La invasió a gran escala d'Ucraïna per part de Rússia el 2022 ha desencadenat nombrosos crims de guerra, ha generat una crisi energètica i alimentària mundial i ha alterat encara més el sistema multilateral, ja afeblit. També ha posat de manifest la hipocresia dels Estats occidentals que van reaccionar amb contundència a l'agressió del Kremlin però consenten violacions greus dels drets humans en altres llocs. Així ho ha afirmat Amnistia Internacional en presentar l’anàlisi anual de l’estat dels drets humans al món.

L'Informe 2022/23 d'Amnistia Internacional. La situació dels drets humans en el mónconclou que la doble moral i la insuficiència de les respostes als abusos de drets humans comesos a tot el món, inclosos el silenci clamorós respecte a l'historial de drets humans de l'Aràbia Saudita, la passivitat a propòsit d'Egipte i la negativa a enfrontar-se al sistema d'apartheid d’Israel contra la població palestina, han reforçat la impunitat i la inestabilitat.

L'informe també destaca la utilització per part de la Xina de tàctiques de mà dura per a impedir l'acció internacional sobre els crims contra la humanitat que ha comès, així com la inacció de les institucions globals i regionals —emmanillades pels interessos individuals dels seus membres— a l'hora de respondre adequadament a conflictes en què milers de persones perden la vida, com els d'Etiòpia, Myanmar i Iemen.

“La invasió russa d'Ucraïna és un exemple esgarrifós del que passa quan els Estats creuen que poden incomplir el dret internacional i violar els drets humans sense cap conseqüència”, ha manifestat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

“La Declaració Universal de Drets Humans va néixer fa 75 anys de les cendres de la Segona Guerra Mundial. En la seva essència, estableix el reconeixement universal que totes les persones tenen drets i llibertats fonamentals. Encara que les dinàmiques de poder mundials estan immerses en el caos, els drets humans no poden perdre's enmig de tanta confusió. Han de ser el far que guiï al món en un entorn cada cop més volàtil i perillós. No esperem que el món cremi de nou.”

La vergonyosa doble moral facilita nous abusos

La invasió a gran escala d'Ucraïna per part de Rússia ha desfermat una de les pitjors emergències humanitàries i de drets humans de la història recent. El conflicte no només ha suposat desplaçaments massius, crims de guerra i inseguretat energètica i alimentària a tot el món, sinó que també ha agitat el vesper inquietant de la guerra nuclear.

La resposta no ha trigat a arribar: els Estats occidentals han imposat sancions econòmiques a Moscou i han enviat suport militar a Kíiv; la Cort Penal Internacional ha obert una investigació sobre els possibles crims de guerra comesos a Ucraïna, i l'Assemblea General de l'ONU va votar a favor de condemnar la invasió russa i qualificar-la com un «acte d'agressió». Aquesta iniciativa ferma, ben rebuda, contrasta marcadament amb la resposta que s'ha donat a episodis anteriors de violacions de drets humans massives comesos per Rússia i altres països, així com amb la lamentable resposta que s'està donant a conflictes com els d'Etiòpia i Myanmar.

“Si el sistema hagués funcionat i s'hagués fet retre comptes a Rússia pels seus crims documentats a Txetxènia i Síria, podrien haver-se salvat milers de vides llavors i ara, a Ucraïna i en altres llocs. I, en canvi, ens toca bregar amb més patiment i devastació”, ha afirmat Agnès Callamard.

“Si la guerra d'agressió russa deixa una cosa clara per al futur del món és la importància de comptar amb un ordre internacional basat en unes normes que s'apliquin de manera efectiva i coherent. Tots els Estats han d'intensificar els seus esforços per dotar-nos d’un ordre que es basi en normes i renovat, que beneficiï totes les persones arreu.”

