Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Itàlia: La resolució sobre les escandaloses polítiques d'habitatge que discriminen la comunitat romaní ha d'impulsar les autoritats a actuar

Campanya pels drets del poble romaní © Amnesty International

La decisió unànime adoptada avui pel Comitè Europeu de Drets Socials del Consell d'Europa, segons la qual Itàlia va infringir la Carta Social Europea de manera greu i sistemàtica respecte a la situació d'allotjament de la població romaní, ha d'impulsar un canvi en les discriminatòries polítiques d'habitatge a Itàlia; així ho ha manifestat Amnistia Internacional.

“La decisió d'avui confirma el que ja se sap des de fa molt temps i s'ha denunciat reiteradament: que la comunitat romaní a Itàlia ha sofert i continua sofrint discriminació i tracte desigual de forma generalitzada, sistèmica i prolongada en relació amb l'habitatge”, ha afirmat Elisa De Pieri, investigadora regional d'Amnistia Internacional sobre Europa.

“Les comunitats romanís s'han vist sotmeses a condicions de segregació ètnica en habitatges precaris, excloses en gran manera de l'habitatge social i exposades a desallotjaments forçosos generalitzats que han deixat milers de persones sense llar.”

La decisió del Comitè Europeu de Drets Socials respon a una denúncia presentada per Amnistia Internacional el 18 de març de 2019, que es basava en més d'una dècada de recerca per part de l'organització i els seus associats sobre la situació de l'allotjament de les persones romanís, especialment a les ciutats de Roma, Milà i Nàpols.

El Comitè va resoldre que Itàlia havia incomplert les seves obligacions en tots els casos plantejats, malgrat els avenços limitats i desiguals que el govern italià va presentar durant el procés, i va concloure que els desallotjaments forçosos són una "pràctica actual" que el govern ha admès, i que Itàlia no ha adoptat un marc jurídic que garanteixi un recurs efectiu quan succeeixen. A més, va afegir que "en la pràctica continua existint segregació de les comunitats romaní, sinti i caminanti".

Ara Itàlia haurà de prendre mesures no sols per a garantir un habitatge adequat, no segregada i no discriminatòria a les persones romanís, sinó també per a proporcionar als qui han sofert discriminació i segregació un recurs efectiu que els permeti obtenir alguna forma de justícia llargament esperada.

“Milers de persones pertanyents a comunitats les precàries condicions de vida de les quals han estat documentades per Amnistia Internacional durant més d'un decenni continuen sofrint les diverses violacions de drets humans exposades en la nostra denúncia. Aquesta decisió ha de posar punt final a dècades de discriminació”, ha afirmat Elisa De Pieri.

“Les autoritats han de fer tot el necessari per a abordar les causes profundes del racisme antiromaní i posar fi d'una vegada per sempre a les violacions de drets humans en curs contra les persones romanís.”

Informació complementària

La denúncia presentada per Amnistia Internacional davant del Comitè Europeu de Drets Socials el 18 de març de 2019 documentava desallotjaments forçosos generalitzats, ús persistent de campaments segregats amb allotjaments que no reuneixen les condicions d'habitabilitat, i desigualtat en l'accés a habitatges socials.

El Comitè, òrgan creat en virtut del tractat que garanteix els drets econòmics i socials fonamentals, la Carta Social Europea, va admetre a tràmit la denúncia i, per iniciativa pròpia, va prendre la inusual mesura d'ordenar a les autoritats italianes que adoptessin mesures immediates per a suspendre els desallotjaments forçosos.

En el moment de presentar Amnistia la seva denúncia, unes 26.000 persones romanís vivien en centres i assentaments segregats i precaris a Itàlia. Actualment, més de 15.000 continuen vivint en assentaments formals i informals i suportant condicions de segregació i discriminació per motius ètnics en habitatges precaris. Els assentaments informals continuen exposats als desallotjaments forçosos, que no han estat prohibits en contravenció del dret internacional.

En els últims 20 anys, diversos organismes de drets humans de l'ONU, la UE i el Consell d'Europa han conclòs en múltiples ocasions que Itàlia incompleix les seves obligacions en matèria de drets humans respecte a la comunitat romaní.

+ Informació actualitzada periòdicament sobre la situació de les persones romanís que viuen en assentaments formals i informals a Associazione 21 luglio Il Paese Dei Campi

+ Consulteu aquí el text íntegre de la denúncia presentada per Amnistia Internacional i més documentació relacionada amb la situació de la comunitat romaní en matèria d'habitatge.