Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Les persones tenen dret a decidir sobre l’ús del vel sense patir discriminació


Davant de la recent polèmica en alguns centres escolars sobre l'ús del vel per cobrir-se el cap per part d'algunes alumnes, Amnistia Internacional considera que totes les persones tenen dret a decidir si utilitzar o no indumentària o símbols religiosos, i que han de prendre aquesta decisió sense patir discriminació, violència ni coacció.

La posició d'Amnistia Internacional es basa en el dret i les normes internacionals de drets humans
, en concret en els articles 18 i 19 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i els articles 9 i 10 del Conveni Europeu de Drets Humans, que abasten la llibertat de pensament, consciència, creença i religió i la llibertat d'expressió.

“La forma en què decideixen vestir-se les persones pot ser una expressió important de la seva identitat o creences religioses, culturals i personals; i és un dret individual que no pot restringir-se de forma arbitrària”, assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.

No obstant això, d'acord a la legislació internacional, el dret a usar indumentària o símbols religiosos, com altres drets, no és absolut. La llibertat d'expressió i el dret a la manifestació o pràctica de la pròpia religió poden ser objecte de determinades restriccions.

No obstant això, perquè siguin conformes al dret internacional, aquestes restriccions han de complir tres premisses: estar previstes en la llei, abordar un objectiu concret legítim (garantir el respecte pels drets dels altres o protegir la moral, la salut, la seguretat o l'ordre públic) i ser necessàries per aconseguir aquesta finalitat. A més, aquestes restriccions no poden imposar-se amb una finalitat discriminatòria ni tampoc aplicar-se de manera discriminatòria. Un exemple que podria complir aquestes tres premisses seria la prohibició de cobrir el cap amb un vel en un laboratori en el qual hi hagi flames directes, a causa del risc que es produeixi un incendi.

L'altre principi rellevant és el del caràcter universal dels drets humans. Els Estats han de respectar els drets sense distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o d'un altre tipus, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o una altra condició. Pel que fa al codi d’indumentària a les escoles, caldrà tenir en compte el dret a l'educació, a no patir discriminació i a manifestar les pròpies creences religioses, així com l'obligació de protegir a nens, nenes i joves enfrot de la fustigació i la intimidació.

“El fet que l'expressió d'una persona molesti a una altra no constitueix una base per prohibir-la; per exemple, que a un professor o un alumne li molesti la indumentària d'un altre alumne perquè no es correspon amb el seu gènere no és una raó vàlida per prohibir aquesta indumentària”, assegura Beltrán.

Atès que, per regla general, les persones han de ser lliures per vestir com desitgin, correspon a l'autoritat competent, ja sigui en l'àmbit escolar, municipal o governamental, determinar la necessitat d'establir una restricció. Ha de fer-ho remetent-se a fets demostrables, no a presumpcions, especulacions ni prejudicis. La conservació de la naturalesa laica de l'Estat no pot, en si mateixa, oferir una justificació indiscriminada per a la restricció, encara que l'Estat en qüestió pugui demostrar la necessitat de restriccions en la manifestació de creences religioses en determinats àmbits públics per protegir la seguretat pública o protegir els drets d'altres persones.

En opinió d'Amnistia Internacional, si s'utilitza la violència en l'àmbit familiar o per part d'un agent no estatal per obligar a una persona menor d’edat a vestir-se d'una manera determinada, l'Estat ha de respondre de la manera adequada intervenint davant la família o a través del sistema penal per protegir el menor, garantir un recurs efectiu i promoure l'interès superior del menor. La utilització de codis de vestir que prohibeixin certes formes d'indumentària cultural o religiosa no és la forma adequada que un Estat respongui a la violència i a les amenaces de violència.

Amnistia Internacional s'ha dirigit per carta a les autoritats espanyols per instar-los al fet que el dret a l'expressió de la religió, d'acord amb les normes internacionals, estigui recollit en la propera Llei de llibertat religiosa.