Per a la població palestina de la Cisjordània ocupada, el 2022 va ser un dels anys més mortífers des que el 2006 l'ONU comencés a portar un registre sistemàtic de les víctimes. I és que les forces israelianes van matar almenys 151 persones palestines, incloses desenes de nens i nenes. Les autoritats israelianes van continuar obligant palestins a abandonar casa seva, i el govern està posant en marxa plans per a ampliar dràsticament els assentaments il·legals a tota la Cisjordània ocupada. En lloc d'exigir la fi del sistema d'apartheid israelià, molts governs occidentals van optar per atacar els qui el denunciaven.

Els Estats Units han criticat enèrgicament les violacions del dret internacional comeses per Rússia a Ucraïna i han admès en el seu territori desenes de milers de persones ucraïneses que fugien de la guerra. No obstant això, entre setembre de 2021 i maig de 2022 van expulsar més de 25.000 haitians en aplicació de polítiques i pràctiques arrelades en el racisme contra les persones negres, i van sotmetre moltes d'elles a tortura i altres maltractaments.

Els Estats de la Unió Europea van obrir les seves fronteres a la població ucraïnesa que fugia de l'agressió russa i, sent un dels blocs més rics del món, van demostrar tenir capacitat més que suficient per a acollir grans quantitats de persones que buscaven seguretat i oferir-los accés a salut, educació i allotjament. No obstant això, molts van mantenir les seves fronteres vetades als qui escapaven de la guerra i la repressió a Síria, l'Afganistan i Líbia.

“La resposta a la invasió russa d'Ucraïna ha posat de manifest el que es pot fer quan hi ha voluntat política: el món sencer la va condemnar, es van engegar investigacions sobre els crims que s'estaven cometent i es van obrir les fronteres a les persones refugiades. Aquesta resposta ha de servir-nos de model per a abordar totes les violacions de drets humans massives”, ha afirmat Agnès Callamard.

Aquesta doble moral d'Occident ha esperonat països com la Xina, i ha permès a Egipte i l'Aràbia Saudita eludir, ignorar i desviar les crítiques que se'ls han fet sobre els seus respectius historials de drets humans.

Tot i les violacions de drets humans massives —equivalents a crims de lesa humanitat— comeses contra la població uigur i altres minories musulmanes, la Xina ha eludit la condemna internacional de l'Assemblea General, el Consell de Seguretat i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

El Consell de Drets Humans de l'ONU va designar un relator especial sobre la situació dels drets humans a Rússia i va establir un mecanisme d’investigació sobre l'Iran arran de les cruentes protestes que van esclatar en aquest país. No obstant això, va votar no continuar investigant ni debatent si més no les pròpies conclusions de l'ONU sobre la comissió de possibles crims de lesa humanitat a Xinjiang (Xina), i va suspendre una resolució sobre les Filipines.

“Els països van aplicar el dret dels drets humans depenent del cas, en un sorprenent espectacle d'hipocresia i doble moral molt evident. Els Estats no poden criticar les violacions de drets humans primer, i després consentir abusos similars en altres països només per protegir els seus propis interessos. És inadmissible i erosiona els fonaments del sistema universal de drets humans”, ha dit Agnès Callamard.

“També necessitem que els Estats que fins ara no han gosat alçar la veu s’hi involucrin i es posicionin en contra dels abusos contra els drets humans on sigui que es cometin. Necessitem menys hipocresia, menys cinisme i una acció de tots els Estats que sigui més coherent, més ambiciosa i més basada en principis a fi de promoure i protegir tots els drets.”

Repressió implacable de la dissidència a tot el món

El 2022, a Rússia es va denunciar judicialment dissidents i es van clausurar mitjans de comunicació pel simple fet d'esmentar la guerra d'Ucraïna. Es va empresonar periodistes a l'Afganistan, Bielorússia, Etiòpia, Myanmar, Rússia i desenes de països més en conflicte.

A Austràlia, l'Índia, Indonèsia i el Regne Unit, les autoritats van aprovar legislació que imposava restriccions a les manifestacions, mentre que a Sri Lanka es van emprar els poders de l'estat d'excepció per a reprimir les protestes massives contra una crisi econòmica rampant. La legislació del Regne Unit atorgava als agents policials àmplies facultats, inclosa la de prohibir “protestes sorolloses”, la qual cosa soscavava la llibertat d'expressió i de reunió pacífica.

