L'exèrcit israelià va utilitzar municions d'atac directe conjunt (JDAM, per les seves sigles en anglès) fabricades als Estats Units en dos mortífers bombardejos aeris il·legítims d'habitatges plens de civils a la Franja de Gaza ocupada, ha conclòs Amnistia Internacional basant-se en una nova investigació sobre aquests bombardejos. L'organització va trobar que aquests bombardejos aeris van ser atacs directes contra la població civil o béns de caràcter civil, o atacs indiscriminats i demana que siguin investigats com a crims de guerra.

L'organització va trobar fragments característics de la munició en les restes dels habitatges destruïts en el centre de Gaza després de dos bombardejos que van causar la mort d'un total de 43 civils: 19 nens i nenes, 14 dones i 10 homes. En els dos casos, les persones supervivents van dir a Amnistia Internacional que no hi havia hagut cap avís d'un bombardeig imminent.

El 10 d'octubre, el bombardeig aeri de l'habitatge de la família Al Najjar a Deir al Balah va matar 24 persones. El 22 d'octubre, el bombardeig aeri de l'habitatge de la família Abu Mueileq a la mateixa ciutat va matar 19 persones. Tots dos habitatges erem al sud de Wadi Gaza, dins de la zona a la qual, el 13 d'octubre, l'exèrcit israelià havia ordenat traslladar-se a la població que vivia en el nord de Gaza.

“El fet que l'exèrcit israelià estigui utilitzant munició fabricada als Estats Units en atacs il·legítims amb conseqüències mortals per a la població civil hauria de ser un crit d'atenció urgent per a l'administració Biden. Les armes fabricades als Estats Units han facilitat l'homicidi massiu de famílies extenses”, ha dit Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

“Aquests bombardejos han delmat dues famílies, la qual cosa demostra, una vegada més, que l'exèrcit israelià és responsable de matar i ferir il·legítimament civils en el seu bombardeig de Gaza.”

“Davant la xifra sense precedents de víctimes mortals civils i la magnitud de la destrucció a Gaza, els Estats Units i altres governs han de deixar immediatament de transferir armes a Israel que, amb tota probabilitat, s'empraran per a cometre violacions del dret internacional o augmentar el risc que se'n cometin. Prestar assistència expressament per a cometre aquestes violacions és contrari a l'obligació de garantir que es respecta el dret internacional humanitari. Un Estat que continua proporcionant armes que s'estan emprant per a cometre violacions de drets podria compartir la responsabilitat d'aquestes violacions.”

Davant les proves de crims de guerra i altres violacions de drets, els Estats Units ha de seguir les seves pròpies lleis i polítiques sobre la transferència i venda d'armes, com la seva Política de Transferència d'Armes Convencionals i la Guia de Resposta a Incidents de Danys a Civils, que en conjunt tenen com a objectiu prevenir les transferències d'armes que puguin facilitar o contribuir a causar danys a civils i a la comissió de violacions de drets humans o del dret internacional humanitari.

Amnistia Internacional no va trobar cap indici que hi hagués objectius militars en els llocs on es van produir els dos bombardejos ni que les persones que estaven en els edificis fossin objectius militars legítims, la qual cosa fa témer que aquests bombardejos vn ser atacs directes contra civils. A més, fins i tot en el cas que els bombardejos —sobre els quals Israel encara no ha facilitat informació— estaven destinats a atacar objectius militars, l'ús d'armes explosives amb efecte en àmplies superfícies en zones densament poblades d'aquest tipus podria fer que fossin atacs indiscriminats. Com a tals, aquests atacs han de ser investigats com a crims de guerra.

Especialistes en armes i analistes de teledetecció d'Amnistia Internacional van examinar les imatges satel·litàries, així com fotografies preses per persones que treballen en el terreny per a l'organització, de la destrucció dels llocs bombardejats i de fragments de munició recuperats de la runa. Basant-se en els danys significatius del blanc i dels edificis de voltant, la bomba que va impactar en l'habitatge de la família Al Najjar pesava probablement 2.000 lliures (una mica més de 900 quilos). La bomba que va aconseguir a la família Abu Mueileq va destruir la seva casa i probablement pesava almenys 1.000 lliures (al voltant de 450 quilos).

