Calen urgentment mesures internacionals contundents per posar fi a l’esgarrifós augment d’execucions que el 2023 van transformar les presons iranianes en centres de morts massives, ha manifestat Amnistia Internacional. En un nou informe d’investigació publicat avui, l’organització destaca que, com a mínim 481 execucions –més de la meitat de les 853 registrades el 2023– van tenir lloc a causa de delictes de drogues.
“Don’t let Them Kill Us”: Iran’s Relentless Execution Crisis Since 2022 Uprisingrevela com les autoritats iranianes han intensificat l’ús de la pena de mort per infondre por a la població i afirmar el seu poder després de la sublevació “Dona, Vida, Llibertat”, que va transcorre entre el setembre i el desembre del 2022. A l’informe també s’alerta sobre el desproporcionat impacte en les comunitats pobres i marginades de les mortíferes polítiques antidrogues que apliquen les autoritats.
El nombre d’execucions durant el 2023 és el més alt que s’ha registrat des del 2015, fet que suposa un augment del 48% respecte al 2022 i del 172% respecte al 2021. L’onada de morts a l’Iran continua durant el 2024. Fins el 20 de març d’aquest any, s’han registrat, com a mínim, 95 execucions. Les xifres de les execucions registrades per Amnistia internacional són dades mínimes; l’organització, doncs, creu que el nombre real és superior.
“La pena de mort és abominable en tots els casos, però aplicar-la de manera massiva per delictes de drogues després de judicis manifestament injustos davant de Tribunals Revolucionaris és un abús de poder. Les mortíferes polítiques antidrogues de la República Islàmica contribueixen a reforçar un cercle de pobresa i injustícia sistemàtica i exacerben la discriminació contra les comunitats marginades, particularment, la minoria balutxi oprimida a l'Iran”, ha declarat Diana Eltahawy, directora regional adjunta d’Amnistia Internacional al Pròxim Orient i el Nord d’Àfrica.
“Entre els executats, s’hi inclouen manifestants, dissidents i membres de minories ètniques oprimides, perquè les autoritats han instrumentalitzat la pena de mort en un intent de sembrar por entre la població i reprimir la dissidència”
L’any passat també va produir-se una onada d’execucions que va afectar manifestants, persones usuàries de les xarxes socials i altres persones dissidents o percebudes com a tal, per actes emparats pel dret internacional dels drets humans, en virtut de càrrecs com “insultar al profeta”, “apostasia” i altres més ambigus com “enemistat amb Déu” (moharebeh) o “corrupció a la terra” (efsad-e fel arz).
“Entre els executats s’hi inclouen manifestants, dissidents i membres de minories ètniques oprimides, perquè les autoritats han instrumentalitzat la pena de mort en un intent de sembrar por entre la població i reprimir la dissidència. Davant l’absència d’una resposta global contundent, les autoritats iranianes no tindran inconvenient en executar, amb impunitat total, milers de persones més durant els pròxims anys”, ha declarat Diana Elthahawy.
“Les nostres conclusions sobre les continuades vulneracions al dret a la vida comeses per les autoritats iranianes subratllen la necessitat urgent que la comunitat internacional pressioni les autoritats iranianes perquè imposin una suspensió immediata de totes les execucions. Ja que el Consell de Drets Humans de la ONU vota aquesta setmana si renova els mandats de la Missió d’Investigació sobre l'Iran i del relator especial sobre l'Iran, és essencial mostrar a les autoritats iranianes que les seves abismals vulneracions de drets humans seguiran sent subjectes d’escrutini internacional i garantir que segueixi existint un mecanicisme internacional independent d’investigació i rendició de comptes que reculli i analitzi proves de crims de dret internacional”.
Els Tribunals Revolucionaris van dictar 520 (61%) de les sentències de pena de mort executades el 2023. Aquests tribunals tenen competències en una àmplia gamma d’actes, inclosos els delictes de drogues, que les autoritats consideren delictes de “seguretat nacional”. Els tribunals manquen d’independència, operen sota la influència dels organismes de seguretat i intel·ligència i, per dictar sentències condemnatòries, utilitzen habitualment “confessions” forçades obtingudes mitjançant tortures en judicis sumaris manifestament injustos.
Vertiginós augment de les execucions per drogues
El repunt de les execucions durant el 2023 es deu, majoritàriament, a un alarmant gir mortal de la política antidroga de l'Iran, després de l’ascens a la presidència d’Ebrahim Raisi i el nomenament de Gholamhossein Eje’i com a president de la Magistratura, ambdós el 2021.
Amnistia Internacional ha analitzat declaracions oficials de les altes autoritats executives i judicials que criticaven públicament les reformes del 2017 de laLlei Antidroga–que van possibilitar un dràstic descens de les execucions per drogues entre 2018 i 2022– i que demanaven un ús més extensiu de la pena de mort per combatre el narcotràfic.
