Amnistia Internacional ha denunciat un fort augment de les pallisses policials i de les detencions massives de manifestants, així com dels actes d'intimidació contra defensors i defensores de drets humans a Hondures des del cop d'estat de juny, i ha advertit que els drets fonamentals i l'estat de dret corren greu perill en aquest país centreamericà.  Segons informes rebuts per l'organització, ahir al matí, al voltant de 15 policies van disparar pots de gas lacrimògen contra l'edifici de la destacada organització de drets humans COFADEH, on hi havia unes 100 persones, dones i menors inclosos. Moltes d'elles havien acudit a les oficines per denunciar abusos comesos per la policia durant la dissolució d'una manifestació celebrada aquell mateix dia enfront de l'ambaixada del Brasil a Tegucigalpa, on està refugiat el president hondureny destituït, Manuel Zelaya.  “La situació a Hondures només pot ser qualificada d'alarmant —ha declarat Susan Lee, directora del programa d'Amèrica d'Amnistia Internacional—. Els atacs contra defensors i defensores de drets humans, la suspensió de mitjans de comunicació, les pallisses a manifestants per la policia i els informes cada vegada més nombrosos de detencions massives indiquen que els drets humans i l'estat de dret a Hondures corren greu perill.”  “L'única via d'avanç és que les autoritats de facto posin fi a la política de repressió i violència i respectin els drets a la llibertat d'expressió i d'associació —va prosseguir Susan Lee—. També instem la comunitat internacional a buscar una solució amb urgència, abans que Hondures s'enfonsi encara més en una crisi de drets humans.”  Segons els informes, ahir, després que la policia dissolgués una multitudinària manifestació enfront de l'ambaixada del Brasil, nombrosos manifestants van ser colpejats pels agents, que van practicar diversos centenars de detencions per tota la ciutat. Els informes indiquen també que es van produir violacions de drets humans similars a tot el país.  La informació rebuda per Amnistia Internacional assenyala que desenes de manifestants van ser traslladats ahir a la nit a centres de detenció no autoritzats de la capital. Encara que la majoria dels detinguts ja estan en llibertat, les detencions arbitràries massives podrien fer que els detinguts fossin vulnerables a abusos contra els drets humans com ara maltractaments, tortura o desaparició forçada.  Amnistia Internacional ha documentat els límits imposats a la llibertat d'expressió des del cop d'estat, que inclouen el tancament de mitjans de comunicació, la confiscació de material i maltractaments a periodistes i operadors de càmera que informaven dels successos. Ràdio Globus i el Canal 36 de la televisió van sofrir ahir talls de llum o interrupcions constants de les seves transmissions que els van impedir emetre.    Informació complementària  La preocupació per la situació dels drets humans a Hondures s'ha intensificat des que el president triat democràticament, José Manuel Zelaya, va ser destituït per la força el 28 de juny i expulsat del país per un cop d'estat portat a terme per un grup de polítics protegits per l'exèrcit i encapçalat per Roberto Micheletti, exlíder del Congrés Nacional. Des que es va produir el cop, hi ha aldarulls generalitzats al país i enfrontaments freqüents entre la policia, l'exèrcit i manifestants civils. Almenys dues persones han perdut la vida per trets durant les protestes.  El 19 d'agost, Amnistia Internacional va publicar testimonis i dades que documentaven l'ús excessiu de la força i les pallisses a manifestants a les mans de la policia en un informe titulat Hondures: Amenaça de crisi de drets humans, mentre la repressió s'intensifica (Índex AI: AMR 37/004/2009). L'organització va poder aconseguir dades i confirmar amb testimonis de primera mà l'ús de les detencions i dels maltractaments contra manifestants pacífics com a forma de càstig per als qui s'oposen al govern de facto, ja que altres manifestants, que protegeixen el règim de facto, no van sofrir els mateixos abusos per part de les forces de seguretat. Les dades contingudes en l'informe mostren que durant les detencions massives de manifestants practicades per la policia i l'exèrcit, algunes dones i nenes van ser objecte de violència de gènere. Almenys dues persones han perdut la vida per trets d'armes de foc, presumptament efectuats per la policia o membres de l'exèrcit durant les protestes.  El president Zelaya va tornar al país el dilluns 21 de setembre i actualment està a l'ambaixada del Brasil a Tegucigalpa, la capital d'Hondures.