En els dos atacs, les bombes van usar kits de JDAM fabricats als Estats Units. Les fotos dels fragments metàl·lics de les armes mostren amb claredat reblons i el sistema d'arnesos característics que indiquen que eren part de l'armadura que envolta el cos de la bomba d'un JDAM. A més, els codis gravats en la xapa de tots dos conjunts de restes recuperades, 70P862352, estan associats a municions JDAM i a Boeing, el fabricant. Els codis addicionals gravats en la xapa indiquen que la JDAM que va matar els membres de la família Al Najjar va ser fabricada el 2017, mentre que la JDAM que va matar els membres de la família Abu Mueileq va ser fabricada el 2018.

Amnistia Internacional va entrevistar sis supervivents i familiars de les víctimes dels atacs, i també va analitzar imatges satel·litàries que mostraven destrucció en els llocs corresponents durant un període de temps compatible amb els relats dels testimonis. L'organització va enviar preguntes sobre els dos atacs a la unitat de portaveus de l'exèrcit israelià el 21 de novembre; en el moment de la publicació no havia rebut resposta.

Amnistia Internacional porta temps demanant al Consell de Seguretat de l'ONU que imposi un embargament integral d'armes a totes les parts en el conflicte de Gaza i Israel. Amnistia Internacional també ha demanat a la Fiscalia de la Cort Penal Internacional que acceleri la recerca oberta en 2021 sobre crims de guerra i altres crims de dret internacional comeses per totes les parts.

Bombardeig d'Al Najjar: “Han destruït la nostra família”

El 10 d'octubre, cap a les 20.30, un bombardeig aeri israelià va matar 21 membres de la família Al Najjar quan va ser bombardejada l'habitatge de la família a Deir al Balah. A més, va matar tres veïns.

Suleiman Salman al Najjar (48 anys), propietari d'un taller de reparació i venda de cotxes, va explicar a Amnistia Internacional que van morir la seva dona Susanne Subhi Asalam Najjar (40 anys) juntament amb 4 dels seus fills i filles: la bebè Safa (17 mesos) i la jove Farah (23 anys), i els homes Iazan (14 anys) i Nadim (20 anys).

Va dir: “No em trobava bé i vaig anar a l'hospital Màrtirs d'Al Aqsa, a uns dos quilòmetres. Tinc problemes de ronyó i, com el dolor empitjorava, vaig decidir anar a l'hospital perquè em posessin una injecció abans que fos massa tard [...]”

“Em van posar la injecció a l'hospital i després, en sortir i tornar a casa en el cotxe, vaig veure un amic i vaig aturar el cotxe per a saludar-lo. Quan estàvem parlant, vam sentir una gran explosió. No sabia on va ser aquest bombardeig i no vaig pensar que fos la meva casa [...] Mentre continuava xerrant amb el meu amic, algú em va dir que la que acabaven de bombardejar era casa meva [...]”

“Em vaig quedar en xoc. Vaig córrer a casa i vaig veure una escena de pura destrucció. No podia creure el que veia. Tothom estava sota la runa. La casa havia quedat totalment polvoritzada. Els cossos estaven reduïts a trossos.”

“Només es va recuperar sencer el cos del meu fill Nadim. Del meu bebè, Safa, només vam troba-.ne una mà [...] Ara, jo i els meus dos fills supervivents vivim en una botiga al costat de les ruïnes de la nostra casa. Les nostres vides han quedat destrossades en un instant. Han destruït la nostra família. Una cosa que era inconcebible ara és la nostra realitat.”

El bombardeig va causar també la mort d'un veí i dues veïnes de la família Al Najjar: Yousef Baker Abu Traya (29 anys) i Layla Said Ahmad al Aawar (42 anys) i la filla de 7 anys d'aquesta, Jana Hani al Aawar. L'anàlisi de les imatges satel·litàries del lloc confirma la destrucció entre el matí del 10 i el matí del 13 d'octubre de 2023.

Bombardeig d'Abu Mueileq: “Per què tanta injustícia?”

El 22 d'octubre, cap a les 12 del migdia, un bombardeig aeri israelià va aconseguir tres cases pertanyents a sengles germans Abu Mueileq i les seves famílies, al nord de Deir al Balah. En total, l'atac va causar la mort de 18 membres de la família Mueileq —12 menors i 6 dones—, així com la del seu veí Rajab Ghazi Mezyed.

