Geòrgia: el govern ha d'assegurar un futur per a les persones desplaçades internament

Nen recollint aigua d'una aixeta comunal a un assentament per a desplaçats interns a Tsilkani (Geòrgia), juliol de 2009 © Amnistia Internacional

05 d’agost de 2010

"Fa 20 anys que m'estic en aquesta habitació diminuta en condicions terribles [...] El meu marit i jo seguim esperant i ningú no ens ha dit res. Potser no em queden gaires anys de vida, però vull passar almenys la resta de la meva existència en condicions dignes". Izolda, de 69 anys, resident a un centre col·lectiu de Tbilisi

Tbilisi.- Les autoritats georgianes han de fer més coses que no pas el mínim indispensable per tal de proporcionar un habitatge adequat, feina i accés a l'atenció per a la salut a les persones desplaçades pels conflictes de la dècada del 1990 i la guerra amb Rússia de l'agost del 2008, ha declarat Amnistia Internacional en un informe fet públic avui.

In the waiting room: Internally displaced people in Georgia

"Les persones desplaçades tenen el dret de tornar a la seva llar amb dignitat i sense riscos

Prop del 6% de la població de Geòrgia (unes 246.000 persones) són desplaçades internes.

128.000 persones més van fugir d'Ossètia Meridional i de la vall de Kodori d'Abkhàzia durant la guerra entre Geòrgia i Rússia de l'agost del 2008 iencara hi ha 26.000 persones que no hi poden tornar ni ho podran fer en un futur proper

moltes de les persones que van fugir de les seves llars fa gairebé dues dècades continuen vivint en hospitals o barracons militars

L'ajuda del Govern no ha arribat encara als qui viuen amb familiars o a pisos de lloguer.

Les persones desplaçades pateixen una taxa d'atur elevada

La precarietat de les condicions de vida i la pobresa debiliten la salut d'aquestes persones,

"Fa disset anys, quan va esclatar la guerra, jo estudiava llengües estrangeres a la universitat estatal, però mai no ho vaig acabar. Ara el meu fill va a l'escola secundària, però no tinc mitjans per pagar-li els estudis universitaris. No puc reconstruir el meu futur, potser mai més no tindré possibilitats de trobar feina, però demano al Govern que com a mínim doni més oportunitats als meus fills perquè tinguin un futur millor".