Amnistia Internacional ha expressat la seva profunda preocupació per les  recents declaracions i mesures de les autoritats franceses que semblen anar dirigides específicament contra les comunitats romanís i nòmades.

L'organització veu amb inquietud que s'estigui retornant romanís de França als seus països d'origen en un context de declaracions del govern francès que suggereixen que hi ha una relació entre la població gitana i la delinqüència.

El 19 d'agost jas'havia retornat ja a Romania i Bulgària 86 romanís, i l'endemà, al voltant de 130. El ministre francès d'immigració, Eric Besson, ha anunciat que avui seran retornats uns 250, i que a finals de mes s'hauràn retornat al voltant de 800 persones.

Les mesures s'han pres després d'haver anunciat el govern francès que en el termini de tres mesos s'anaven a tancar al voltant de 300 campaments irregulars de romanís i nòmades, la qual cosa s'havia tractat en una reunió ministerial celebrada el 28 de juliol per parlar dels "problemes plantejats per la conducta de certs nòmades i romanís".

Segons informes, en aquesta reunió el president Sarkozy va qualificar els campaments irregulars de romanís de "font" de delinqüència, la qual cosa presumptament incloïa explotació infantil i prostitució. Amnistia Internacional considera alarmants aquestes declaracions del president de la República Francesa, perquè poden perpetuar estereotips negatius que contribueixen a l'estigmatització i la discriminació de les comunitats romanís i nòmades.

L'organització considera que les autoritats franceses han d'esforçar-se per combatre la discriminació, en comptes de fer declaracions incendiàries, que semblen vincular comunitats senceres amb la delinqüència. Amnistia Internacional tem que aquestes declaracions portin a una discriminació encara més gran de les comunitats romanís i nòmades. No s'ha de retornar ni expulsar a ningú pel simple fet de ser gitano.

Amnistia Internacional acull amb satisfacció la declaració que va fer la comissària europea de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania, Viviane Reding, el 25 d'agost sobre la situació dels romanís a Europa. La comissària va lamentar "certa retòrica utilitzada en alguns Estats membres les últimes setmanes, que ha estat en part clarament discriminatòria i incendiària en part".

També s'han vist afectats per l'anunci del tancament d'uns 300 campaments irregulars els membres de les comunitats nòmades de França, la majoria dels quals són ciutadans francesos.

Segons la legislació francesa, tots els municipis (comunes) de més de 5.000 habitants han d'establir àrees autoritzades de parada per als nòmades. No obstant això, a l'abril de 2009, l'Alta Autoritat de Lluita contra la Discriminació i per la Igualtat (HALDE) de França va criticar el govern, perquè només el 25 per cent dels municipis subjectes a aquesta obligació la complien. L'HALDE va posar l'accent en el fet que com que l'Estat no complia la seva obligació, això feia que hi hagués un nombre més gran de de nòmades vivint en àrees de parada no autoritzades.

Amnistia Internacional demana a les autoritats franceses que se centrin a complir plenament la seva pròpia legislació i que proporcionin àrees de parada suficients i protegeixin el dret de totes les persones a l'habitatge.

L'organització recorda a les autoritats franceses que, en virtut del dret internacional dels drets humans, tenen també l'obligació de garantir el dret de totes les persones, inclosos els membres de les comunitats romanís i nòmades, a un habitatge adequat. No poden desallotjar ningú de la seva llar, encara que es tracti d'un assentament irregular, mentre no s'hagin esgotat totes les altres opcions ni s'hagi consultat amb totes les persones afectades. Només poden dur-se a terme desallotjaments si se segueixen els deguts procediments de protecció, es proporciona un altre allotjament adequat i s'ofereix a les persones reallotjades indemnització per totes les pèrdues sofertes.

Amnistia Internacional insta també França al fet que elimini de la seva legislació totes les disposicions que discriminin els ciutadans nòmades amb mesures com obligar-los a portar permís de viatge i restringir el seu dret de vot.