Samaher Abu Mueileq, que va sobreviure a l'atac, va explicar a Amnistia Internacional: “Acabava de sortir de la casa on eren les meves cunyades i els meus nebots i nebodes, un minut abans que la bombardegessin.”

“Vaig baixar les escales i just quan obria la porta de casa, van bombardejar la casa del costat, del meu germà. La força de l'explosió em va llançar contra la porta i em vaig fer mal a la cara i el coll. No entenc per què van bombardejar la casa. Van matar les meves cunyades i els seus fills i filles, i a la meva madrastra; tots eren dones i nens i nenes... Altres persones van resultar ferides. Quina és la raó d'aquest crim contra civils?”

Bakir Abu Mueileq, germà de Samaher, mèdic otorrinolaringòleg, va perdre en el bombardeig a la seva dona Islam Majid Abu Mueileq (34 anys) i a quatre dels seus fills i filles: les nenes Doa (16 anys) i Lama (11 anys) i els nens Ghanem (14 anys) i Mohamed (12 anys).

Bakir Abu Mueileq treballava a l'hospital situat a prop de la casa de la família quan es va produir el bombardeig. Va explicar a Amnistia Internacional: “Som tres germans casats amb tres germanes, vivim junts, dedicats a les nostres famílies i al treball, i lluny de la política. Som metges i científics, i el nostre objectiu és viure bé i construir un bon futur per als nostres fills i filles.”

“No podem entendre per què van bombardejar les nostres cases. Mai havíem tingut cap problema. El mateix amb els nostres veïns. No hi ha ningú armat ni polític aquí. La nostra vida, les nostres famílies, van ser destruïdes per complet, aniquilades. Per què?”

“Els cossos estaven reduïts atrossos. Només en vam poder trobar parts [...] Només es van recuperar més o menys sencers cinc dels cossos perquè van ser llançats més lluny [del lloc de l'explosió]. Estem en xoc. Quin futur hi ha ara per a les meves filles supervivents? Per què tanta injustícia? Per què?”

L'anàlisi de les imatges satel·litàries del 22 d'octubre de 2023 mostra danys produïts en estructures aquest dia en aquest lloc.

El dret internacional humanitari i l'obligació de no contribuir a les violacions de drets

Les parts en un conflicte han de distingir en tot moment entre persones civils i béns de caràcter civil, d'una banda, i combatents i objectius militars, per una altra. Els atacs directes contra la població civil i contra béns de caràcter civil estan prohibits, així com els atacs indiscriminats.

Quan ataca un objectiu militar, l'exèrcit israelià té l'obligació de prendre totes les precaucions factibles per a evitar i, en qualsevol cas, minimitzar les morts i ferides a civils, i els danys a béns de caràcter civil. Aquestes precaucions inclouen fer tot el possible per a verificar que un blanc és un objectiu militar, triar mitjans i mètodes d'atac que redueixin al mínim els danys a la població civil, avaluar si un atac seria desproporcionat, donar avís amb antelació i per mitjans eficaços a la població civil quan sigui factible, i anul·lar un atac si queda de manifest que seria il·legítim.

Amnistia Internacional no va trobar cap indici que hi hagués objectius militars en els llocs on es van produir els dos bombardejos ni que les persones que estaven en els edificis anessin objectius militars legítims, i no va rebre dades en sentit contrari d'Israel, la qual cosa fa témer que aquests bombardejos fossin atacs directes contra civils o contra béns de caràcter civil. Amnistia Internacional va examinar articles de premsa a la recerca d'informació sobre aquests atacs i no va trobar cap declaració pertinent de les autoritats israelianes ni cap altra afirmació que hi hagués objectius militars presents. Fins i tot si hi hagués hagut un objectiu militar legítim en les proximitats d'algun dels edificis aconseguits, aquests atacs no van distingir entre objectius militars i béns de caràcter civil.

Els atacs indiscriminats que causen la mort o ferides a civils constitueixen crims de guerra. La llarga constant d'atacs temeraris contra objectius civils que Amnistia Internacional ha vingut documentant al llarg dels atacs en curs d'Israel, així com durant els conflictes de 2008-09, 2014 i 2021, podria equivaler a dirigir atacs contra la població civil i contra béns de caràcter civil, que també són crims de guerra.

