge Bitar de diversos delictes, entre els quals el de “usurpació de poder”, li va imposar una prohibició de viatjar i va citar-lo per a interrogatori el 26 de gener.
 
Les autoritats libaneses han obstruït repetidament la investigació sobre l'explosió protegint de l'interrogatori, el processament i la detenció polítics i funcionaris implicats en l'explosió. Human Rights Watch, Amnistia Internacional, Legal Action Worldwide, Legal Agenda i la Comissió Internacional de Juristes han documentat un seguit de defectes sistèmics i de procediment en la investigació nacional, entre ells una ingerència política flagrant, immunitat per a polítics d'alt nivell, falta de respecte per les normes sobre judicis justos i violacions del degut procés.
 
Els polítics sospitosos en el cas han presentat més de 25 sol·licituds per a destituir el jutge Bitar i altres jutges involucrats en el procés, la qual cosa ha provocat que la investigació se suspengués repetidament menteixis s'assignaven els casos. L'última sèrie d'impugnacions legals presentades contra el jutge Bitar va donar lloc a la suspensió de la investigació el 23 de desembre de 2021.
 
El Consell de Drets Humans ha d'aprovar una resolució que estableixi i enviï, sense demora, una missió d'investigació imparcial i independent sobre l'explosió a Beirut. La missió ha d'establir els fets i circumstàncies, incloses les causes fonamentals, de l'explosió, amb vista a determinar la responsabilitat estatal i individual i donar suport a la justícia i la reparació per a les víctimes.
 
L'explosió en el port de Beirut va ser una de les explosions no nuclears més fortes de la història mundial. Va enviar ones expansives per tota la ciutat, va matar almenys 220 persones, va ferir-ne més de 7.000 i va provocar enormes danys materials.
 
Una investigació en profunditat duta a terme per Human Rights Watch assenyala la implicació potencial d'empreses d'estrangeres, així com alts càrrecs polítics i agents de les forces de seguretat del Líban.
 
L'explosió de Beirut va ser una tragèdia de proporcions històriques, causada per la manca de protecció del dret fonamental a la vida.
 
“Estem en estat de xoc”, va dir a les organitzacions Mireille Khoury, mare d'Elias Khoury, que va morir en l'explosió als 15 anys. “En quin Estat vivim? Tot això demostra que la investigació internacional és la nostra única esperança, i que el CDH [Consell de Drets Humans] és la nostra via principal. Quan obriran els dirigents mundials els ulls a aquesta terrible injustícia que estem pàtint?”.
 
És més clar que mai que no es permetrà que la investigació nacional progressi, i per tant no podrà impartir justícia, la qual cosa augmenta la urgència que s'estableixi una missió internacional d'investigació sota el mandat del Consell de Drets Humans. Així ho han manifestat les organitzacions.
 
Les persones que van sobreviure a l'explosió i les famílies de les víctimes han enviat anteriorment dues cartes als Estats membres i observadors del Consell de Drets Humans per a instar-los a donar suport a una resolució que estableixi una investigació internacional. Al març de 2022 van enviar una altra carta a l'alta comissionada per als drets humans.
 
Més de 162 grups de defensa dels drets, tant libanesos com internacionals, així com supervivents i famílies de les víctimes, han demanat als membres del Consell de Drets Humans que presentin una resolució d'aquest tipus. Desenes de membres del Parlament libanès i tres partits polítics han donat suport a les crides de les famílies de les víctimes i la societat civil perquè es dugui a terme una investigació
 
“Les autoritats libaneses han ignorat totalment la llei, eludint de forma descarada una investigació penal en curs i prenent represàlies contra un jutge que s'estava limitant a fer el seu treball”, ha manifestat Aya Majzoub, directora adjunta per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional. “És més que evident que les autoritats libaneses estan decidides a obstaculitzar la justícia. Des de l'explosió han bloquejat repetidament la investigació nacional, protegint-se per a no retre comptes a costa del dret de les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació.”