Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Els Estats americans han de prendre mesures urgents per combatre la desigualtat i la discriminació

Copy: Amnistía Internacional

Per combatre la desigualtat i discriminació, els Estats americans han d'adoptar totes les mesures necessàries per assegurar el ple gaudi dels drets econòmics socials i culturals a la regió, ha afirmat avui Amnistia Internacional en una carta oberta als i les caps d'Estat que assistiran a la 52a Assemblea General de l'Organització dels Estats Americans (OEA). Així mateix, han de garantir la protecció de les persones refugiades i migrants, que s'enfronten a alts nivells de violència i discriminació basada en el seu gènere, raça o nacionalitat, entre altres factors.

“El tema principal de l'Assemblea General de l'OEA és Junts contra la desigualtat i discriminació, però ja és hora que els Estats vagin de les paraules a l'acció urgent per fer front a les fallides sistèmiques que obstaculitzen la plena realització dels drets humans de totes les persones a la regió. Això requereix acció integral per a desmantellar la desigualtat, el racisme i la discriminació,” ha afirmat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

Com Amnistia Internacional ha documentat, la pandèmia de COVID-19 va posar de manifest i va exacerbar les profundes desigualtats estructurals de les Amèriques, que tenen origen en factors econòmics, racials i de gènere. Moltes persones de la regió, entre les quals dones, persones Indígenes i afrodescendents, van patir efectes desproporcionats respecte del dret a la vida, a la salut, a la protecció social, a un nivell de vida adequat i al treball.

Les mesures d'emergència que van adoptar els Estats per a fer front a la pandèmia no han estat suficients per a complir amb el seu deure d'erradicar la discriminació i promoure activament la igualtat substantiva en el gaudi dels drets humans, especialment els drets econòmics i socials.

A més, els problemes estructurals en els sistemes de salut de les Amèriques en termes d'accés gratuït i universal, suficiència de recursos pressupostaris i humans, fa que els sistemes sanitaris no compleixin amb els requisits d'accessibilitat, disponibilitat, qualitat i pertinència cultural que estableix el dret a la salut.

Gairebé tots els països de la regió gasten menys del 6% del Producte Intern Brut (PIB) en salut pública, que és l'estàndard establert per l'Organització Panamericana de la Salut per a aconseguir la cobertura universal de salut. Els Estats del continent americà com a mínim han de garantir que la despesa pública en salut sigui d'almenys el 6% del PIB tal com l'estableix l'OPS. Per aconseguir-ho, han d'organitzar la seva política fiscal, tant en la recaptació com de la despesa, amb la finalitat de buscar de manera progressiva la reducció significativa de la discriminació i desigualtat.

El continent americà continua albergant diversos dels moviments transfronterers de persones més importants del món. La crisi de drets humans a Veneçuela ha forçat a més de 6,8 milions de persones a fugir del país a la recerca de protecció internacional. Mentrestant, la crisi política i humanitària a Haití ha provocat el moviment de milers de persones atrapades en diferents fronteres a la regió. Així mateix, com a resultat de la situació de violència generalitzada, a la qual s'ha sumat desastres naturals associats amb el canvi climàtic a Centreamèrica, desenes de milers de persones d'El Salvador, Hondures i Guatemala emprenguin camí cap al nord del continent.

Per a les dones refugiades i migrants, el seu estatus migratori és un factor de risc que augmenta la seva vulnerabilitat, exposant-les a ser víctimes de violència basada en gènere durant la ruta migratòria o a les ciutats en les quals decideixen quedar-se. Una recent recerca d'Amnistia Internacional va revelar que les xifres de violència basada en gènere en contra de refugiades veneçolanes a Colòmbia i el Perú han augmentat de manera alarmant durant els últims anys.

En el cas d'Haití, Amnistia Internacional ha conclòs que les expulsions massives o col·lectives de sol·licitants d'asil de persones haitianes per part de les autoritats nord-americanes en virtut del Títol 42 són part d'una pràctica de detenció, exclusió i dissuasió, basada en una discriminació sistèmica contra les persones afrodescendents. El tracte de les autoritats nord-americanes a les persones haitianes constitueix tortura basada en la raça, d'acord amb el dret internacional dels drets humans.