Per combatre la desigualtat i discriminació, els Estats americans han d'adoptar totes les mesures necessàries per assegurar el ple gaudi dels drets econòmics socials i culturals a la regió, ha afirmat avui Amnistia Internacional en una carta oberta als i les caps d'Estat que assistiran a la 52a Assemblea General de l'Organització dels Estats Americans (OEA). Així mateix, han de garantir la protecció de les persones refugiades i migrants, que s'enfronten a alts nivells de violència i discriminació basada en el seu gènere, raça o nacionalitat, entre altres factors.

“El tema principal de l'Assemblea General de l'OEA és Junts contra la desigualtat i discriminació, però ja és hora que els Estats vagin de les paraules a l'acció urgent per fer front a les fallides sistèmiques que obstaculitzen la plena realització dels drets humans de totes les persones a la regió. Això requereix acció integral per a desmantellar la desigualtat, el racisme i la discriminació,” ha afirmat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

Com Amnistia Internacional ha documentat, la pandèmia de COVID-19 va posar de manifest i va exacerbar les profundes desigualtats estructurals de les Amèriques, que tenen origen en factors econòmics, racials i de gènere. Moltes persones de la regió, entre les quals dones, persones Indígenes i afrodescendents, van patir efectes desproporcionats respecte del dret a la vida, a la salut, a la protecció social, a un nivell de vida adequat i al treball.

Les mesures d'emergència que van adoptar els Estats per a fer front a la pandèmia no han estat suficients per a complir amb el seu deure d'erradicar la discriminació i promoure activament la igualtat substantiva en el gaudi dels drets humans, especialment els drets econòmics i socials.

A més, els problemes estructurals en els sistemes de salut de les Amèriques en termes d'accés gratuït i universal, suficiència de recursos pressupostaris i humans, fa que els sistemes sanitaris no compleixin amb els requisits d'accessibilitat, disponibilitat, qualitat i pertinència cultural que estableix el dret a la salut.

Gairebé tots els països de la regió gasten menys del 6% del Producte Intern Brut (PIB) en salut pública, que és l'estàndard establert per l'Organització Panamericana de la Salut per a aconseguir la cobertura universal de salut. Els Estats del continent americà com a mínim han de garantir que la despesa pública en salut sigui d'almenys el 6% del PIB tal com l'estableix l'OPS. Per aconseguir-ho, han d'organitzar la seva política fiscal, tant en la recaptació com de la despesa, amb la finalitat de buscar de manera progressiva la reducció significativa de la discriminació i desigualtat.

El continent americà continua albergant diversos dels moviments transfronterers de persones més importants del món. La crisi de drets humans a Veneçuela ha forçat a més de 6,8 milions de persones a fugir del país a la recerca de protecció internacional. Mentrestant, la crisi política i humanitària a Haití ha provocat el moviment de milers de persones atrapades en diferents fronteres a la regió. Així mateix, com a resultat de la situació de violència generalitzada, a la qual s'ha sumat desastres naturals associats amb el canvi climàtic a Centreamèrica, desenes de milers de persones d'El Salvador, Hondures i Guatemala emprenguin camí cap al nord del continent.

Per a les dones refugiades i migrants, el seu estatus migratori és un factor de risc que augmenta la seva vulnerabilitat, exposant-les a ser víctimes de violència basada en gènere durant la ruta migratòria o a les ciutats en les quals decideixen quedar-se. Una recent recerca d'Amnistia Internacional va revelar que les xifres de violència basada en gènere en contra de refugiades veneçolanes a Colòmbia i el Perú han augmentat de manera alarmant durant els últims anys.

En el cas d'Haití, Amnistia Internacional ha conclòs que les expulsions massives o col·lectives de sol·licitants d'asil de persones haitianes per part de les autoritats nord-americanes en virtut del Títol 42 són part d'una pràctica de detenció, exclusió i dissuasió, basada en una discriminació sistèmica contra les persones afrodescendents. El tracte de les autoritats nord-americanes a les persones haitianes constitueix tortura basada en la raça, d'acord amb el dret internacional dels drets humans.