Amnistia Internacional està profundament frustrada pels obstacles imposats al seu personal i a altres observadors que intenten monitoritzar les vistes davant dels tribunals britànics en la causa de Julian Assange davant dels Estats Units. Entre els impediments destaquen les traves per accedir als seients de la sala de vistes o d’escolta; l’exclusió de la visualització en línia de la retransmissió en directe dels procediments judicials; les dificultats tècniques i la qualitat del so durant els procediments; les instruccions i garanties confuses i contradictòries de l’administració judicial; les hostilitats per part del personal de seguretat del tribunal; la deplorable falta de reconeixement de la funció diferenciada que desenvolupen els observadors judicials experts, malgrat haver-se enviat la informació al tribunal sobre aquest tipus d’observacions quan fan referència a la normativa internacional; i les sales de vistes d’una mida insuficient per una causa amb tanta rellevància internacional. Amnistia Internacional va comunicar els seus motius de preocupació a l’administració judicial del Regne Unit en una carta el mes de març de 2024 on s’incloïen recomanacions per posar remei a aquestes deficiències; les recomanacions figuren també al final d’aquesta declaració.

Amnistia Internacional ha demanat al govern dels Estats Units que retiri tots els càrrecs formulats contra Julian Assange per les seves activitats de publicació, i a les autoritats del Regne Unit que no extraditin eixin a Assange als Estats Units ni a cap altre país on pugui ser exposat a greus violacions de drets humans. La campanya d’Amnistia Internacional a favor d’Assange inclou un seguit d’activitats, d’entre les quals destaquen la investigació: l’anàlisi jurídic i el treball d’incidència i monitoratge sistemàtic i imparcial –per part del personal expert i observadors internacionals independents– de les vistes d’extradició al Regne Unit amb l’objectiu d’observar i documentar les actuacions.

L’organització demana a l’administració judicial del Regne Unit que garanteixi l’accés d’observadors judicials de manera presencial o en línia als procediments del Tribunal Superior relacionats amb la causa de Julian Assange de cara a les properes vistes dels dies 20 i 21 de maig de 202, i que faciliti la presència d’observadors judicials experts d’organitzacions no governamentals (ONG) i d’altres àmbits d’acord amb la normativa internacional incipient que reconeix la funció diferenciada d’aquests observadors judicials en interès del principi de publicitat dels actes judicials

Motius de preocupació sobre l’observació judicial

Abans de la vista del febrer del 2024, Amnistia Internacional va sol·licitar per escrit a l’administració judicial permís per accedir a la sala de vistes i l’assignació d’un seient per l’observació. Després es van produir una sèrie de decisions contradictòries: primer es va denegar el permís a l’observador de l’organització; després es van assegurar que se li concedia i finalment se li va tornar a denegar. Durant les dues jornades de la vista, l’accés de l’observador d’Amnistia a la sala de vistes va ser irregular: a vegades la tribuna estava massa plena i, en molts moments, era impossible escoltar res ni des de la tribuna ni des de la sala d’escolta, que suposadament, havia de tenir una connexió audiovisual operativa. En una ocasió, un agent de seguretat es va discutir amb l’observador d’Amnistia, que tenia una discapacitat i sol·licitava una adaptació raonable a un altre membre del personal del tribunal. En un determinat moment altres organitzacions a qui s’havia concedit l’accés amb dret a seient van ajudar Amnistia a aconseguir un lloc pel nostre observador. Segueix sense saber-se com l’administració judicial va determinar a quines persones o organitzacions se’ls concedia l’accés a la sala de vistes.

L’accés a la connexió audiovisual també va ser un problema greu, no només per als observadors judicials experts sinó també per a un gran nombre de periodistes. El 18 d’abril del 2024, el Tribunal Superior del Regne Unit va dictar una ordre on es detallava el procés d’accés a la retransmissió en directe de les visites d’apel·lació dels dies 20 i 21 de maig de 2024. L’ordre era una repetició de l’emesa anteriorment per les vistes del febrer del 2024, fet que resultava decebedor, perquè el febrer l’administració del tribunal havia rebut nombroses queixes –d’entre les quals de periodistes i observadors judicials– en relació amb l’accés a la retransmissió en directe. Inclús les persones a qui se’ls havia atorgat l’accés a la connexió audiovisual van tenir importants dificultats per escoltar les actuacions. Aparentment, aquestes queixes no es van tenir en compte, i si l’administració judicial no pren mesures alhora per remeiar aquesta situació, és molt probable que al maig persisteixin les mateixes traves.

