“Portem massa anys suportant una crisi d'habitatge que no s'ha acabat. Cal canviar les regles del que a molts els sembla un joc, però és un dret humà que ha de ser regulat amb la màxima protecció.#ViviendaEsDerecho és una campanya que té per objectiu que la primera Llei d'Habitatge que s'aprova en democràcia garanteixi aquest dret sense discriminació i posi límit als abusos que fins ara s'han comès i que continuen provocant que des del 2013 s'hagin produït més de 500.000 desallotjaments i la població trobi grans dificultats per a accedir a un habitatge digna i poder mantenir-la”, assenyala Nuria Berro Fernández, responsable de la campanya d'habitatge que Amnistia Internacional Espanya llança aquest dilluns, 3 d'octubre, Dia Mundial de l'Hàbitat.
L'acusat increment dels preus del lloguer, que des del 2016 han pujat un 41% de mitjana, està deixant xifres alarmants com el fet que un 37% dels i les ciutadanes han de dedicar a les despeses d'habitatge més del 40% dels seus ingressos. Aquest percentatge de població que dedica més del 40% d'ingressos a habitatge només és superat a l'OCDE per Grècia (83%), Macedònia (61%) i Montenegro, Bulgària, Sèrbia i Romania, aquests últims amb percentatges que van del 40% al 56%. A més, el context actual, caracteritzat per l'increment del cost de la vida, o la pujada de tipus d'interès per a hipoteques variables fa més urgent que mai una llei d'habitatge. L'actual proposta de llei, en fase d'esmenes en aquests moments després de la seva aprovació en Consell de Ministres el mes de febrer passat, és un pas endavant, però té aspectes claus a millorar per a garantir la protecció d'aquest dret.
La llei ha d'exigir que els tribunals garanteixin que les persones en situació de vulnerabilitat que s'enfrontin a un desallotjament no quedin abocades a una situació de sensellarisme, assegurant que les administracions competents duguin a terme les mesures oportunes per a assegurar un habitatge alternatiu en aquests casos. Espanya és el país en el món amb més condemnes del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Nacions Unides per haver vulnerat el dret a l'habitatge. Altres mecanismes internacionals, com el Relator Especial de l'ONU sobre extrema pobresa i drets humans, han instat Espanya a millorar l'accés en termes econòmics a l'habitatge.
D'altra banda, encara que la llei inclou un seguit de mesures per al control dels preus, aquestes han d'ampliar-se perquè siguin efectives i garanteixin que l'habitatge és assequible per a les persones. El control de preus no s'hauria d'aplicar exclusivament als contractes d'arrendament d'habitatges els propietaris dels quals són grans tenidors d'habitatges, sinó que hauria de fer-se de forma generalitzada a tots els nous contractes d'arrendament d'habitatges situats en zones declarades de mercat residencial tensionat, i aplicar-se des de l'aprovació de la llei i sense terminis addicionals. Actualment el projecte de llei inclou una dilació en el temps d'entrada en vigor que pot arribar fins als 18 mesos. Amnistia Internacional recorda, tal com va assenyalar el Parlament Europeu, que l'accés a un habitatge adequat constitueix un dret fonamental, i que un habitatge és assequible si el pressupost restant del seu llogarter és, si més no, suficient per atendre altres despeses fonamentals per a una vida digna.
A més, la llei ha d'incloure un objectiu quantificable de percentatge anual d'increment del parc d'habitatge social. Actualment Espanya té un 1,6% d'habitatge social, segons reconeix el propi projecte de llei, percentatge molt allunyat de països com Holanda (30%), Àustria (24%), Dinamarca (20%), Suècia (19%), el Regne Unit (17,6%) i França (16%). De fet, només supera Eslovàquia, Bulgària, Portugal, Estònia, Croàcia, Romania, Grècia o Xipre. La llei hauria de recollir l'obligació de realitzar progressivament el dret a l'habitatge per a assolir com a mínim l'estàndard de països del nostre entorn de la Unió Europea, que supera el 15% dels habitatges principals existents en els municipis amb una certa dimensió o amb una demanda d'habitatge fort i acreditat destinat a habitatge social.
Per Amnistia Internacional, a més, la llei ha d'atendre específicament les necessitats de les dones, amb mesures concretes que millorin el seu accés a l'habitatge, especialment aquelles que a més són joves, migrants, discapacitades o en situació de pobresa. “Les dones tenen els pitjors indicadors socioeconòmics i són majoria en llars monoparentals, per tant, cal que existeixi una perspectiva de gènere en aquesta llei”, assegura Nuria Berro.
A més, la normativa estatal que s'aprovi ha de preveure i recollir aquelles mesures que es considerin rellevants ja existents en la legislació autonòmica sobre aquest tema, com la de Catalunya i País Basc.
La línia gràfica de la campanya #ViviendaEsDerecho evoca el popular joc de simulació del mercat immobiliari, el Monopoly, i dona la volta en els seus missatges a la lògica financera i especuladora, exposant els obstacles per a l'accés i gaudi del dret a l'habitatge a què ha d'enfrontar-se la població espanyola.
Amnistia Internacional ha enviat a més les seves recomanacions sobre la Llei als portaveus dels grups polítics a les comissions de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana de Congrés i Senat, amb tres prioritats clau que és necessari reforçar en la futura Llei d'Habitatge: límits a l'increment de preus per a tots els contractes de lloguer en les zones tensionades, protecció davant desnonaments perquè cap persona quedi al carrer a conseqüència d'aquests, i increments concrets anuals del percentatge d'habitatge social fins a aconseguir la mitjana europea, com a mínim. L'organització té un marxa una ciberacció per exigir que els grups parlamentaris treballin sobre aquestes prioritats.