Les autoritats de facto houthis han de posar fi al seu requisit del mahram (tutor masculí), que impedeix que les dones viatgin sense un tutor home o prova de la seva aprovació per escrit en les governacions sota el seu control o en altres zones de Iemen, ha afirmat avui Amnistia Internacional.
Des d'abril, les restriccions cada vegada més estrictes dels houtis impedeixen que les dones iemenites duguin a terme la seva feina, sobretot les que necessiten viatjar. Les restriccions imposades pel requisit del mahram també són aplicables a les treballadores humanitàries iemenites que s'esforcen per fer treball de camp, la qual cosa incideix directament en l'accés a ajuda humanitària de la població iemenita que la necessita, i especialment les dones i nenes.
“Les autoritats de facto houthis han d'aixecar amb caràcter immediat el requisit del mahram. Aquesta norma restrictiva constitueix una forma de discriminació per motius de gènere i reforça la discriminació que sofreixen diàriament les dones al Iemen. Les dones iemenites necessiten amb urgència poder desplaçar-se lliurement pel país per a treballar, rebre atenció de la salut i prestar o rebre ajuda humanitària”, ha afirmat Diana Semaan, directora adjunta en funcions per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional.
“La comunitat internacional ha de pressionar els houthis perquè deixin d'imposar a les dones les restriccions associades al mahram. El Iemen s'enfronta a una crisi humanitària catastròfica, i existeix el risc molt real que les dones i nenes deixin de rebre ajuda si continua la prohibició que el personal femení d'ajuda humanitària viatgi sense un tutor masculí.”
En virtut del dret internacional humanitari, totes les parts en el conflicte armat de Iemen, inclosos els houthis, han de facilitar el trànsit ràpid i sense traves d'assistència humanitària imparcial a civils que el necessitin i garantir la llibertat de circulació del personal d'assistència humanitària sense discriminació. Les restriccions associades al mahram són contràries a aquesta obligació.
Els houthis estan aplicant el requisit de tenir un mahram, que no forma part de la legislació iemenita, mitjançant directrius verbals. Des d'abril, les autoritats de facto houthis insisteixen cada vegada més en el requisit del mahram per a restringir la circulació de dones en les zones que controlen en el nord del Iemen, incloses les governacions de Saada, Dhamar, Hudaida i Hajjah i la ciutat de Sanà.
Amnistia Internacional va entrevistar cinc dones activistes i membres d'organitzacions locals, les quals van haver de complir totes el requisit de tenir un mahram quan van intentar viatjar per treballar entre abril i agost, i a set persones expertes i coneixedores dels efectes de les restriccions associades al mahram en la prestació d'ajuda humanitària.
“Ens estan asfixiant”
A principis d'agost, diverses empreses de lloguer d'automòbils van dir a Afrah*, de 36 anys, que no podia llogar un vehicle per a viatjar de Sanà a la governació d'Aden per treballar si no viatjava amb un tutor home.
“El meu marit va haver de demanar permís a la feina, i vaig haver de treure la meva filla de la seva escola per poder complir el requisit de tenir un mahram i poder viatjar a Aden per fer la meva feina”, va explicar a Amnistia Internacional. “Vam haver de presentar a les autoritats còpies dels nostres documents d'identitat, el llibre de família que demostra que estem casats, i un certificat de naixement de la meva filla per a poder llogar un acte i viatjar.
“Les restriccions associades al mahram atorguen als homes més control sobre les nostres vides i els permeten gestionar al detall els nostres moviments i activitats. Ens estan ofegant.”
A Noura*, de 48 anys, li van dir que no podia llogar un automòbil per a viatjar per diverses governacions al juliol si no presentava l'aprovació per escrit del seu germà petit.
“El meu germà, que se suposa que és el meu mahram, té 10 menys que jo”, va explicar a Amnistia Internacional. “Quan em va lliurar la seva nota d'aprovació per escrit, em va demanar disculpes per haver de fer això per mi.”
Quan Eman*, de 35 anys, viatjava en un acte de lloguer de Sanà a la governació d'Aden a l'abril, la van retenir en un control de seguretat a Sanà durant sis hores. Malgrat presentar l'aprovació per escrit del seu mahram, l'agent del lloc de control la va assetjar verbalment i la va amenaçar amb agredir-la físicament si sortia del vehicle.
Això és el que va explicar a Amnistia Internacional: “L'home encarregat del lloc de control em cridava. Va dir: ‘On és el teu mahram? No et fa vergonya viatjar sola? Com t'han deixat els teus pares?’ [...] Després va agafar tots els meus documents i la meva bossa i em va preguntar on anava i si treballava per a una ONG [...]. Va dir: ‘No deixaré que et vagis sense problemes”.
“On és el teu 'mahram' ¿No et fa vergonya viatjar sola? Com és que els teus pares t'han deixat fer-ho?’”
Obstacles per a l'accés de personal d'ajuda humanitària
Segons set persones expertes que coneixen la situació humanitària i d'acord don un informe recent de l'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris de les Nacions Unides sobre accés humanitari al Iemen, el requisit del mahram es va generalitzar en les zones controlades pels houthis en el segon trimestre de 2022, cosa que va complicar en gran manera els viatges de personal nacional femení per a tots els organismes humanitaris i va donar lloc a reiterades cancel·lacions de lliuraments d'ajuda humanitària.
Les persones expertes van explicar a Amnistia Internacional que les treballadores d'ajuda humanitària que no tenen un mahram a l'efecte de viatjar tenen cada vegada més dificultats per a dur a terme la seva feina. Aquesta realitat ha limitat especialment l'accés de les dones i nenes a ajuda humanitària que necessiten amb urgència i a serveis d'atenció de la salut que només presten treballadores d'ajuda humanitària. Aquestes persones van afegir que les restriccions associades al mahram podrien donar lloc al fet que les treballadores d'ajuda humanitària abandonin els seus llocs en les organitzacions humanitàries i en conseqüència s'esforcin per fer costat a les seves famílies.
Una d'aquestes persones expertes va dir a Amnistia Internacional: “El requisit del mahram obstaculitza la capacitat de les organitzacions d'ajuda humanitària per a accedir a totes les parts de la comunitat i del país per a prestar ajuda de formar oportuna, i això afecta tota la programació humanitària, que exigeix que les treballadores d'ajuda humanitària treballin en estret contacte amb les dones i les nenes. Si el personal femení no pot accedir a diferents parts del país, no sols impedeix que puguin fer el seu treball del qual poden dependre vides, sinó que afecta negativament la qualitat de la resposta humanitària.”
Una segona persona experta va afegir: “El requisit del mahram afecta no només als programes de protecció sinó també als programes d'atenció de la salut en general i de salut reproductiva, i a qualsevol assistència humanitària que requereixi que personal femení local sigui present i presti ajuda humanitària a dones i nenes.
Informació complementària
Segons l'organització de drets humans local Mwatana for Human Rights, les restriccions imposades pels houthis a les dones són cada vegada més repressives des del 2017. A les dones i les nenes se'ls nega l'atenció de la salut reproductiva, se'ls prohibeix treballar en algunes governacions, se'ls imposa la segregació per gèneres en els espais públics i se'ls exigeix que compleixin les restriccions relatives al mahram.
*S'han canviat els noms per a protegir la identitat de les persones.