L'alta comissionada de l'ONU per als drets humans, Michelle Bachelet, ha de publicar sense més demora l'informe de la seva oficina -llargament esperat- sobre els crims contra la humanitat comesos pel govern xinès a la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang; així ho afirmen Amnistia Internacional i més d'un centenar d'organitzacions en una carta oberta publicada avui.

La carta s'ha publicat el mateix dia que Bachelet presentava informació global actualitzada davant el Consell de Drets Humans de l'ONU, i diversos mesos després que es digués al Consell que l'avaluació de la seva Oficina respecte a les violacions de drets humans comeses a Xinjiang estava "acabant-se".

"Sota la repressió sistemàtica exercida per la Xina a Xinjiang, la gent corrent pot ser empresonada durant anys i sotmesa a les condicions més cruels per dur a terme activitats absolutament legítimes", ha declarat Joanne Mariner, directora de resposta a les crisis d'Amnistia Internacional. "Els crims de lesa humanitat comesos pel govern xinès contra la població uigur, kazakh i d'altres minories predominantment musulmanes a Xinjiang estan ben documentats, però encara no hem vist que l'Oficina de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans (OACNUDH) abordi significativament la situació". Al setembre de 2021, enmig de la frustració creixent pel relatiu silenci de la seva Oficina respecte a la terrible situació a Xinjiang, l'alta comissionada va informar al Consell de Drets Humans de l'ONU a Ginebra que la seva Oficina estava "ultimant l'avaluació de la informació disponible sobre les denúncies de greus violacions de drets humans [a Xinjiang] amb la intenció de la seva publicació".

Sis mesos més tard, i tot i que el seu portaveu va donar garanties al desembre que l'informe es publicaria en qüestió de setmanes, encara no s'ha fet públic.

"Les víctimes i les seves famílies no poden esperar més. L'alta comissionada Bachelet ha de publicar el seu informe sobre Xinjiang i informar-ne de les conclusions als Estats membres de l'ONU abans que acabi l'actual període de sessions del Consell de Drets Humans. Cap Estat, per poderós que sigui, ha de lliurar-se de l'escrutini per crims de tal gravetat", ha afirmat Joanne Mariner.

El període de sessions que celebra actualment el Consell de Drets Humans de l'ONU va començar el 28 de febrer i durarà fins a l'1 d'abril.

Alçar la veu en favor de les persones detingudes

Des de la brusca escalada de la repressió el 2017 s'han acumulat indicis sobre les terribles violacions de drets humans perpetrades pel govern xinès contra la minoria musulmana de Xinjiang, on prop d'un milió de persones han estat detingudes arbitràriament i recloses en camps d'internament i presons pel seu origen ètnic i la seva religió.

L'any passat, Amnistia Internacional va llançar una campanya per demanar la llibertat de totes les persones que estaven en detenció arbitrària en presons i camps d'internament de Xinjiang. Amb suport de centenars de milers de persones a tot el món, la campanya documentava més de 70 casos individuals. Aquests casos només són una mostra del milió o més de persones que es calcula que han estat detingudes arbitràriament pel govern xinès a Xinjiang des de 2017. Amb posterioritat al llançament de la campanya, Amnistia Internacional ha tingut notícia que almenys dues de les persones detingudes el cas de les quals s'incloïa en ella han estat alliberades i almenys set han obtingut permís per comunicar-se amb familiars a la Xina per telèfon o videotrucada. És difícil aconseguir informació actualitzada de manera regular a causa de l'augment de la preocupació per la seguretat davant la vigilància sistemàtica de la regió pel govern xinès i el risc de patir conseqüències greus per als qui es comuniquen amb persones a l'estranger. Al març de 2022, l'organització va afegir sis nous casos a la campanya, basats en entrevistes amb familiars de persones detingudes. Una dona anomenada Mevlude va explicar a Amnistia Internacional que la seva germana, Mahire Nurmuhammad havia estat condemnada a 16,5 anys de presó per enviar diners al seu fill, que estudiava a Egipte. Les autoritats xineses l'han acusat de "donar suport i finançar el terrorisme" per fer aquesta transferència bancària.

