Amnistia Internacional presenta una visió completa de les diferents mordasses i obstacles que el dret a la protesta pacifica afronta a Espanya, després de set anys de restriccions indegudes i just en el moment en què hi ha obert en el Congrés un debat sobre llibertat d'expressió, reunió i manifestació, amb la proposta de modificació de la Llei de Seguretat Ciutadana (LOSC).

“Aquesta nova investigació mostra la necessitat de canviar el rumb legislatiu, policial i judicial per facilitar i garantir, d'acord amb els estàndards internacionals, el dret humà a la protesta a Espanya”, assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.

Almenys durant els últims set anys, Amnistia Internacional i altres organitzacions han documentat una seriosa reculada en l'exercici del dret a la protesta a conseqüència de diversos factors: la reforma del Codi Penal, l'aprovació de la Llei orgànica de Seguretat Ciutadana (coneguda com a Llei Mordassa), l'ampli marge de discrecionalitat i arbitrarietat atorgat a les forces de seguretat en la seva actuació durant les manifestacions pacífiques, la utilització abusiva d'armes menys letals com ara pilotes de goma o com les bales de “foam”, la freqüent interpretació dels tribunals a favor de la versió policial, les contradenúncies de policies contra manifestants o periodistes que denuncien abusos, que inclou l'al·legació de fets no veraços en la pròpia denúncia policial, i la manca de mecanismes efectius de rendició de comptes de les forces de seguretat.

“Aquesta combinació de lleis i pràctiques que no compleixen amb els estàndards internacionals de llibertat de reunió pacífica o d'expressió ha suposat sancions arbitràries, la criminalització de manifestants pacífics i periodistes que estaven exercint el seu treball, i de moviments socials, com la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca o Extinction Rebellion, així com un ús no proporcional de la força contra manifestants pacífics i un preocupant efecte desmobilizador de la protesta pacífica”, segons Beltrán.

Set mordasses consolidades a poc a poc durant set anys

1. La Llei de Seguretat Ciutadana, epicentre de les mordasses

El 2015 el Parlament va reformar la Llei Mordassa, augmentant el ventall de sancions administratives per als qui participessin en reunions públiques, moltes de les quals vagament definides i altres directament en clara contraposició a estàndards internacionals sobre llibertat de reunió, informació o expressió.

L'organització ha identificat, almenys, quatre articles que, aplicats aquests anys, han impactat decisivament sobre el dret a la protesta pacífica, afeblint-lo en forma extrema. Són el 36.6 (resistència, desobediència i negativa a identificar-se), 37.1 (manifestacions espontànies), 37.4 (faltes de respecte) i 36.23 (ús d'imatges de les forces de seguretat). Des de 2015, les autoritats han proposat 250.300 sancions sobre aquests mateixos articles,que suposen el 78% del total de sancions en matèria de seguretat ciutadana, que en gran manera han impactat negativament en l'exercici de drets humans de manifestants, defensors i defensores dels drets humans, i periodistes per conductes protegides pels drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica, cosa que Amnistia Internacional ha pogut constatar en successives investigacions i informes.

L'organització mostra la seva preocupació sobre l'augment en l'aplicació de les sancions en relació amb les faltes de respecte a l'autoritat. El 2021 se'n van aplicar 26.254 quan la mitjana, entre 2016 i 2021, va ser de 20.713, és a dir, s'han produït, segons les últimes dades facilitades pel Ministeri de l'Interior, un 27% més que la mitjana.

“Conceptes com: "falta de respecte a l'autoritat", "restabliment de seguretat ciutadana", "alteració de seguretat ciutadana" o "resistència a l'autoritat" són aplicats per les forces de seguretat amb un elevat marge de discrecionalitat que requeriria comptar amb adequats mecanismes de control, supervisió i rendició de comptes, però no existeixen”, confirma Beltrán.

2. La Reforma del Codi Penal, un pas en la direcció equivocada

També el 2015 es va dur a terme una reforma del Codi Penal que va afectar, entre altres, els delictes de desordres públics i atemptat contra l'autoritat, per exemple, introduint penes més greus per als desordres públics quan es produeixen en el context de les manifestacions.

En aquell moment, Amnistia Internacional va alertar que aquesta reforma del Codi Penal podria derivar en la sanció penal de la resistència pacífica a l'autoritat, com pot ser una asseguda, o també l'ocupació de despatxos, oficines, establiments o locals, encara que estiguin oberts al públic, si es pertorba el funcionament normal de l'activitat.

