Avui, en un nou informe, Amnistia Internacional ha instat el govern de Gàmbia a prendre totes les mesures necessàries per a erradicar la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada, combatre la sobrepesca i enfortir la transparència dels acords pesquers per a protegir les comunitats locals de Gàmbia.

L'informe The Human Cost of Overfishing examina l'impacte de la indústria pesquera sobre els drets humans, incloses les activitats de les fàbriques de farina i oli de peix i els danys causats per vaixells d'arrossegament industrial de propietat estrangera. Al juny de 2021 i març-abril de 2022, Amnistia Internacional va dur a terme investigacions a Banjul, la capital gambiana, i a la regió costanera de Sanyang, destinació turística i centre pesquer, que compta amb una gran fàbrica d'oli de peix.

“Les males pràctiques de determinats agents de la indústria pesquera estan danyant el medi ambient i soscavant els mitjans de subsistència de la població. Les autoritats gambianes han de prendre urgentment totes les mesures necessàries per a fer-los retre comptes i protegir els drets humans de les comunitats afectades, inclosos els seus drets econòmics i socials", ha afirmat Samira Daoud, directora d'Amnistia Internacional per a l'Àfrica Occidental i Central.

"El govern de Gàmbia i els agents de la comunitat internacional que operen en les àrees afectades han de garantir que tant les embarcacions estrangeres com les fàbriques de farina i oli de peix respecten les normatives pesqueres nacionals i internacionals. És fonamental que les comunitats locals puguin continuar utilitzant mètodes sostenibles per a pescar”.

Es calcula que, en conjunt, Gàmbia, Mauritània, el Senegal, Guinea Bissau, Guinea i Sierra Leone perden 2.300 milions de dòlars a l'any a causa de la pesca il·legal.

L'informe inclou testimonis de pescadors, venedors i propietaris de restaurants a Sanyang, que han vist amenaçats els seus mitjans de subsistència per l'esgotament de les poblacions de peixos. Moltes persones tenen dificultats per comprar prou peix per l'alça dels preus.

Els drets socioeconòmics, amenaçats

La situació de Sanyang —poble costaner que depèn de la pesca— és especialment nefasta. A més de la presència d'embarcacions industrials de propietat estrangera —que a vegades practiquen la pesca il·legal— han vist com la fàbrica de farina i oli de peix Nessim Fishing And Fish Processing Co., Ltd (Nessim), també de propietat estrangera, va ser construïda en la comunitat a finals de 2017 i va entrar en funcionament el 2018.

Les espècies més perseguides per aquesta mena de fàbriques són l'alatxa i el peix bonga, essencials per al manteniment de les comunitats costaneres, a més d'haver estat fins avui una font assequible de proteïnes.

“S'està privant a les comunitats locals del seu dret a un nivell de vida digne i dels seus drets a la salut i a l'alimentació. Les autoritats gambianes han d'actuar amb caràcter d'urgència per a protegir millor el medi ambient i els drets fonamentals d'aquestes comunitats. Els drets socioeconòmics de les comunitats de Sanyang s'estan veient especialment amenaçats”, ha advertit Samira Daoud.

Les agricultores que treballen en les proximitats de la fàbrica Nessim afirmen que la productivitat de les seves terres ha disminuït a causa de l'augment de plagues i insectes que destrueixen les seves verdures des que la fàbrica va començar a funcionar. En conseqüència, han de fer esforços per conrear els seus productes a bastament i els seus beneficis han disminuït.

Una persona propietària d'un restaurant de Sanyang va relatar a Amnistia Internacional: “Si el coronavirus ha portat a les empreses a la fallida, l'efecte de la fàbrica de farina de peix és encara pitjor […]. Sabíem que el coronavirus duraria un temps concret però, amb la fàbrica de farina, no sabem quan sortirem d'aquesta situació”.

Tots els propietaris de restaurants, allotjaments i bars de sucs al costat de la platja afirmen haver perdut clientela a causa de la pudor generada per la fàbrica, que la delegació d'Amnistia va tenir ocasió de percebre durant la seva visita. Això està afectant greument la indústria turística local.

Les embarcacions estrangeres “s'emporten tot el peix”

Els treballadors i treballadores artesanals de la indústria pesquera —inclosos els qui assequen peix o el treballen fumenjant-lo— afirmen que les embarcacions pesqueres de propietat estrangera exhaureixen per complet la pesca, amb independència de la normativa. Un pescador de Sanyang afirma: “La pesca s'ha complicat des que comencem a veure els grans vaixells […]. S'emporten tot el peix”.

Abi*, assecador de peix, explica a Amnistia Internacional: “La feina està difícil ara perquè no hi ha peixos […]. Treballo per a petites embarcacions. Treballem per a elles, i ens paguen amb peix. A vegades, ens donen peix que després venem, i no ens paguen per ell ni 50 dalasis (0,80 dòlars)”.

Els treballadors pesquers han de competir sovint amb embarcacions industrials estrangeres que, en no haver-hi prou patrulles de la Marina gambiana, s'atreveixen a acostar-se més a la costa del que els està permès fer en les zones reservades per a pescadors artesanals.