A l'octubre de 2018, les autoritats xineses van advertir a Mahire que l'arrestarien quan deixés de donar el pit al seu bebè. El mes següent se la van emportar de casa seva. Mahire pateix una malaltia cardíaca i problemes de salut mental, i la seva germana tem que estant sota custòdia no tingui accés a una assistència mèdica adequada.

Un altre familiar amb qui va parlar Amnistia Internacional, Aziz, va explicar que el seu germà, Alim Sulayman, tenia previst casar-se al juny de 2016 però havia estat detingut dues setmanes abans de les noces. Alim va ser detingut a casa seva i condemnat a 17 anys de presó. Encara que no estan clars els motius de la detenció, el seu germà Aziz, ara resident als Estats Units, creu que està relacionada amb el breu període que Alim va estar vivint a Turquia. Amnistia Internacional ha documentat anteriorment centenars de casos de persones detingudes per conductes absolutament legítimes, com posseir un quadre de tema religiós, comunicar-se amb algú de l'estranger o viatjar a l'estranger.

"Silenci relatiu" davant les greus violacions de drets humans comeses en Xinjiang Al juny de 2021, Amnistia Internacional va publicar un informe exhaustiu en el qual documentava que persones de les ètnies uigur i kazakh i d'altres minories ètniques predominantment musulmanes a Xinjiang sofreixen empresonament massiu, tortura i persecució sistemàtics per part de l'Estat que constitueixen crims de lesa humanitat. Basat en desenes de testimonis, l'informe descriu una "distopia infernal" que inclou greus abusos contra les persones detingudes, vigilància estatal sistemàtica de milions de persones i intents d'eradicar tradicions religioses, usos culturals i idiomes locals dels grups ètnics musulmans de la regió. El govern xinès ha demostrat la seva manca total de disposició a reconèixer -i menys a investigar-la realitat de la situació en Xinjiang, i al mateix temps obstaculitza l'accés efectiu a la regió per observadors de drets humans independents, inclosa l'Oficina de l'Alt Comissionat per als Drets Humans.

El 2020, un nombre sense precedents d'especialistes en drets humans van publicar una declaració històrica en la qual expressaven la seva preocupació davant les violacions de drets humans comeses a Xinjiang i altres parts de la Xina i demanaven a l'ONU que prengués mesures decisives i engegués una investigació exhaustiva sobre la situació.

També el 2020, un grup de 321 organitzacions de tot el món, entre les quals Amnistia Internacional, van fer una crida similar al Consell de Drets Humans de l'ONU perquè celebrés una sessió extraordinària i obrís una investigació sobre la crisi de drets humans a la Xina, inclosa la regió de Xinjiang.

Les més d'un centenar d'organitzacions assenyalen el següent en la carta que han publicat avui: "Ens preocupa el relatiu silenci de l'Oficina [de Bachelet] davant d'aquestes greus violacions de drets humans, a part dels informes actualitzats de procediment sobre l'estat de les negociacions per aconseguir accés efectiu a Xinjiang, que, segons [ella mateixa] ha reconegut, no han avançat".

Encara que en els últims anys han augmentat les crítiques a la Xina per les seves violacions generalitzades de drets humans, els Estats membres de l'ONU tampoc han adoptat fins ara mesures significatives per abordar la crisi a través d'una resolució que permeti engegar una investigació internacional independent. Per a molts, l'informe llargament esperat de Bachelet proporcionarà la base perquè tals mesures prosperin.

En anys anteriors, l'OACNUDH ha publicat informes per iniciativa pròpia per abordar les apressants crisis de drets humans a Jammu i Caixmir, Veneçuela i Myanmar. Aquests informes han aportat documentació i orientació fonamentals per als Estats membres de l'ONU sobre la millor forma de respondre a aquestes crisis.