Amnistia Internacional Estats Units condemna les mesures obstructives i repressives que han pres les administracions universitàries davant de les protestes, en gran mesura pacífiques, per la brutal ofensiva d’Israel contra Gaza –que encara compten amb el suport dels EUA– als campus universitaris de tot el país i les seves immediacions, així com la repressió policial de les protestes.
“Demanem a les administracions universitàries que protegeixin i facilitin el dret dels estudiants a celebrar protestes o contraprotestes de manera pacífica i segura en els seus campus”, ha dit Paul O’Brien, director executiu d’Amnistia Internacional Estats Units. “Com era de preveure, la decisió adoptada per algunes universitats de cridar les forces d’ordre públic va comportar un empitjorament de la situació i exposa els estudiants i membres del personal de les universitats a la violència”.
Amnistia Internacional recorda als administradors escolars que cridar les forces encarregades de fer complir la llei ha de ser una mesura d’últim recurs, per exemple, davant d’episodis de violència generalitzada o d’incitació a la violència i la discriminació. No només van posar estudiants i personal de les universitats en risc de violència policial en cridar les forces de l’ordre públic perquè dispersessin i arrestessin els manifestants no violents, sinó que, a més, no van adoptar mesures adequades per evitar que les persones que protestaven patissin violència a mans de tercers, com va succeir a la Universitat de Califòrnia a Los Ángeles (UCLA).
“Encara que algunes universitats van acceptar dialogar amb els manifestants i sotmetre a votació les seves reivindicacions, moltes administracions universitàries van cridar les forces de l’ordre, que van utilitzar mitjans violents –com la força física, l’ús de dispositius de contusió, granades atordidores, projectils d’impacte cinètic (com bales de goma) i substàncies químiques irritants (com el gas lacrimogen o el gas pebre)– per controlar unes manifestacions que, en gran mesura, eren pacífiques”, va assenyalar O’Brien.
“Pitjor encara, la policia de Nova York va impedir expressament als mitjans de comunicació –inclosos els estudiants exercint el periodisme–, personal observador jurídic i voluntariat sanitari que realitzessin la seva tasca d’observació directa d’aquests fets, i va amenaçar aquestes persones amb la detenció si no abandonaven la zona”.
La Universitat de Columbia i el City College de Nova York ensenyen, a les seves classes, el valor universal del dret internacional i que la protesta pacífica és un dret humà: resulta, doncs, força contradictori veure com es produeix aquest canvi i ignoren aquests drets”, va continuar O’Brien. “Les universitats haurien de protegir els drets dels seus estudiants i esforçar-se en abordar les manifestacions de manera pacífica, en lloc d’exposar el seu alumnat a la violència política d’unitats com el Grup de Resposta Estratègica de la Política de Nova York.
La policia ha d’actuar segons les normes internacionals dels drets humans per facilitar el dret a la protesta pacífica, segons Amnistia Internacional. Per tant, les autoritats han de garantir que la decisió de dissoldre una reunió només es pren com a últim recurs i respectant escrupolosament els principis de necessitat i proporcionalitat, és a dir, exclusivament quan no hi hagi cap altra manera de protegir un objectiu legítim i quan el grau o l’amenaça de violència tingui més pes que el dret de reunió d’aquells que hi participen.
Tant periodistes com observadors jurídics tenen dret a participar en reunions pacifiques i informar-ne, i els funcionaris encarregats de garantir el compliment de la llei tenen el deure de no impedir ni obstaculitzar la seva feina. I, el més important, la policia no ha d’intervenir agressivament i dissoldre un manifestació només per respondre a les accions d’una xifra reduït de persones.
“Amnistia internacional Estats Units condemna energèticament la retòrica i la violència contra les comunitats jueva i palestina, encara que aqueses es disfressin de protestes. També són violacions de drets humans”, va afegir O’Brien. “Les administracions tenen l’obligació d’abordar els casos documentats d’odi i discriminació antisemita per a manifestants concrets, així com els casos de violència i odi islamofòbic i antiàrab de contramanifestants. Els actes d’unes poques persones no han d’utilitzar-se per definir una protesta en general, ni com a pretext per silenciar una dissidència legítima i pacífica, ni com a justificació per violar el dret de reunió pacífica dels estudiants”.