La tecnologia —utilitzada per a silenciar, impedir reunions públiques o desinformar— es va convertir en una arma contra moltes persones.

Les autoritats de l’Iran van respondre a la revolta sense precedents contra decennis de repressió emprant força il·legítima mitjançant munició real, perdigons metàl·lics, gas lacrimogen i pallisses, la qual cosa va causar centenars de morts, entre les quals les de desenes de menors. Al desembre, les forces de seguretat del Perú van utilitzar força il·legítima, especialment contra població indígena i camperola, per a sufocar les protestes que van esclatar durant la crisi política que va seguir a la destitució del president Castillo. També es va reprimir periodistes, defensors i defensores dels drets humans i figures polítiques de l'oposició a països com Zimbàbue i Moçambic.

En resposta a la creixent amenaça al dret a protestar, el 2022 Amnistia Internacional va llançar una campanya global per a fer front a la intensificació de les iniciatives dels Estats per erosionar el dret fonamental a la llibertat de reunió pacífica. Com a part d'aquesta campanya, l'organització demana l'adopció d'un tractat sobre el comerç sense tortura que prohibeixi la producció i el comerç de material utilitzat per a fer complir la llei intrínsecament abusiu i que controli el comerç d'aquest material, utilitzat per a infringir tortura i altres maltractaments.

Les dones pateixen les pitjors conseqüències de la inacció dels Estats a l'hora de protegir i respectar els drets

La repressió de la dissidència i els plantejaments incoherents en matèria de drets humans també van tenir clares conseqüències en els drets de les dones.

La Cort Suprema dels Estats Units va anul·lar una antiga garantia constitucional del dret a l'avortament, la qual cosa va posar en perill l'exercici d'altres drets humans, com el dret a la vida, la salut, la intimitat, la seguretat i la no discriminació de milions de dones, nenes i altres persones que poden quedar-se embarassades.

El 2022 es va aprovar legislació per a prohibir o restringir l'accés a l'avortament en diversos estats dels Estats Units, i a Polònia es va jutjar activistes per ajudar dones a aconseguir píndoles abortives.

Les dones indígenes continuaven patint violacions i altres actes de violència sexual en un grau desproporcionadament elevat als Estats Units. Al Pakistan, malgrat que es van denunciar diversos casos de gran ressonància d'assassinats de dones a mans de familiars, el Parlament no va promulgar una llei sobre violència de gènere en l'àmbit familiar pendent des de 2021. A l'Índia es van cometre impunement actes violents contra dones dàlits i adivasis, entre altres crims d'odi basats en la casta.

A l'Afganistan es va constatar un empitjorament particularment notori en els drets de les dones i les nenes a l'autonomia personal, l'educació, el treball i l'accés als espais públics arran d'una sèrie d'edictes dels talibans. A l'Iran, la “policia de la moral” va detenir violentament Mahsa (Zhina) Amini per mostrar sense el mocador flocs de cabells. Uns dies després, Mahsa va morir sota custòdia i amb informes versemblants d’haver estat torturada, fet que va desencadenar protestes a tot el país en què van resultar ferides, detingudes o mortes moltes més dones i nenes.

“L'ànsia dels Estats per controlar el cos de les dones i les nenes, la seva sexualitat i la seva vida deixa al darrere un llegat terrible de violència, opressió i pèrdua de potencial”, ha afirmat Agnès Callamard.

L'acció global contra les amenaces a la humanitat ha estat lamentablement insuficient

El 2022, el món va continuar patint les conseqüències de la pandèmia de COVID-19. El canvi climàtic, els conflictes i les pertorbacions econòmiques causades en part per la invasió russa d'Ucraïna van agreujar encara més els riscos per als drets humans.

A conseqüència de la crisi econòmica, el 97% de la població de l'Afganistan vivia en la pobresa. A Haití, la violència generalitzada de les bandes va agreujar una crisi política i humanitària que va portar a més del 40% de la població a patir inseguretat alimentària aguda.