L’ordre de l’abril exigia comptar amb l’aprovació i l’autorització per escrit del Servei de Jutjats i Tribunals de la Corona per observar les vistes a través de la connexió audiovisual. El termini de “sol·licitud de l’ordre de transmissió” finalitza el 10 de maig del 2024 a les 14h GMT. Només les persones que estiguin físicament presents a la jurisdicció d’Anglaterra i Gal·les poden optar a veure la retransmissió en directe. Sembla que les persones que es troben fora de la jurisdicció poden sol·licitar una autorització excepcional per veure el judici a través de la connexió audiovisual si poden demostrar que seria “en interès de la justícia”. No obstant, a un membre del personal d’Amnistia Internacional –l’advocat internacional amb anys d’experiència en l’observació judicial, inclús en les comissions militars de Guantánamo– se li va negar el permís per accedir a la connexió per les visites del febrer del 2024. Amnistia Internacional va sol·licitar en forma i termini que es reconsiderés la negativa, però no va obtenir cap resposta, fet que va implicar que l’observador remot no pogués observar les visites de febrer.

Davant la rellevància internacional de la causa d’Assange, és incomprensible que l’administració judicial del Regne Unit dificulti tant l’accés d’observadors judicials, periodistes i altres persones interessades de fora d’Anglaterra i Gal·les als procediments a través de la connexió audiovisual.

Com a síntesis, les traves de l’assistència i l’observació presencial i en línia han impedit l’accés a les vistes judicials d’Assange i soscavat el principi de publicitat dels actes judicials.

Normes Internacionals sobre l’observació de judicis

Durant molts anys, Amnistia Internacional ha enviat observadors experts a procediments judicials i judicis a tot el món on alguns principis importants dels drets humans s’estaven qüestionant. L’acceptació de la presència d’observadors internacionals en els judicis (ja siguin enviats pels governs estrangers, organitzacions intergovernamentals o organitzacions no governamentals) s’ha convertit ja en una normal legal internacional reconeguda. Es tracta d’una pràctica molt arriscada i acceptada per la comunitat internacional que està vinculada a les normes internacionals sobre judicis amb les garanties degudes, incloent el dret a una vista pública i al principi de publicitat dels actes judicials. L’avaluació de l’organització d’un judici o procediment judicial vol determinar si la pràctica en una causa concreta s’ajusta a les lleis del país on es celebra el judici i si aquestes lleis, a la pràctica, compleixen les normes internacionals consagrades en tractats –que han estat acceptats per l’Estat–  i en altres instruments que no tenen la consideració dels tractats.

L’observació dels judicis pels experts internacionals aconsegueixen tres objectius importants:

• Avaluar la imparcialitat d’un judici o procediment judicial proporcionant un registre imparcial i independent d’allò que ha succeït;
• Promoure les normes sobre judicis justos reconeguts internacionalment avisant a aquells que participen en el judici, i especialment, als jutges i fiscals, que estan sotmesos a escrutini;
• Identificar les reformes necessàries en els sistemes jurídics del país.

La funció de l’observador internacional de judicis és diferent que la que desenvolupen el públic general, la premsa o altres mitjans de comunicació. Els observadors internacionals de judicis no només informen sobre els procediments judicials, sinó que també analitzen els procediments per determinar si l’Estat compleix les seves obligacions internacionals en matèria de drets humans, inclosos el dret a un judici amb les degudes garanties. La presència d’observadors als judicis indica a la presidència del tribunal que experts independents i imparcials en àrees processals i substantives del dret internacional dels drets humans observen els procediments i que, conseqüentment, hauran de rendir comptes a l’Estat per les violacions de les garanties processals. La premsa ofereix informació d’interès públic, fent efectiu, d’aquesta manera, el dret de la població a accedir a la informació sobre allò que fa el seu govern. Els observadors de judicis compleixen el principi de publicitat dels actes judicials en documentar els procediments amb l’objectiu de rendir comptes a l’Estat en relació amb el compliment dels seus compromisos en matèria de drets humans. Els observadors internacionals de judicis són els ulls i les oïdes independents del món pel que fa a les normes sobre judicis justos.