Aquestes postures oficials han comportat un augment d’execucions des del 2021: el 2023 van produir-se 481 execucions per drogues, que constitueixen el 56% del total. Això suposa un augment del 89% des del 2022, any en què van ser executades per drogues 255 persones, i un increment del 264% des del 2021, quan van produir-se 132 execucions per la mateixa raó.
La minoria balutxi d’Iran va representar el 29% (138) de les execucions per drogues del 2023, si bé només constitueixen aproximadament el 5% de la població iraniana, fet que evidencia l’efecte discriminatori de l’estratègia antidrogues de les autoritats contra les comunitats més marginades i empobrides.
Les execucions per delictes de drogues, amb freqüència, es duen a terme de manera cruel i secreta, sense avís previ als familiars ni assistència lletrada.
Si la comunitat internacional no pren mesures urgents, les execucions per delictes de drogues seguiran augmentant, entre els continuats esforços dels poders judicial, legislatiu i executui per promulgar una nova llei antidroga mortífera que, si s’aprova, ampliarà els càrrecs per drogues que comportin la pena de mort.
Les execucions com a eina d’opressió política
Durant el transcurs del 2023, després de la sublevació “Dona, Vida, Llibertat” que va transcórrer entre el setembre i el desembre del 2022, les autoritats iranianes també van intensificar l’aplicació de la pena de mort com a arma per reprimir la dissidència.
El 2023, les autoritats van executar sis homes en relació amb la sublevació de 2022 i un altre més relacionat amb les protestes nacionals del novembre del 2019. Com a mínim set persones més han estat condemnades a mort i estan en perill d’execució imminent en relació amb la sublevació del 2022 i les protestes del novembre de 2019.
L’augment de les execucions ha portat a les persones preses al corredor de a mort en declarar-se en vaga de fam i a demanar públicament que s’intervingui per aturar les execucions.
El maig del 2023, diversos dies abans de la seva execució després de judicis manifestament injustos, els manifestants Majid Kazemi, Saleh Mirhashemi i Saeed Yaghoubi van enviar, de manera clandestina i des de la presó, una súplica d’ajuda on demanaven: “no deixeu que ens matin”.
El 28 de gener de 2024, un altre grup de persones preses al corredor van escriure una carta oberta en què anunciaven una vaga de fam i demanaven suport per salvar les seves vides. “Potser amb la seva ajuda poden aturar-se aquestes execucions. De la manera que puguin, siguin la nostra veu...”.
Execucions de persones detingudes sent menors d’edat
L’any passat també es va registrar un augment de l’aplicació de la pena de mort contra delinqüents menors d’edat, en executar un jove de 17 anys i quatre joves condemnats a delictes comesos sent menors d’edat.
Hamidreza Azari va ser detingut amb només 16 anys i executat menys de set mesos després, després d’un judici manifestament injust accelerat per la fiscalia. Les autoritats iranianes van falsificar deliberadament la seva edat –ja que van declarar que tenia 18 anys– als mitjans de comunicació nacionals per eludir responsabilitats per violar el dret internacional, que prohibeix imposar la pena de mort a totes aquelles persones que cometen un delicte quan són menors de 18.
Durant els darrers mesos, les autoritats han publicat de forma enganyosa una nova directiva del president de la Magistratura com a pas cap “a una reducció més gran” de les condemnes a mort contra menors delinqüents. No obstant, en un anàlisis d’Amnistia Internacional, es revela que la directiva no aborda les prolongades carències de la legislació sobre menors que reafirmen la discrecionalitat concedida al poder judicial per condemnar a mort menors delinqüents després “d’avaluacions de maduresa” viciades.
Amnistia Internacional ha instat reiteradament les autoritats iranianes que modifiquin l’article 91 del Codi Penal Islàmic per abolir la pena de mort per delictes comesos per menors en totes les circumstàncies.
Informació complementària
Les autoritats iranianes es neguen a proporcionar estadístiques públiques de condemnes a mort i execucions. Per registrar el nombre d’execucions que es van produir durant el 2023, Amnistia Internacional va col·laborar estretament amb el Centre Abdorrahman Boroumand, basant-se en fonts obertes, incloent informes de mitjans de comunicació estatals i independents i d’organitzacions de drets humans. L’organització també va revisar els registres d’execucions de l'Iran Human Rights i Kurdistan Human Rights Network. Les xifres d’execucions registrades per Amnistia Internacional són mínimes; l’organització considera que el nombre real és més alt.
La pena de mort és el càstig més cruel, inhumà i degradant que es pot imposar. Amnistia Internacional s’oposa a la pena de mort en tots els casos i sense excepció, independentment de la natura o les circumstàncies del crim, de les característiques i la culpabilitat o innocència de la persona acusada i del mètode d’execució utilitzat per l’Estat.