Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Espanya: La UE ha d'actuar per posar fi als abusos amb programari espia, després dels atacs amb Pegasus a personalitats catalanes

© Howie Shia.

Les institucions de la Unió Europea estan incomplint el seu deure de posar fi a les violacions de drets humans generalitzades comeses amb programari espia. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional avui, després que l'organització hagi confirmat de forma independent nous atacs amb el programa espia Pegasus contra destacades personalitats catalanes.

Les noves investigacions dutes a terme per Citizen Lab han revelat que desenes de figures polítiques, periodistes i les seves famílies van patir a Catalunya l'atac del programari espia Pegasus de NSO Group entre 2015 i 2020. Experts tècnics del Laboratori sobre Seguretat d'Amnistia Internacional han verificat de manera independent les proves dels atacs.

Entre les persones confirmades que van patir espionatge es troben Elisenda Paluzie i Sònia Urpí Garcia, que treballen amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) organització que mira d'aconseguir la independència política de Catalunya respecte a Espanya. Elisenda Paluzie n'és l'actual presidenta.

El telèfon de la periodista catalana Txell Bonet també va ser hackejat el juny de 2019. Bonet va ser atacada en els últims dies d'una causa del Tribunal Suprem contra el seu marit, Jordi Cuixart, activista i expresident d'Òmnium Cultural, condemnat per un càrrec de "sedició".

Per la seva banda, el polític, professor universitari i activista català Jordi Sànchez va ser vigilat de forma generalitzada i persistent amb Pegasus des d'una data tan primerenca com el setembre de 2015 fins al juliol de 2020. Entre 2015 i 2017, Jordi Sànchez va ser president de l'Assemblea Nacional Catalana. El seu telèfon va ser infectat amb èxit per Pegasus el 13 d'octubre de 2017, dies abans que Sànchez fos detingut per les autoritats espanyoles per un càrrec de "sedició".

A l'octubre de 2020, Amnistia Internacional Espanya va escriure al govern espanyol per demanar-li que revelés informació sobre tots els contractes amb empreses privades de vigilància digital, cosa que no va fer. A més, Amnistia Internacional Espanya es va posar més tard en contacte amb el Ministeri de Defensa espanyol per sol·licitar informació sobre l'ús de Pegasus per part del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). El Ministeri va respondre que aquella informació era classificada. NSO afirma que només ven a governs i que les seves eines estan concebudes amb la finalitat de ser utilitzades per combatre la delinqüència organitzada greu i el terrorisme.

"El govern espanyol ha de dir clarament si és o no client de NSO Group. A més, ha de dur a terme una investigació exhaustiva i independent sobre l'ús del programari espia Pegasus contra les personalitats catalanes identificades en aquesta investigació", ha manifestat Likhita Banerji, investigadora d'Amnistia Internacional sobre Tecnologia i Drets Humans.

El Laboratori sobre Seguretat d'Amnistia Internacional va dur a terme una avaluació d'experts de les proves pericials procedents d'una mostra de persones identificades en primer lloc en la investigació de Citizen Lab, i va trobar proves d'atac i infecció amb Pegasus en tots els casos.

Primera reunió de la Comissió d'Investigació del Parlament Europeu

Les revelacions s'han produït quan està previst que la Comissió d'Investigació del Parlament Europeu celebri demà dimarts 19 d'abril la primera reunió sobre les infraccions de la legislació de la UE associades a l'ús de Pegasus i altres programes espia equivalents: un resultat directe de les revelacions del Projecte Pegasus al juliol de 2021. La setmana passada, Reuters va informar que s'havia atacat alts càrrecs de la UE amb el programa Pegasus de NSO Group.

"Instem la Comissió d'Investigació del Parlament Europeu a no deixar res sense remoure a l'hora de documentar les violacions de drets humans facilitades per programes espia il·legals; això inclou investigar aquestes noves revelacions", ha manifestat Likhita Banerji.

"Els governs de tot el món no han fet prou per investigar o aturar les violacions de drets humans causades per programari espia invasiu com Pegasus. L'ús, la venda i la transferència d'aquesta tecnologia de vigilància ha d'aturar-se temporalment per impedir nous abusos contra els drets humans".

Amnistia Internacional, juntament amb altres organitzacions de la societat civil, ha documentat anteriorment l'ús generalitzat i il·legítim de programari espia contra activistes, figures polítiques i periodistes de tot el món, com a part, entre altres, del Projecte Pegasus.

A Europa, activistes, periodistes i altres membres de la societat civil han sofert atacs il·legítims a Bèlgica, Espanya, França, Grècia, Hongria, Polònia i el Regne Unit.

NSO Group no ha pres les mesures adequades per posar fi a l'ús dels seus instruments per a la vigilància selectiva il·legítima d'activistes i periodistes tot i que sabia, o hauria hagut de saber, que s'estava produint. NSO Group ha de tancar de forma immediata els sistemes dels clients quan hi hagi proves fidedignes d'ús indegut de les seves eines.