Les organitzacions Amnistia Internacional, Greenpeace, Irídia, Novact, Defender a Quien Defiende, Comisión Legal Sol, Rights International Spain i la plataforma No Somos Delito, sol·liciten als partits polítics que atenguin de manera urgent les recents recomanacions de la Comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, que va subratllar com l'aplicació de la Llei Mordassa i d'alguns articles del Codi Penal continuen tenint un impacte negatiu sobre l'exercici dels drets a la llibertat de reunió i d'expressió, especialment sobre defensors de drets humans i periodistes, generant un efecte desmobilitzador en la ciutadania.
Tots els partits haurien de rebutjar que avui dia sigui sancionable gairebé qualsevol conducta en el marc d'una protesta pacífica, com assenyala la Comissió de Venècia del Consell d'Europa, o que quedin impunes les actuacions il·legals d'agents de les forces de seguretat que s'excedeixen en les seves funcions. També haurien de rebutjar que la manifestació espontània pugui ser objecte de sanció, que les identificacions i escorcolls de manifestants siguin arbitraris o que l'ús de la força per part de la policia sigui excessiu i no proporcional a l'amenaça.
Des de l'aprovació de la Llei de Seguretat Ciutadana i la reforma del Codi Penal el 2015, almenys deu organitzacions han estat multades per reclamar pacíficament els seus drets o denunciar vulneracions de drets de tercers; entre les quals, Greenpeace, Irídia i Amnistia Internacional. Cap d'aquestes organitzacions suposa una amenaça per a la seguretat ciutadana i, no obstant això, han estat sancionades econòmicament a conseqüència de la seva activitat quotidiana, centrada en la defensa de drets humans. Al costat d'aquestes organitzacions, també han estat sancionades més de 250.000 persones, moltes de les quals activistes i periodistes, per exercir pacíficament el seu dret a la protesta o mirar de documentar l'actuació policial.
Aquest escenari mostra l'estat precari del dret a la protesta a Espanya, per la qual cosa els partits polítics haurien de comprometre's en els primers sis mesos de legislatura a reformar la Llei Mordassa, els articles més lesius del Codi Penal i prohibir l'ús de pilotes de goma per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i policies autonòmiques, ja que aquests són alguns dels factors que més incideixen en l'exercici de drets humans com el dret de reunió i la llibertat d'expressió.
Així mateix, en la pràctica continua la discriminació i la indefensió de col·lectius vulnerables, com a persones refugiades i migrants, per culpa de les identificacions per perfil racial i ètnic.
La modificació de la Llei Mordassa no pot demorar-se més
Davant la convocatòria d'eleccions generals per al pròxim 23 de juliol, les organitzacions reclamen a tots els partits polítics la protecció del dret a la protesta com a part central en els seus programes electorals. “És necessari que facin realitat el compromís assumit per escrit davant la societat civil al febrer de 2015 i acabin el treball que van començar en l'última legislatura. Els partits van estar prop d'aprovar una reforma, però, finalment, el bloc que sostenia la legislatura i era partidari de la modificació no va aconseguir un acord i aquesta llei segueix en vigor”, asseguren les organitzacions.
“Avançar en drets no és una qüestió partidista ni ideològica: afecta a totes les persones, al seu dia a dia; al respecte de les seves opinions, siguin les que siguin; i a l'exercici de la seva pròpia llibertat de manifestar-se”.
Les discrepàncies entre els partits favorables a la reforma (PSOE, PNB, Unides Podem, ERC, EH Bildu i Junts) es van centrar en tres articles i una disposició addicional. En concret, els referits a l'ús per part de les Forces de Seguretat de l'Estat de material antidisturbis i, en particular, de les pilotes de goma (article 23); el que fixa les sancions per faltes de respecte als agents (article 37.4); el que sanciona “la desobediència o resistència a l'autoritat o als seus agents” (article 36.6), i la disposició addicional que avala els rebutjos, coneguts com a "devolucions en calent", de migrants a les fronteres terrestres i marítimes de Ceuta i Melilla.
“Una vegada més, recordem que les autoritats, abans de res, han de garantir els drets de les persones que alcen la veu, expressen els seus desacords amb polítiques governamentals i defensen els seus drets reunint-se de manera pacífica, sense por de veure's afectades per actuacions arbitràries de les forces de seguretat o a ser criminalitzades”.
Codi penal i pilotes de goma
D'altra banda, els delictes del Codi Penal que afecten el dret a la protesta han d'estar definits de manera precisa per no criminalitzar indegudament actes de desobediència civil pacífica, ni imposar penes desproporcionades. Per exemple, el delicte de desordres públics, recentment modificat, ha d'assegurar que només es castiguen actes greus de violència, sense que es pugui sancionar la protesta pacífica dels moviments socials, com els que defensen el dret a l'habitatge o protesten contra la crisi climàtica.
Les organitzacions recorden que a Espanya les pilotes de goma han d'estar prohibides, per ser intrínsecament imprecises i indiscriminades en la seva trajectòria, per la manca de traçabilitat que impedeix conèixer quin agent dispara i per l'elevat risc de causar lesions greus que el seu ús comporta. Aquest tipus de projectils no han estat dissenyats com a eines de control de masses i, per això, mai han d'emprar-se per a dispersar els qui es manifesten de manera pacífica. Cal assenyalar que emprar-les amb el propòsit de castigar pot arribar a constituir actes de tortura.
En les dues dècades en què les Forces i Cossos de Seguretat porten utilitzant projectils d'energia cinètica, com ara pilotes de goma, s'ha registrat la mort d'una persona, Iñigo Cabacas, i 24 han sofert lesions greus, moltes d'elles oculars. A més, l'ús d'aquests projectils ha pogut contribuir a la mort de desenes de persones més en les tragèdies de Tarajal (2014) i Melilla (2022).