Londres.- Augmenta la preocupació per dues dones i altres presos que podrien córrer perill d'execució imminent a l'Iran. Amnistia Internacional ha tornat a fer una crida a les autoritats iranianes perquè paralitzin immediatament totes les execucions i commutin totes les penes de mort.

L'organització ha demanat també a les autoritats que reformin o deroguin les lleis sobre pena de mort, revelin totes les dades relatives a sentències de mort i execucions i se sumin a la tendència internacional creixent cap a l'abolició.

Es tem que hi hagi dues dones en perill d'execució imminent. Zeynab Jalalian, activista política pertanyent a la minoria kurda, va ser condemnada a mort a principis de 2009 després de ser declarada culpable de "enemistat amb Déu", mentre que Sakineh Mohammadi Ashtiani, la condemna del qual per "adulteri" va ser ratificada al maig de 2007, podria ser executada per lapidació en qualsevol moment.

Amb freqüència no s'informa els condemnats a mort del moment previst per a la seva execució fins a l'últim minut, la qual cosa agreuja el seu patiment i el dels seus familiars. En ocasions tampoc no s'informa els advocats amb 48 hores d'antelació com exigeix la legislació iraniana.

Altres condemnats a mort són dos membres de la minoria baluix, comunitat musulmana predominantment sunnita, a la província de Sistan-Baluixistan. El 31 de maig de 2010, el fiscal de Zahedan va afirmar que ambdós havien estat condemnats a mort per la seva presumpta participació en els enfrontaments entre musulmans sunnites i xiïtes en els quals havien mort sis persones. Els enfrontaments havien estat precedits d'un atemptat amb bomba en una mesquita xiïta perpetrat al maig de 2009 i que havia causat la mort d'almenys 25 persones i l'autoria de les quals havia estat reivindicada pel Moviment Popular de Resistència de l'Iran, grup armat baluix que s'oposa al govern iranià.

El màxim dirigent d'aquest grup armat, Abdolmalek Rigi, va ser penjat per les autoritats iranianes el 20 de juny de 2010 a Zahedan. Al seu germà, Abdolhamid Rigi, també l'havien penjat al maig d'aquest any.

A la província del Kurdistan, llar de molts membres de la minoria kurda, una autoritat del govern va afirmar el 27 de juny de 2010 que allí hi havia almenys 20 presos condemnats a mort per contraban de drogues. Almenys hi ha 15 membres més de la minoria kurda condemnats a mort a la província, tots ells presos polítics, i en perill d'execució. Sembla ser que dos d'ells van a ser executats per un escamot d'afusellament. A l'Iran, la majoria de les execucions són per la forca.

Molts condemnats a mort han estat jutjats sense les degudes garanties i condemnats en funció d'acusacions imprecises i "confessions" que, segons afirmen, els van arrencar mitjançant tortura o coacció durant la seva reclusió en règim d'incomunicació abans del judici. Alguns no van tenir accés a un advocat.

Malgrat aquestes greus deficiències, les autoritats iranianes segueixen efectuant un nombre d'execucions superior a la suma de les que duen a terme la majoria dels altres Estats executors. Enguany, Amnistia Internacional va documentar un mínim de 126 execucions en el període comprès entre l'1 de gener i el 6 de juny. Entre els penjats hi havia cinc presos polítics que van ser executats el 9 de maig. És possible que les autoritats tinguessin la intenció d'utilitzar les execucions com a advertència a possibles manifestants amb antelació a l'aniversari del 12 de juny, data de les eleccions presidencials de 2009, que van ser motiu de greu polèmica i van desencadenar manifestacions multitudinàries i una campanya de repressió estatal.

Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos perquè és una violació del dret a la vida i la màxima expressió de càstig cruel i inhumà. El 2008, l'Assemblea General de l'ONU va aprovar una resolució per la qual demanava una moratòria mundial sobre les execucions. L'Iran estava entre la minoria d'Estats que van votar en contra de la resolució.

Informació complementària

Actualment reclosa a la presó d'Evin (Teheran), Zeynab Jalalian, kurda iraniana, va ser detinguda el 2007 i declarada culpable de "enemistat amb Déu"al gener de 2009 en relació amb la seva presumpta pertinença a un grup kurd d'oposició armada. Pel que sembla va ser torturada. Segons informes, no ha tingut accés al seu advocat durant el judici, que només va durar uns minuts i en el qual no es van presentar proves contra ella. La sentència a mort dictada contra Zeynab Jalalian va ser ratificada en apel·lació i confirmada pel Tribunal Suprem el 26 de novembre de 2009. Els seus familiars no en van tenir notícies durant un mes, i les autoritats els han dit que l'expedient del seu cas "s'ha perdut". Circulen àmpliament informes sense confirmar que la seva execució podria tenir lloc en qualsevol moment.

El 13 de juny, l'advocat de Sakineh Mohammadi Ashtiani, Mohammad Mostafaei, va publicar un article, Sakineh on the threshold of stoning (Sakineh, a les portes de la lapidació), en el qual assenyalava que no existeixen obstacles legals perquè l'execució es dugui a terme en qualsevol moment. Sakineh està presa des de 2005. Al maig de 2006 va ser declarada culpable de mantenir una "relació il·lícita" amb dos homes i condemnada a rebre 99 fuetades. Amb posterioritat va ser declarada culpable també de "relació extramatrimonial", la qual cosa ella va negar, i condemnada a morir per lapidació.

Sakineh Mohammadi Ashtiani s'ha retractat de la "confessió" que va fer durant el seu interrogatori al·legant que havia estat coaccionada per fer-la. No obstant això, la majoria dels magistrats que formaven el tribunal (tres de cinc) la van declarar culpable basant-se en el "coneixement del jutge", principi de la legislació iraniana que permet als jutges adoptar una decisió subjectiva i possiblement arbitrària en relació amb la culpabilitat de l'acusat, fins i tot en absència de proves clares o concloents.

La sentència de mort va ser confirmada pel Tribunal Suprem el 27 de maig de 2007. La causa de Sakineh Mohammadi s'ha remès a la Comissió d'Amnistia i Indult en dues ocasions, però en ambdues se n''ha rebutjat lasol·licitud d'indult. Sakineh té dos fills.

Els actes sexuals mantinguts de mutu acord com els que la legislació iraniana tipifica com a delictes en les seves disposicions sobre "adulteri" no pertanyen a la categoria de "delictes més greus", que, segons el dret internacional, justificarien la imposició de la pena de mort només com a "mesura excepcional" si "va haver-hi la intenció de matar" i "va tenir com a conseqüència la pèrdua de vida".

Els mecanismes de drets humans de l'ONU -entre ells el relator especial de l'ONU sobre execucions extrajudicials, sumàries o arbitràries i el Comitè de Drets Humans de l'ONU han conclòs que aplicar la pena de mort per delictes relacionats amb drogues tampoc no compleix la condició d'aplicar-la als "delictes més greus". Així, l'Alt Comissionat per als Drets Humans i el director de l'Oficina contra la Droga i el Delicte, ambdós de l'ONU, s'han mostrat profundament preocupats per l'aplicació de la pena de mort per delictes relacionats amb drogues.

El Moviment Popular de Resistència de l'Iran, abans anomenat Jondallah, és un grup armat baluix que afirma donar suport als drets de la comunitat sunnita de l'Iran. Ha comès abusos contra els drets humans, inclosos atacs indiscriminats i desproporcionats, atacs a civils, segrestos i presa d'ostatges, així com execucions sumàriesde membres de les forces de seguretat capturats.