La Fiscalia General de l'Estat va explicar en la seva última memòria que els delictes d'atemptat i resistència continuen mantenint-se com a principals responsables del nombre total de delictes contra l'ordre públic. En relació amb el delicte d'atemptat contra l'autoritat, la Fiscalia General de l'Estat afirma que s'ha incrementat el nombre de procediments, ja que dels 15.992 procediments incoats l'any 2020 es va passar a un total de 18.512 l'any 2021, la qual cosa suposa un increment del 15,75%. També ha afirmat que els delictes de desordres públics han experimentat un ascens d'un 48% de 2020 a 2021. En el 2020 es van dictar un total de 10.617 sentències per delictes contra l'ordre públic, mentre que en el 2021 van ser 14.360, fet que suposa un increment del 35%.

Aquesta reforma també va afegir en un dels seus articles un tipus agreujat que sanciona amb una pena més alta, d'un a sis anys de presó, els desordres públics, quan aquests actes es duguin a terme en una manifestació o reunió nombrosa. El simple fet que el comportament es produeixi en el context de reunions o manifestacions pot provocar una sanció, sense que en cap cas s'expliquin o aclareixin quins són els riscos o perills, o el bé jurídic que es vol protegir. Per a l'organització la simple assistència a una reunió o manifestació no hauria de suposar un agreujament de la pena, ja que es tracta de l'exercici de drets humans.

3. Arbitrarietat policial a l'hora de sancionar manifestants i/o periodistes

Ha augmentat el poder discrecional que la Llei Mordassa atorga als cossos policials per valorar quines conductes poden considerar-se com a desobediència, manca de respecte o resistència a l'autoritat sense establir adequats mecanismes de control i rendició de comptes. Aquesta mesura ha conduït a una més gran arbitrarietat policial i indefensió de la ciutadania per la prevalença de la posició de l'administració en l'àmbit sancionador, facilitant d'aquesta manera actuacions arbitràries que vulneren l'exercici a la llibertat d'expressió i reunió pacífica.

4. Presumpció de veracitat dels agents de les forces i cossos de seguretat

Moltes de les persones entrevistades per l'organització al·ludeixen al concepte de “presumpció de veracitat” en relació amb els testimonis policials, segons el qual la paraula d'un agent de policia es pren a priori com a veritat. La investigació d'Amnistia Internacional ha confirmat que els testimonis policials es prenen com a veritat quan són contraposats a  declaracions de manifestants o periodistes, no només en absència d'altres proves, sinó fins i tot quan les proves els contradiuen directament. És evident que l'aplicació de la «presumpció de veracitat» contravé l'obligació de garantir la recerca imparcial dels delictes.

5. Les contradenúncies a manifestants o periodistes que denuncien actuacions abusives

L'organització constata la seva preocupació en la investigació per les contradenúncies que presenten els agents a manifestants o periodistes que denuncien actuacions abusives. No és una cosa nova. Aquest fenomen va ser traslladat per Amnistia Internacional al Comitè contra la Tortura en un informe de l'any 2015, tractant-se d'una preocupació formulada per l'organització ja l'any 2007. Aquesta pràctica l'han reconegut membres de diverses forces policials entrevistats per Amnistia Internacional des de llavors, que van admetre l'existència de l'hàbit automàtic de presentar aquests càrrecs com a tàctica de defensa pròpia per a protegir-se contra les acusacions d'agressió o detenció il·legal. Aquesta situació es manté avui dia i la sofreixen tant manifestants que denuncien abusos, com periodistes o ciutadans i ciutadanes que intenten documentar-los.

6. Llibertat d'informació restringida

Amnistia Internacional ha documentat com les forces de seguretat han interferit de manera indeguda en l'exercici del dret a la llibertat d'informació amenaçant periodistes o persones que gravaven imatges durant les manifestacions amb requisar els seus equips d'enregistrament i amb aplicar la Llei Mordassa que empara aquesta actuació per part de la policia. A més s'han pres dades de la persona que ha gravat en previsió que poguessin difondre públicament aquestes imatges, o finalment han estat sancionades per altres articles de la llei.

7. Ús excessiu de la força mitjançant la utilització de pilotes de goma o bales de “foam”

Amnistia Internacional ha documentat com l'ús de les pilotes de goma actualment per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, o de bales de “foam” per les diferents policies autonòmiques ha causat lesions greus i fins i tot la mort de manifestants.

