Dijous 21 de març es celebra el Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial i Amnistia Internacional lamenta que Espanya sigui un dels països que, juntament amb Alemanya i Suècia, fa més controls d’identitat basats en perfils racials, segons mostra la FRA (Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea). L’organització assenyala que és necessari modificar la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana per què, tal com subratlla el Comitè contra la Tortura en el seu examen d’Espanya de juny de 2023, es redueix l’ampli marge de discrecionalitat que atorga aquesta llei a les forces de seguretat per realitzar controls d’identitat i escorcolls a la via pública.

“És imprescindible posa fi a aquestes tipologies de controls amb biaixos racials que atempten contra el principi de no discriminació i suposen una violació de drets humans, tant en la llei com en la pràctica”, assenyala Virginia Álvarez, responsable d’investigació a Amnistia Internacional Espanya.

Amnistia Internacional recorda que s’ha de definir i prohibir de clarament i expressa la identificació per perfil racial en l’article 16 de la coneguda com Llei Mordassa, recollint la definició de l'ºECRI (Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància): l’ús per part de la policia, sense justificació objectiva i raonable, de la raça, el color, la llengua, la religió, la nacionalitat o l’origen ètnic o nacional en les activitats de control, vigilància o investigació”.

Malgrat la seva prohibició a la legislació espanyola, les pràctiques discriminatòries segueixen sent una realitat preocupant: el 26% de les persones afrodescendents se senten discriminades permanentment a Espanya, segons la FRA (Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea). Davant d’aquest percentatge, només un 4% de les persones que es van sentir discriminades van arribar a denunciar, això el converteix en un dels països de la UE on menys denuncies es presenten.

L’enquesta de la FRA sobre la Unió Europea destaca una pèrdua de confiança en les institucions públiques, inclosa la policia, fet que també passa a Espanya i que podria estar relacionat amb aquesta manca de denuncies existents al país. La desconfiança en la policia és major entre aquells que han patit discriminació que entre aquells que no. “La comunitat gitana, així com les persones migrants i sol·licitats d’asil són objecte de racisme estructural i xenofòbia. Urgeix prendre mesures per combatre i prevenir els comportaments racistes i xenòfobs, facilitant la denúncia i exigint responsabilitats a aquells que són culpables d’aquestes actituds”, explica Virginia Álvarez.

“Resulta que als meus amics blancs la policia mai els ha parat mentre que a mi, des dels 14 anys, cada tres o quatre mesos em para la policia”, assenyala Joseph, nascut a Espanya de mare espanyola i pare de Zimbàbue.

En el seu informe de 2022, el Defensor del Poble assenyalava que Espanya seguia sense complir les recomanacions dels organismes internacionals per la prevenció i erradicació de les identificacions per perfil racial, rebent contínuament queixes relacionades amb aquesta pràctica policial. El Defensor proposava cinc recomanacions, entre les que destaca l’ús sistemàtic de formularis d’identificació i registre en els quals hi consta l’ètnia, la raça i la nacionalitat d ela persona sotmesa al control d’identitat, així com el motiu de la identificació, d’acord amb els principis de consentiment informat i confidencialitat, i l’elaboració d’un sistema estadístic de recopilació i seguiment de les dades desglossades a partir de les dades obtingudes dels formularis d’identificació.

Amnistia Internacional assenyala, a més, que per prioritzar una agenda antiracista que ajudi a combatre aquest problema endèmic, s’ha d’implementar el Marc Estratègic contra el Racisme i la Xenofòbia i prohibir els controls d’identitat basats en el perfil racial.

Més dades i xifres que mostren el racisme

• El 43% de les persones racialitzades sense recursos econòmics, i el 20% de les que tenen una situació econòmica millor van sentir discriminació a l’hora de trobar habitatge, segons les dades de la FRA.
• A més, un número cada vegada major de persones van indicar que s’havien sentit discriminades per diversos motius, d’entre els quals se subratllen el color de la seva pell, el seu origen ètnic, la seva condició d’immigrats i les seves creences religioses. Això, en molts casos, evidencia una discriminació múltiple i interseccional.
• Un 28% de les persones enquestades a Espanya, segons l’Eurobaròmetre, considera que els esforços realitzats per combatre totes les formes de discriminació són totalment inefectives.

Informació addicional

Amnistia internacional engega avui una nova secció del podcast “¿Quén dijo miedo?” amb el nom Amnistia Internacional Explica, en què es mira de respondre preguntes claus sobre els drets humans. Aquest primer capítol sobre racisme, amb testimonis de persones racialitzades, està disponible aquí. Alguns dels relats inclosos en aquest podcast, com el de l’actor i activista Thimbo Samb, són només una petita mostra del racisme que pateixen les persones racialitzades: “El pitjor cas que m’ha passat vaser un dia n què, just en el moment en què entrava a la platja, un home se’m va parar i em va dir: ‘joder, a veure si ens embrutarà el mar’”, relata.

També ho explica Aurora Muñoz, Gypsiland a TikTok: “Un nen que vivia a la nostra zona va dir que era gitana, i em vaig quedar totalment sola. Quan jugaven a un esport, jo mai era de l’equip de ningú... deien: ‘quin fàstic ens ha tocat amb la gitana’”.