Les autoritats israelianes han de desmantellar el sistema d'apartheid, que provoca un gran patiment i vessament de sang, ha manifestat avui Amnistia Internacional. Des que l'organització llancés una gran campanya contra l'apartheid tot just fa un any, les forces israelianes han matat gairebé 220 palestins, 35 d'aquestes persones només al gener de 2023. Els homicidis il·legítims contribueixen a mantenir el sistema d'apartheid d'Israel i constitueixen crims de lesa humanitat, igual que altres violacions greus i continuades de drets humans per part de les autoritats israelianes, com són la detenció administrativa i els desplaçaments forçosos.
En els últims dies, una successió d'atacs mortals ha subratllat la urgent necessitat que es retin comptes. El 26 de gener, les forces israelianes van efectuar una incursió en el camp de refugiats de Jeníni van posar fi a la vida de 10 palestins, entre els quals una dona de 61 anys. El 27 de gener, un palestí armat va obrir foc a Neve Ja'akov, assentament israelià situat al Jerusalem Est ocupat i va matar 7 civils israelians. En resposta a aquest atac, les autoritats israelianes han intensificat el càstig col·lectiu contra la població palestina a través de detencions massives generalitzades i amenaces d'enderrocs punitius d'habitatges.
“Els devastadors successos de la setmana passada han tret a la llum un cop més el cost mortal associat al sistema d'apartheid. El fet que la comunitat internacional no obligui les autoritats israelianes a retre comptes per l'apartheid i altres crims els dona via lliure per a segregar, controlar i oprimir la població palestina diàriament i contribueix a perpetuar una violència mortal. L'apartheid és un crim de lesa humanitat i, francament, resulta esgarrifós veure com els seus responsable eludeixen la justícia any rere any”, ha declarat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
“El fet que la comunitat internacional no obligui les autoritats israelianes a retre comptes per l'apartheid els dona via lliure per segregar, controlar i oprimir la població palestina diàriament i contribueix a perpetuar una violència mortal”
“Des de fa temps, Israel mira de silenciar les conclusions sobre l'apartheid amb campanyes de difamació selectives i la comunitat internacional es deixa acovardir per aquestes tàctiques. Fins que no es desmantelli l'apartheid, no hi haurà esperances de protegir la vida de la població civil ni d'oferir justícia a les famílies afligides de Palestina i d'Israel.”
A l'ombra de l'apartheid, les autoritats israelianes controlen pràcticament tots els aspectes de la vida del poble palestí i el sotmeten a opressió i discriminació diàriament mitjançant la fragmentació territorial i la segregació legal. La població palestina que resideix en els Territoris Palestins Ocupats està segregada en enclavaments separats; les persones que habiten en la Franja de Gaza estan aïllades de la resta del món sota el bloqueig il·legal d'Israel, que ha provocat una crisi humanitària i és una forma de càstig col·lectiu.
Mostres diàries d'apartheid
L'1 de febrer de 2022, Amnistia Internacional va publicar un informe en el qual s'explica que Israel aplica un sistema institucionalitzat d'opressió i dominació contra la població palestina allá on té control sobre els seus drets: a Israel, en els Territoris Palestins Ocupats i contra les persones refugiades desplaçades, en negar-los el seu dret a tornar. En aquest informe s'exposava que les lleis, polítiques i pràctiques israelianes es concebien amb l'objectiu primordial de mantenir una majoria demogràfica jueva i de maximitzar el control de la terra i els recursos per a beneficiar a la població israeliana jueva en detriment del poble palestí.
L'any 2022 es va constatar un elevat nombre de morts entre la població palestina de Cisjordània, una de les xifres més altes des d'almenys el 2005. Les forces israelianes van matar unes 153 persones palestines, incloses desenes de menors, la majoria en el context d'un nombre més alt d'assalts militars i operacions de detenció. Una investigació d'Amnistia Internacional va revelar que 33 persones palestines, entre les quals 17 civils, havien mort a mans de les forces israelianes durant la seva ofensiva d'agost de 2022 contra Gaza i que els coets llançats per grups armats palestins havien matat almenys 7 civils.
Alhora, els incidents de violència dels colons israelians contra la població palestina van augmentar per sisè any consecutiu el 2022; els atacs van incloure agressions físiques, danys a la propietat i camps d'oliveres arrasats. Està àmpliament documentat que les autoritats israelianes consenten i faciliten aquesta violència, especialment quan detenen persones palestines que estan sent atacades, quan proporcionen escorta armada als colons o quan simplement es limiten a contemplar com es colpeja el poble palestí i se'n destrueixen les propietats. Aquesta cultura d'impunitat ha engendrat encara més violència, com demostra l'onada d'atacs que han protagonitzat els colons en els darrers dies.