L'organització considera que les pilotes de goma han d'estar prohibides, per ser intrínsecament imprecises, i per l'elevat risc de causar lesions greus que el seu ús comporta. Quant als projectils de ‘foam’, els estàndards internacionals estableixen que el seu ús ha de reservar-se exclusivament contra persones que actuen de manera violenta i suposen un risc imminent per a la vida o integritat física dels agents de policia o terceres persones. Amnistia Internacional ha documentat com els projectils de ‘foam’ han causat lesions greus, fins i tot provocant la pèrdua d'un ull a dues persones i han estat utilitzats per a dispersar multituds, cosa prohibida pels estàndards internacionals. Per això, l'organització considera que ha de suspendre's el seu ús per a avaluar-lo, així com els seus protocols i especificacions tècniques, a fi de detectar possibles deficiències i valorar si pot ser usat conforme als estàndards internacionals de drets humans.

Un mantell d'impunitat: no hi ha rendició de comptes pels abusos comesos

La manca de garanties i mecanismes de control i rendició de comptes amplia les possibilitats de comportaments arbitraris i abusius de membres de les forces de seguretat, la impunitat de la qual pot sortir reforçada per la prevalença de la posició de l'administració davant dels ciutadans en els processos judicials oberts.

Més encara quan les facultats atorgades per la Llei Mordassa a les forces i cossos de seguretat suposen amplis poders en matèria de prevenció i indagació, així com una elevada discrecionalitat a l'hora d'aplicar i interpretar disposicions que deixen un ampli marge d'apreciació, i que poden ser també aplicades de manera que sancionin comportaments protegits per les normes internacionals de drets humans, o que interfereixin, de manera desproporcionada i arbitrària, en el dret a la intimitat, a la llibertat o a la lliure circulació.

Principals recomanacions d'Amnistia Internacional

Calen canvis legislatius tant en la Llei Mordassa com en el Codi Penal

Respecte a la Llei Mordassa, és necessari modificar la sanció per la convocatòria de manifestacions sense notificació prèvia, definir de manera precisa com se sanciona la resistència, desobediència o la negativa a identificar-se, respectant estrictament el principi de legalitat, i ajustant-se a criteris de necessitat i proporcionalitat i eliminar la sanció de la difusió d'imatges de les forces de seguretat, per ser una limitació innecessària i constituir un risc per al dret a la llibertat d'informació.

En relació al Codi Penal, ha de modificar-se l'article que defineix el que es considera atemptat contra l'autoritat, atès el principi de proporcionalitat, i diferenciar clarament els actes de resistència passiva i els actes d'intimidació greu i agressió, així com el seu diferent retret penal. També ha d'eliminar-se el tipus agreujat de desordres públics que sanciona el supòsit que “els fets es duguin a terme en una manifestació o reunió nombrosa”.

Ha de garantir-se l'exercici del dret a la manifestació pacífica

Per això, les restriccions als actes de desobediència civil han d'avaluar-segons al dret i les normes internacionals i han de prendre's les mesures necessàries per a garantir que els funcionaris encarregats de fer complir la llei poden considerar els elements particulars d'un acte de desobediència civil, inclosos la seva intenció i el seu impacte general, amb la finalitat de garantir que no s'imposen restriccions indegudes al dret a la llibertat de consciència, expressió i reunió pacífica.

Igualment, no ha de fer-se ús de projectils d'impacte cinètic, com les pilotes de goma, intrínsecament imprecises i amb elevat risc de causar lesions greus i mancar de les característiques per a poder emprar-se segons als estàndards internacionals. En el cas de les Comunitats Autònomes que empren bales de ‘foam’ l'organització considera que ha de suspendre's el seu ús per a avaluar-lo, així com els seus protocols i especificacions tècniques, a fi de detectar possibles deficiències i prendre totes les mesures necessàries per a assegurar un ús segons els estàndards internacionals de drets humans.

La rendició de comptes per actuacions policials és bàsica per a garantir els drets de les persones

Per això, els i les agents de policia han de portar el seu número d'identificació de forma completament visible, perquè puguin ser identificats amb claredat en tot moment.

També ha d'establir-se un mecanisme independent de supervisió de l'activitat policial, amb capacitat per atendre queixes individuals, investigar d'ofici, i analitzar i avaluar legislació, reglaments i procediments operatius de les actuacions policials.

A més, s'ha de protegir els qui vigilen i denuncien els abusos i violacions de drets comesos per altres persones i per funcionaris encarregats de fer complir la llei en el context de les reunions pacífiques, inclosos els membres de la premsa, els professionals del dret i els defensors i defensores dels drets humans, i transmetre als agents que participin en el maneig de reunions un estricte missatge que no es toleraran l'ús il·legítim de la força contra observadors i membres de la premsa ni l'obstrucció d'aquesta vigilància i denúncia.

Finalment, cal una auditoria externa del funcionament dels mecanismes de recerca interns, per a garantir que les recerques sobre denúncies de violacions greus de drets humans es duen a terme de conformitat amb les normes internacionals.