Com a reacció a un discurs televisat aquest matí (7 de gener) pel president del Kazakhstan, Kasim-Jomart Tokàiev, en el qual demana a les forces de seguretat que “disparin sense previ avís” contra qualsevol disturbi després de les recents protestes massives que han derivat en violència, Marie Struthers, directora d'Amnistia Internacional per a Europa Oriental i Àsia Central, ha declarat:
“Les autoritats kazakhs tenen el deure de mantenir l'ordre, però donar una aprovació general a la policia i les tropes perquè disparin sense previ avís és il·legal, i constitueix una recepta per al desastre. Podria obrir el camí a reaccions reflecteixes que portin a homicidis il·legítims. Tret que es revoqui de manera clara i immediata aquesta ordre, el ja terrible historial de drets humans del Kazakhstan i la crisi a la qual ha donat lloc empitjoraran encara més”.
“Segons el dret internacional, els agents de policia mai han d'emprar força letal excepte com a últim recurs, és a dir, quan sigui estrictament necessari per protegir-se o protegir altres persones del perill imminent de mort o lesions greus, i només si totes les altres opcions per a rebaixar la tensió han fracassat".
"Quan l'ús de la força i armes de foc sigui estrictament necessari, els principis pertinents de l'ONU són clars. Les forces de seguretat sempre han d'advertir clarament quan vagin a obrir foc, amb l'excepció de si aquest advertiment les posaria a elles o a altres persones en perill. Si no fan un advertiment, augmenta el risc de ferir de gravetat o matar a transeünts innocents. Aquesta ordre general de no donar avís previ resulta extremadament perillosa, i fa referència a una política de primer mata i després pensa".
La presència d'individus o grups violents no elimina l'obligació de les forces de seguretat kazakhs de protegir el dret de reunió pacífica.”
Informació complementària
El 2 de gener van esclatar protestes a la regió de Mangystau, sud-est del Kazakhstan, pel fort augment del preu del gas, que després es van estendre a altres grans ciutats, inclosa la més gran del país, Almaty.
Les protestes es van anar tornant gradualment violentes: les multituds van irrompre a les oficines administratives de l'ajuntament d'Almaty i les van incendiar, i van saquejar armes de foc de funcionaris encarregats de fer complir la llei. En resposta, la policia va disparar gas lacrimogen i granades paralitzants contra els manifestants, i més tard va utilitzar armes de foc. Hi ha vídeos i testimonis presencials que demostren com les forces de seguretat van disparar obertament amb munició real contra la multitud, entre altres llocs prop de la Plaça de la República d'Almaty el 6 de gener.
Les autoritats també van restringir Internet i altres vies de comunicació, i van advertir tots els mitjans de comunicació que no havien de “violar” la indegudament restrictiva llei de mitjans de comunicació del país. La comunicació amb la població del Kazakhstan, i especialment d'Almaty, està greument alterada, i és intermitent en el millor dels casos.
El Ministeri de l'Interior ha declarat que s'han detingut més de 3.800 persones, i ha confirmat centenars de ferides i 26 morts entre manifestants i agents. És probable que el nombre de morts de manifestants sigui molt més alt, tenint en compte que al principi es van citar paraules d'activistes i policies que parlaven de “desenes” de baixes, i el president Tokàiev va parlar de “centenars”.
La policia va detenir arbitràriament i va interrogar el 4 de gener almenys dos destacats periodistes del servei de ràdio local Azzattyk de RFE*RL, i posteriorment altres treballadors de mitjans de comunicació.
El 5 de gener, el govern del Kazakhstan va sol·licitar ajuda militar a Rússia i els seus altres aliats regionals en l'Organització del Tractat de la Seguretat Col·lectiva, que van prometre proporcionar col·lectivament prop de 3.000 efectius militars, teòricament per a restaurar l'ordre després de la violència i abordar una “amenaça” externa inespecífica.
Durant anys, les autoritats han reprimit els drets fonamentals del poble kazakh prohibint no només les manifestacions pacífiques sinó també els partits polítics d'oposició. S'ha detingut i empresonat després de judicis injustos a nombrosos líders de protestes pacífiques, defensors i defensores dels drets humans, persones que publiquen blogs i altres. En 2011, almenys 14 manifestants van morir després que la policia reprimís una manifestació a Zhanaozen. Aquests successos no s'han investigat de manera exhaustiva i efectiva.
En virtut del dret i les normes internacionals, els funcionaris encarregats de fer complir la llei només han d'utilitzar les armes de foc com a últim recurs quan sigui necessari per a protegir-se o protegir altres persones d'un perill imminent de mort o lesions greus.
Els Principis Bàsics de l'ONU sobre l'Ús de la Força i d'Armes de Foc pels Funcionaris Encarregats de Fer Complir la Llei disposen: “els funcionaris encarregats de fer complir la llei s'identificaran com a tals i donaran un clar advertiment de la seva intenció d'emprar armes de foc, amb temps suficient perquè es tingui en compte, tret que en donar aquest advertiment es posés indegudament en perill als funcionaris encarregats de fer complir la llei, es creés un risc de mort o danys greus a altres persones, o resultés evidentment inadequada o inútil donades les circumstàncies del cas”.