Aquestes pràctiques pesqueres il·legals afecten greument els mitjans de subsistència de les comunitats locals, la supervivència de les quals depèn de la pesca. A més, comporten un risc d'inseguretat alimentària, ja que el peix és una font fonamental de proteïnes per a la població gambiana. La gran quantitat de peix exportat tots els anys per mitjà de les activitats d'embarcacions industrials estrangeres i de les fàbriques de farina de peix està acabant ràpidament amb les poblacions de peixos disponibles per a les comunitats locals.

Destrucció del medi ambient local

També és profundament preocupant l'impacte de la sobrepesca en el medi ambient. Amb el descens de les poblacions de peixos fins a nivells insostenibles, la biodiversitat de la vida marina —hi ha, almenys, 500 espècies de peixos a Gàmbia— està amenaçada.

El 2020, un informe de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació va concloure que les alatxes i els peixos bonga estaven sobreexplotats, i les poblacions de sardines estaven també sent exhaurides. Aquesta sobreexplotació es deu a l'activitat de tots els agents de la indústria pesquera, incloses les fàbriques de farina de peix.

Membres de la comunitat local de Sanyang van expressar també profunda preocupació pel medi ambient. Nessim ha estat multada en diverses ocasions per l'Agència Nacional del Medi ambient per no tractar correctament les aigües residuals, que aboca a la mar. Per part seva, pescadors que proveeixen de peix a la fàbrica han hagut de llançar de nou els peixos morts a la mar en diverses ocasions, després d'haver-se negat Nessim a comprar-los, i les platges han acabat plenes de peixos morts.

“Les autoritats gambianes han d'investigar de manera exhaustiva l'impacte socioeconòmic i ambiental de les fàbriques de farina i oli de peix, i proporcionar reparació a les persones afectades de la comunitat local”, ha manifestat Samira Daoud.

Manca de transparència i consulta

Un bon nombre de residents de Sanyang va afirmar que Nessim —que havia començat a operar en la zona el 2018— no havia consultat de manera adequada les comunitats locals. Encara que l'empresa afirma haver celebrat consultes amb la comunitat abans d'entrar en funcionament, més d'una desena de residents afectats per les activitats de la fàbrica van assegurar a Amnistia Internacional no haver tingut notícia de la celebració de cap consulta.

L'alkalo (cap local) de Sanyang declara: “El problema és que el Consell d'Ancians no va rebre la informació necessària. El memoràndum d'entesa no va arribar mai a la comunitat. Ho van fer entre l'anterior responsable de desenvolupament, en representació de la comunitat, i l'empresa, però mai ningú no ha vist aquest memoràndum d'entesa”, conclou.

Tampoc es va consultar, abans de l'arribada de la fàbrica, a cap de les dones amb qui va parlar Amnistia Internacional i que portaven decennis fent feines de jardineria en un lloc al costat de la fàbrica. Una d'elles exposa: “Abans que construïssin la fàbrica, aquí és on fèiem arròs. Vam veure uns nois removent la terra i [l'excap del Comitè de Desenvolupament del Poble] ens va dir que ens anaven a donar arròs [...]. Era un terreny comunitari, un camp d'arròs per a tots”.

“Les autoritats gambianes han de garantir que —en el marc dels seus estudis d'avaluació de l'impacte ambiental i abans de començar a treballar— les empreses celebrin consultes autèntiques amb les comunitats que puguin veure's afectades pels seus projectes, tal com estableix la Normativa d'Avaluació de l'Impacte Ambiental de 2014. Nessim ha de consultar a la comunitat periòdicament i complir els Principis Rectors de l'ONU sobre les Empreses i els Drets Humans, per a això, entre altres mesures, ha de posar en marxa un procés de diligència deguda a fi d'abordar l'impacte de la fàbrica en matèria de drets humans”, ha declarat Samira Daoud.

“El govern també ha de fer pública la informació sobre les fàbriques de farina de peix i sobre el nombre d'embarcacions estrangeres amb autorització per a pescar en aigües gambianas. Així mateix, ha d'assignar tots els recursos necessaris a la Marina perquè combati la pesca il·legal, no regulada i no declarada Les autoritats gambianas i els agents de la comunitat internacional que operen en aigües de Gàmbia han d'actuar sense demora per a protegir els drets de les comunitats pesqueres locals i preservar el medi ambient per a les generacions futures”.

Totes les empreses de la cadena de subministrament de farina de peix han d'exercir també la diligència deguda en matèria de drets humans, la qual cosa inclou informar públicament sobre l'origen dels seus productes. Les empreses que compren farina de peix han de rastrejar les seves cadenes de subministrament i analitzar els riscos per als drets humans als quals puguin estar directament vinculades a causa de la seva relació amb els proveïdors.

Informació complementària

Amnistia Internacional ha observat de primera mà algunes de les conseqüències de l'escassetat de peix i de les activitats de l'empresa sobre la comunitat. La nostra delegació va entrevistar 63 persones, incloses algunes que treballaven per a Nessim Fishing and Fish Processing, integrants d'organitzacions de la societat civil, funcionariat estatal, personal d'hospital i altres persones afectades de la comunitat.

L'impacte socioeconòmic i ambiental de la sobrepesca a Gàmbia contravé les obligacions d'aquest país en virtut del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i de la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles relatives, en particular, als drets a l'alimentació, al treball i a la salut.

*Nom canviat per a protegir-ne la identitat.