L'estat d'excepció, que va entrar en vigor a Egipte a l'abril de 2017, va permetre la creació dels Tribunals Suprems de Seguretat de l'Estat, els procediments del qual són inherentment injustos. Tot i haver-se aixecat l'estat d'excepció, està previst que continuïn els judicis en curs de centenars de persones, entre les quals hi ha defensors i defensores dels drets humans i manifestants pacífics.

"El president egipci ha d'anul·lar immediatament totes les penes de mort imposades per tribunals d'excepció i ordenar nous judicis davant tribunals convencionals sense recurs a la pena de mort. La imposició de la pena capital en judicis manifestament injustos on als acusats se'ls va negar el dret a presentar recurs constitueix una privació arbitrària del dret a la vida", ha declarat Philip Luther, director d'Investigació i Treball d'Incidència d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

"Resulta aterridor que Egipte hagi executat almenys 83 persones en el que portem d'any, algunes després de ser declarades culpables en procediments que van ser una paròdia de justícia. Les autoritats egípcies han d'establir immediatament una moratòria sobre l'aplicació de la pena de mort amb vista a abolir d'una vegada per sempre aquest càstig cruel, inhumà i degradant".

Egipte va executar Ibrahim Ismail al desembre de 2019 i Moataz Hassan al juliol de 2021.  Tots dos van ser jutjats per Tribunals Suprems de Seguretat de l'Estat, que els van declarar culpables d'assassinat i els van condemnar a mort. A cap se li va permetre recórrer. En els Tribunals Suprems de Seguretat de l'Estat, és habitual que la persona acusada sigui sotmesa a altres violacions del dret a un judici just, com denegar-li el dret a comptar amb temps i instal·lacions adequats per preparar la seva defensa, a comunicar-se amb un advocat de la seva elecció i al fet que les sessions del judici siguin públiques.

Condemna a mort sense dret a apel·lació

Un tribunal d'excepció va condemnar a mort 16 dels 36 homes en perill d'execució el 21 de juliol de 2021 a Rashed. Nou van ser declarats culpables d'assassinat per l'atemptat contra un autobús policial a Behira, al nord-oest del Caire, a l'agost de 2015, en el qual van morir tres policies i van resultar ferits varis més, anys abans que es declarés l'estat d'excepció. Els set restants van ser declarats culpables de cooperació en l'assassinat. Els altres 22 van ser jutjats per Tribunals Suprems de Seguretat de l'Estat, que els va declarar culpables d'assassinat, atemptats amb bomba i pertinença a grups terroristes, i els va condemnar a mort.

En el judici de l'atemptat de Behira, el jutge es va basar únicament en "confessions" obtingudes mitjançant tortura i en testimoniatges de policies, es va negar a permetre que la defensa contrainterrogara els testimonis de l'acusació i va rebutjar la petició de la defensa d'examinar proves que podrien haver exonerat als acusats, inclosa la informació de les torres de telefonia utilitzades pels seus telèfons mòbils. A més, el jutge va reconèixer en la sentència que els advocats dels acusats no havien estat presents en l'interrogatori dels seus clients.

Diversos acusats van afirmar haver estat torturats sota custòdia. Una font propera al judici, va explicar a Amnistia Internacional que un dels condemnats a mort va afirmar que l'havien colpejat i li havien aplicat descàrregues elèctriques durant l'interrogatori fins que van aconseguir gravar una "confessió" seva en vídeo, de la qual més tard va intentar retractar-se.

Dos germans condemnats a mort en aquesta causa -Ahmed Al Zarea, de 31 anys, i Al Motaseem Al Zarea, de 28- van estar incomunicats des de la seva detenció, el 31 d'agost i el 4 de setembre de 2015, respectivament, fins al 14 de setembre. Una font que coneix la causa va explicar a Amnistia Internacional que, durant la detenció, tots dos homes van ser sotmesos a cops i descàrregues elèctriques per agents de l'Agència de Seguretat Nacional, un organisme de policia secreta.

Aquests agents, desoint una ordre judicial del 26 de febrer de 2018 que decretava la seva posada en llibertat fins que s'investigués el seu cas, se'ls van portar a un lloc desconegut, sotmetent-los així a desaparició forçada. El 7 d'abril de 2018, els germans van ser portats davant la fiscalia i interrogats sobre les acusacions de "pertinença a un grup terrorista" i "manifestació il·legal". Després, van tornar a passar a presó preventiva fins que un jutge va ordenar la seva llibertat provisional el 9 de juny de 2018. L'Agència de Seguretat Nacional els va obligar a presentar-se setmanalment en les seves dependències com a part d'una mesura extrajudicial de llibertat vigilada, que tant les víctimes com l'Agència qualificaven de "vigilància".

Els germans van estar detinguts per separat a la famosa presó de màxima seguretat de Tora 1 (comunament coneguda com l'Escorpí) i la presó de màxima seguretat 2, i se'ls va prohibir rebre visites familiars. En total, l'Agència de Seguretat Nacional va presentar càrrecs -tots per pertinença a grup terrorista i manifestació il·legal- contra Ahmed Al Zarea en cinc causes diferents i contra Al Motaseem Al Zarea en dues. En l'única causa que va acabar en judici, dos tribunals diferents van absoldre Ahmed Al Zarea de tots els càrrecs.

"Ahmed Al Zarea i Al Motaseem Al Zarea van ser sotmesos a un seguit de terribles violacions, com ara tortura reiterada, desaparició forçada, detenció arbitrària prolongada i greus vulneracions del seu dret a un judici just, i ara la seva vida corre perill. Les autoritats han d'assegurar-se que les "confessions" obtingudes mitjançant tortura o coacció mai s'utilitzen com a prova davant els tribunals, i investigar totes les denúncies de desaparició forçada i tortura", ha assenyalat Philip Luther.

Informació complementària

El 25 d'octubre de 2021, el president Abdel Fattah Al Sisi va anunciar que no prorrogaria l'estat d'excepció a Egipte, vigent des d'abril de 2017, després dels atemptats amb bomba de dues esglésies on van morir 45 persones.

L'article 19 de la llei que regeix l'estat d'excepció disposa que els judicis en curs continuaran fins i tot quan l'estat d'excepció ja no estigui vigent. El president, no obstant això, conserva la facultat d'autoritzar, anul·lar o commutar sentències, o ordenar un nou judici.

Al setembre de 2021, Egipte va llançar una estratègia nacional de drets humans quinquennal, que estableix que el dret a la defensa en casos de pena cabdal està profundament vinculat al dret a la vida. L'estratègia assenyala també la necessitat d'aplicar el requisit constitucional que l'acusat pugui recórrer les sentències dictades per qualsevol tribunal penal.

En el que portem de 2021, Egipte ha executat almenys 83 persones, moltes d'elles condemnades després de judicis sense garanties. Algunes d'aquestes persones van ser executades en secret, mantenint desinformados deliberadament a familiars i sers estimats i negant-los una última visita, la qual cosa vulnera la legislació egípcia.