Les condicions climàtiques extremes, agreujades per la velocitat de l'escalfament global, van provocar fam i malalties en diversos països d'Àsia meridional i Àfrica subsahariana, inclosos el Pakistan i Nigèria, on les inundacions van tenir conseqüències catastròfiques en la vida i els mitjans de subsistència de la població i van desencadenar un brot de malalties transmeses per l'aigua que van causar centenars de morts.

Amb aquesta situació com a teló de fons, els governs no van actuar en favor de l'interès superior de la humanitat i no van abordar la dependència dels combustibles fòssils, principal factor que ens aboca a la principal amenaça per a la vida tal com la coneixem. Aquesta inacció col·lectiva va ser un altre clar exemple de la feblesa dels sistemes multilaterals actuals.

“Els embats de diverses crisis simultànies assetgen al món, com els conflictes generalitzats, una economia mundial cruel que llastra massa Estats amb un deute insostenible, el frau tributari de les empreses, l'ús de la tecnologia com a arma, la crisi climàtica i els desplaçaments de les plaques tectòniques del poder. Si les nostres institucions internacionals no estan a l'altura de les circumstàncies no tenim cap possibilitat de sobreviure a aquestes crisis”, ha afegit Agnès Callamard.

Cal reformar les institucions internacionals disfuncionals

En lloc de soscavar les institucions i els sistemes internacionals que han de protegir els nostres drets, és essencial enfortir-los. La primera mesura és garantir el ple finançament dels mecanismes de drets humans de l'ONU, de manera que puguin investigar, fer retre comptes i impartir justícia.

Amnistia Internacional també demana que es reformi el principal òrgan de presa de decisions de l'ONU —el Consell de Seguretat— per donar veu a països i situacions que han estat tradicionalment ignorats, especialment al Sud global.

“Per a reflectir les realitats d'avui, cal abordar una reforma profunda del sistema internacional. No podem permetre que els membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU continuïn exercint el seu poder de veto i fent un ús abusiu dels seus privilegis sense control. La manca de transparència i eficàcia del procés de presa de decisions del Consell deixa a tot el sistema exposat a la manipulació, els abusos i un funcionament deficient”, ha manifestat Agnès Callamard.

No obstant això, mentre l'actuació interessada dels governs eludeix la priorització dels nostres drets humans, el moviment de drets humans demostra que les persones a qui aquests Estats haurien d'haver protegit, continuen sent font d'inspiració i esperança.

A Colòmbia, la tenacitat de l'activisme en favor dels drets de les dones i l'acció judicial van contribuir a la decisió de la Cort Constitucional de despenalitzar l'avortament durant les primeres 24 setmanes d'embaràs. Al Sudan del Sud es va excarcerar Magai Matiop Ngong —que tenia 15 anys quan va ser condemnat a mort el 2017— després que milers de persones de tot el món demanessin la seva llibertat a les autoritats.

L'activista ambiental indígena maia Bernardo Caal Xol va quedar en llibertat condicional després de passar quatre anys a la presó a Guatemala per càrrecs falsos. Després d'anys de campanyes dutes a terme per moviments de dones a Espanya, el Parlament nacional va aprovar una llei que determinava que el consentiment constituïa l'element clau de la definició jurídica de la violació. El Kazakhstan i Papua Nova Guinea van abolir la pena de mort.

“Davant les atrocitats i els abusos, és fàcil caure en la desesperança, però durant el 2022 la gent ha demostrat que no estem indefensos”, ha conclòs Agnès Callamard.

“Hem presenciat actes icònics de resistència, com els de les dones afganeses que van sortir al carrer a protestar contra el règim talibà i els de les iranianes que van caminar en públic sense vel o es van tallar els cabells com a protesta per les lleis del país sobre l'obligatorietat de portar-lo. Milions de persones oprimides sistemàticament pel patriarcat i el racisme van prendre els carrers per a exigir un futur millor. Ho van fer en anys anteriors i van tornar a fer-ho el 2022, la qual cosa hauria de servir perquè els nostres governants tinguin present que mai no ens quedarem impassibles davant dels seus atacs a la nostra dignitat, igualtat i llibertat.”