Després del tiroteig de Neve Ja'akov, les autoritats israelianes semblen haver incitat a una violència més gran contra la població palestina en anunciar plans per a agilitzar els permisos d'armes “amb la finalitat de permetre que milers de ciutadans més vagin armats”. El primer ministre Benjamin Netanyahu, que ja ha pres la iniciativa d'ampliar massivament els assentaments il·legals en els Territoris Palestins Ocupats, ha declarat també que el govern planeja “reforçar els assentaments”.
Tots els assentaments israelians en els Territoris Palestins Ocupats són il·legals segons el dret internacional; la prolongada política israeliana d'establir població civil en territori ocupat constitueix un crim de guerra.
Una expansió més gran dels assentaments exposarà més població palestina al risc de trasllat forçós: un crim de lesa humanitat que les autoritats israelianes cometen de manera sistemàtica. Un exemple recent d'això és la sentència del Tribunal Suprem de maig de 2022, que va donar llum verda al trasllat forçós de més de 1.150 persones palestines de Masafer Yatta (Cisjordània). A més, l'any passat, les autoritats israelianes van ampliar els plans d'enderrocar el poble no reconegut de Ras Jrabah, a la regió israeliana del Néguev/Naqab, i desplaçar els seus 500 residents palestins-beduïns, mentre que al gener de 2023 es va enderrocar el llogaret beduí d'Al Araqib. En l'informe d'Amnistia Internacional sobre l'apartheid es mostra que en el Néguev/Naqab i en tots els Territoris Palestins Ocupats es produeixen desallotjaments forçosos en favor dels objectius demogràfics d'Israel.
Reconeixement creixent
En vista d'aquestes violacions de drets humans, creix el reconeixement internacional que les autoritats israelianes estan cometent apartheid. La població palestina porta llarg temps exigint que el règim d'Israel es consideri apartheid; diverses organitzacions palestines —com Al Haq, el Centre Palestí de Drets Humans i Al Mezan— se situen a l'avantguarda de l'acció en defensa d'aquesta iniciativa davant l'ONU.
L'impuls a favor d'aquest reconeixement va cobrar força el 2022, quan dos relators especials de l'ONU van concloure que les autoritats israelianes estaven cometent apartheid. Es va duplicar el nombre d'Estats que van fer referència en el Consell de Drets Humans a l'apartheid comès per Israel: la xifra va passar de 9 el 2021 a 18 el 2022. En particular, Sud-àfrica i Namíbia es troben entre els Estats que han expressat la seva preocupació davant la possibilitat que el tracte que dispensa Israel a la població palestina constitueixi apartheid. Diverses organitzacions de drets humans internacionals i israelianes han demanat també la fi de l'apartheid, entre les quals Human Rights Watch, B'Tselem i Yesh Din.
Les autoritats israelianes han fet tot el possible per suprimir i desacreditar les conclusions sobre l'apartheid. Les conseqüències són especialment greus per a qui defensan els drets humans a Palestina: a l'agost de l'any passat, les autoritats israelianes van irrompre a les oficines de set destacades organitzacions no governamentals palestines, després de qualificar-les de “entitats terroristes” i declarar-les il·legals. Al desembre, Salah Hammouri, investigador de camp d'Addameer —organització que defensa els drets de les persones privades de llibertat—, va ser desposseït del seu permís de residència a Jerusalem i deportat a França després de nou mesos de detenció administrativa israeliana.
Menyspreu del dret internacional
Al maig de 2023, l'historial d'Israel en matèria de drets humans se sotmetrà a escrutini en l'Examen Periòdic Universal (EPU) del Consell de Drets Humans de l'ONU. Amnistia Internacional ha escrit a les autoritats israelianes instant-les a participar, però aquestes no han respost encara al procés d'examen. Les autoritats israelianes han fet cas omís de la majoria de les recomanacions que els Estats examinadors van presentar i el Consell de Drets Humans va recolzar durant l'anterior cicle del EPU, el 2018. Sense anar més lluny, tot i que s'ha instat a Israe perquè posi fi a les detencions administratives en repetides ocasions al llarg dels anys i novament el 2018, el país reté actualment més de 860 persones palestines sense càrrecs ni judici, la xifra més alta en 15 anys”.
“El menyspreu continuat de les autoritats israelianes davant les obligacions del dret internacional i les recomanacions de la comunitat internacional continua tenint conseqüències nefastes per a la població palestina i menyscaba també la protecció dels drets dels ciutadans israelians”, ha declarat Agnès Callamard.
“Cap Estat hauria de poder desacatar sistemàticament i amb impunitat el dret internacional, i especialment les resolucions vinculants del Consell de Seguretat de l'ONU. Demanem als Estats que eliminin qualsevol forma de suport a les violacions de drets humans d'Israel, que trenquin amb anys d'inacció còmplice i que obliguin les autoritats israelianes a retre comptes.”