Amnistia Internacional envia regularment observadors a judicis de tot el món per observar i documentar els procediments. Les persones que ens representen han observat judicis i altres procediments judicials als tribunals federals d’Estats Units i a la base naval de la badia de Guantánamo (Cuba), Bahrain, Hondures, Equador, Hongria, Israel i els Territoris Palestins Ocupats, Espanya, Turquia i Emirats Àrabs Units, entre altres països.

Diverses fonts autoritzades sostenen la presència d’observadors internacionals als procediments judicials i judicis com les vistes d’Assange, incloent, el manual sobre l’observació de judicis de l’Oficina de l’Alt Comissariat de Nacions Unides pels Drets Humans. El relator especial sobre la situació dels defensors dels drets humans, en una intervenció davant el Consell de Drets Humans el febrer del 2016, va afirmar: “En supervisar els procediments judicials, reunir informació sobre l’enjudiciament dels defensors i analitzar les pràctiques jurídiques, els observadors fan patent el seu suport als defensors i contribueixen, de manera més general, a l’enfortiment dels sistemes judicials”.

Així mateix, l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) afirma que: “en el seu nivell més bàsic, l’acte de supervisar un judici és una expressió del dret a un judici públic i augmenta la transparència del procés judicial. En casos concrets, la supervisió del judici pot servir per millorar l’administració efectiva i imparcial de la justícia o per cridar l’atenció sobre greus deficiències”.

Recomanacions

Preveient les considerables dificultats que observadors judicials, organitzacions associades i periodistes, entre altres persones, han experimentat en l’observació de les vistes d’Assange, Amnistia Internacional sol·licita respectuosament que, amb antelació a les vistes dels dies 20 i 21 de maig del 2024 i a qualsevol actuació judicial posterior a la causa d’Assange, l’administració judicial ha de considerar adoptar les següents mesures per garantir que es compleixi el compromís declarat pels tribunals del Regne Unit com el principi de publicitat dels actes judicials:

• El compromís de l’administració judicial de reconèixer que els observadors judicials experts d’organitzacions internacionals de defensa de la llibertat de premsa i els drets humans han de poder observar els procediments judicials de manera presencial, com el dret a un seient a la sala de vistes o a la d’escolta;
• Una auditoria immediata dels preparatius del tribunal; nivells adequats de dotació de personal i professionalitat de la plantilla del tribunal, i la tecnologia necessària per garantir que totes les persones que monitoritzen els procediments puguin veure i escoltar allò que està succeint a la sala, on s’inclou:
  • L’ús d’una sala de vistes suficientment àmplia per acomodar les parts, els observadors, els mitjans de comunicació i altre públic interessat (per exemple, parlamentaris i europarlamentaris);
  • Revisió del funcionament dels equips audiovisuals per garantir que tant aquells que són presents al tribunal com aquells que hi accedeixen a través de la connexió audiovisual escolten i veuen els procediments amb l’objectiu de documentar-los de manera precisa i oportuna;
  • Accés a la connexió audiovisual de totes les persones que tinguin un interès legítim en el cas –també des de jurisdiccions fora d’Anglaterra i Gal·les– com s’ha fet en actuacions anteriors de la causa d’Assange; en cas d’inquietud sobre la possible infracció de les normes del tribunal, cada persona a qui se li concedeixi l’accés podria firmar una declaració simple on s’indiqui que acatarà les normes del tribunal relatives a l’accés a la connexió;
  • Adaptació per totes les persones que requereixin ajustaments raonables, inclosa l’assignació de seients i l’accés a una connexió audiovisual plenament operativa,
  • Respostes respectuoses, oportunes i eficaces del personal del tribunal responsable de la connexió audiovisual en cas que els observadors, els mitjans de comunicació i altres persones experimentin problemes durant les actuacions;
  • Tractament respectuós del personal del tribunal a totes les persones assistents al procés judicial.

Finalment, recomanem al tribunal que, en col·laboració amb les parts interessades pertinents, redacti una orientació formal per facilitar la presència de l’ONG i altres observadors judicials experts d’acord amb la normativa internacional que reconeix les funcions diferenciades dels observadors en interès del principi de publicitat dels actes judicials.