Els drets humans a Espanya i Catalunya

A l’Estat espanyol el 2022 s'ha agreujat el clima d'impunitat i l’absència de rendició de comptes en alguns àmbits de drets humans. Durant l'any s'han mantingut qüestions d'impunitat del passat per l'incompliment de les autoritats de la seva obligació d'investigar de manera exhaustiva i adequada les vulneracions de drets humans sofertes per les persones grans que vivien en les residènciesi els abusos que empara la Llei Mordassa que han deixat la ciutadania desprotegida davant de l'ús excessiu de la força per part dels membres de les forces de seguretat; s'han agreujat les violacions de drets humans a la frontera sud, amb la massacre de Melilla de juny de 2022, i la utilització de programes d'espionatge que han violat el dret a la privacitat de periodistes, autoritats i societat civil.

L'any 2022 també ha evidenciat la insuficient protecció dels drets econòmics, socials i culturals per part de les autoritats en un context d'incertesa econòmica. En l'apartat d'esforços, apareix que el Govern espanyol va aprovar mitjançant un Reial decret llei una ajuda de 200 euros per a persones que resideixin en llars amb rendes inferiors a 14.000 euros, una rebaixa al 5% l'IVA de la llum i va prorrogar la reducció dels altres impostos de l'electricitat fins a finals de 2022. D'altra banda i per a limitar els efectes de la inflació en els lloguers, el Govern central també va limitar l'increment de la renda del lloguer a un 2%.

No obstant això, la desprotecció del dret a la salut i a l'habitatge ha continuat. Aquests dos darrers anys, les autoritats sanitàries estatals i autonòmiques no han deixat de subratllar en els seus discursos la importància de l'Atenció Primària i la necessitat de reforçar-la. Però la realitat és molt diferent. La inversió sanitària de les Comunitats Autònomes, també a Catalunya amb l’aprovació dels darrers Pressupostos, segueix molt lluny de dedicar a l'Atenció Primària el 25% de la inversió total en sanitat, com recomana a Organització Mundial de la Salut. Sense lliçons apreses, l'atenció sanitària està en bucle. L'últim any, hem afrontat un context de crisi econòmica que ha fet que milers de persones tinguin problemes per a accedir o conservar el seu habitatge sense comptar amb la protecció de l'Estat.

En paral·lel, l'agenda legislativa espanyola ha avançat el 2022 aconseguint algunes millores en drets humans, destacant importants avenços en matèria d'igualtat de gènere, una tendència que pot anar més enllà el 2023, tot i que cal més voluntat política i compromís dels partits amb els drets humans.

• Llei del Sí és Sí: un gran pas per a la prevenció, atenció i protecció de totes les dones, nenes i nens víctimes de violència sexual.

• Llei Trans: aquesta Llei planteja millores en aspectes crítics per al gaudi dels drets de les persones LGBTI com l'elaboració d'una estratègia estatal per a la igualtat de tracte i no discriminació de les persones LGBTI.

• Llei de l'Avortament. A principis de 2023 es va aprovar el projecte de Llei que modifica la Llei orgànica 2/2010 de Salut Sexual i Reproductiva i d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs, que millora l'accés a l'avortament a Espanya i suposa un reconeixement més ampli del dret a la reproducció i la maternitat lliurement decidida.

• Llei de Secrets Oficials: podem disposar d'una llei de classificació de la informació que constituiria un punt d'inflexió en la gestió dels "secrets d'Estat", amb un enfocament més restrictiu d’allò que és classificable i més alineada amb els estàndards del dret internacional en matèria de transparència i drets humans.

• Llei d'Habitatge: per primera vegada en democràcia, podem comptar amb una Llei estatal que consideri el dret a l'habitatge com un dret humà tal com indiquen la Constitució Espanyola i el dret internacional.

Finalment, el rebuig a la tramitació parlamentària de la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com Llei Mordassa, ha suposat una oportunitat perduda de darrera hora en matèria de llibertat d'expressió, reunió i manifestació, així com en matèria d'immigració ja que aquesta llei continua avalant les devolucions il·legals en frontera.