La densitat de població extremadament alta a l'assetjada Franja de Gaza comporta dificultats addicionals per a totes les parts implicades en el conflicte. El dret internacional humanitari exigeix que Hamàs i altres grups armats adoptin totes les precaucions possibles per a protegir la població civil que està sota el seu control dels efectes dels atacs. Això inclou, en la mesura que sigui possible, evitar situar objectius militars dins de zones densament poblades o en les seves proximitats. En els atacs que s'investiguen aquí, Amnistia Internacional no va trobar cap indici que Hamàs emprés escuts humans, ni tan sols de la presència de combatents on es van produir els atacs.

No obstant això, fins i tot en el cas que els grups armats incompleixin les seves obligacions, Israel segueix obligada pel dret internacional humanitari, que inclou la prohibició dels atacs indiscriminats i desproporcionats.

Tots els Estats tenen l'obligació de garantir que es respecten les normes del dret internacional humanitari, fins i tot per part d'altres Estats. El comentari del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) de 2020 sobre l'article 1 comú dels Convenis de Ginebra, explica: “El suport econòmic, material o d'un altre tipus, sabent que aquest suport s'utilitzarà per a cometre violacions del dret humanitari, violaria, per tant, l'article 1 comú.” Les transferències d'armes dels Estats Units a Israel, en les circumstàncies actuals, viola les seves obligacions contretes en virtut dels Convenis de Ginebra.

A més, els Estats Units podria compartir la responsabilitat de les violacions greus del dret internacional humanitari comeses per Israel amb armes subministrades pels Estats Units, perquè tots els Estats tenen el deure de no contribuir, a gratcient, a fets internacionalment il·lícits d'altres Estats. Les normes sobre responsabilitat dels Estats són normes del dret internacional consuetudinari i estan reflectides en els Articles sobre Responsabilitat de l'Estat per Fets Internacionalment Il·lícits (Articles sobre Responsabilitat de l'Estat) de la Comissió de Dret Internacional, l'article del qual 16 estableix que un Estat pot ser considerat responsable de prestar ajuda o assistència a un altre Estat en la comissió per aquest últim d'una violació del dret internacional humanitari “si ho fa coneixent les circumstàncies del fet internacionalment il·lícit” i si el fet seria internacionalment il·lícit si fos comès per l'Estat que presta l'ajuda o assistència.

Informació complementària

El 7 d'octubre de 2023, Hamàs i altres grups armats van llançar coets indiscriminats i van enviar combatents al sud d'Israel i van cometre crims de guerra com a homicidis massius deliberats de civils i la presa d'ostatges. Segons les autoritats israelianes, Hamàs i altres grups armats a Gaza van prendre com a ostatges almenys 239 persones, en la seva majoria civils, entre les quals hi havia 33 menors. A data 1 de desembre, havien estat alliberats 113 ostatges en poder de Hamàs i altres grups armats a Gaza i 240 persones palestines detingudes i preses en presons d'Israel com a part d'un acord durant una “pausa humanitària” que va començar el 24 de novembre i va finalitzar l'1 de desembre.

Amnistia Internacional ha documentat proves irrefutables de crims de guerra comesos per forces israelianes en el seu intens bombardeig de Gaza que inclouen atacs directes o indiscriminats, així com altres atacs il·legítims i el càstig col·lectiu de la població civil. Els atacs han matat més de 15.000 persones, en la seva majoria civils —entre elles més de 5.500 nens i nenes—, segons el Ministeri de Salut palestí a Gaza.

Amnistia Internacional demana un alto el foc sostingut immediat, l'alliberament de tots els ostatges civils restants i que Israel posi fi al seu setge il·legal i inhumà de Gaza. Amnistia Internacional demana així mateix un embargament d'armes total del Consell de Seguretat de l'ONU a Israel, Hamàs i altres grups armats que abraci el subministrament directe i indirecte, la venda i la transferència d'armes i material militar, incloses tecnologies associades, peces i components, assistència tècnica, formació i ajuda econòmica i d'un altre tipus.