En un nou document d'investigació publicat avui, Amnistia Internacional documenta àmpliament les maneres en què la tecnologia contribueix a la creixent tendència de violacions de drets humans a les fronteres, i insta els Estats que posin fi a l'ús d'aquestes tecnologies fins que garanteixin que no vulnera drets humans.

L'informe The Digital Border: Migration, Technology and Inequality detalla com l'ús de les noves tecnologies per part d'actors estatals i no estatals en els sistemes de migració de tot el món augmenta la probabilitat que es vulnerin els drets humans de les persones en moviment, inclosos els drets a la privacitat, a no patir discriminació, a la igualtat i a sol·licitar asil.

“La protecció dels drets humans no ha de sacrificar-se en favor dels beneficis privats”, ha declarat Eliza Aspen, investigadora d'Amnistia Internacional. “Els Estats no tenen obligacions amb les empreses privades. El que sí que tenen és l'obligació de garantir que tant els actors estatals com els no estatals respectin els drets humans de les persones en moviment.”

Les tecnologies també exacerben les desigualtats racials, econòmiques i socials subjacents a les fronteres i en altres contextos. Amb freqüència se sotmet als treballadors i treballadores migrants i altres persones a una condició de ciutadania insegura a les mateixes formes digitalitzades de vigilància, seguiment i explotació que sofreixen les persones refugiades i sol·licitants d'asil. A més, aquestes persones estan igualment en el punt de mira d'aquestes tecnologies perquè no tenen la capacitat que se les exclogui d'aquesta vigilància ni de demanar reparació pel mal sofert.

Segons el document, moltes de les eines digitals empleades per a processar el moviment de les persones les desenvolupen, venen i implanten empreses privades el model de negoci de les quals sovint es basa en l'extracció i acumulació de dades per a l'obtenció de beneficis.

La naturalesa invasiva d'aquestes tecnologies té greus implicacions per al benestar de les persones que travessen fronteres a la recerca de seguretat i per a l'exercici del seu dret a demanar asil. Les tecnologies d'ús intensiu de dades emprades a les fronteres i en els seus voltants, com els sensors biomètrics d'ús militar i la vigilància amb drons, poden perpetuar el mal que pateixen les poblacions desplaçades, que ja corren un gran perill d'explotació i marginació en travessar fronteres per a fugir de circumstàncies perilloses en les seves llars.

“Els governs de tot el món han de treballar per posar fre al desenvolupament i l'aplicació no regulats de tecnologies perjudicials i complir les seves obligacions contretes en virtut del dret internacional dels drets humans de protegir els drets de les persones refugiades i migrants”, ha afirmat Aspen. “Les empreses que desenvolupen aquestes tecnologies han d'incorporar salvaguardes en el seu ús, observar la diligència deguda en matèria de drets humans i dur a terme avaluacions d'impacte de les dades abans d'implantar aquestes tecnologies, i no després que s'hagin comès els abusos.”

El document ve precedit d'un informe, publicat aquest mateix mes per Amnistia Internacional, sobre l'ús de l'aplicació mòbil CBP One, de la qual també s'ha demostrat que perpetua els abusos contra persones que sol·liciten asil als Estats Units.

Amnistia Internacional demana als Estats i a les empreses que abordin el racisme sistèmic en les seves tàctiques de gestió de les fronteres i detinguin el desenvolupament de qualsevol tecnologia invasiva que posi persones en perill.