Londres.- Amnistia Internacional denúncia l’augment notable, un cop més, del nombre de persones que s'han vist obligades a Colòmbia a abandonar les seves llars a causa del conflicte armat, i ha instat les parts enfrontades a que deixin d'involucrar civils en les hostilitats.  Només el 2008, fins a 380.000 persones van haver de fugir de casa seva, cosa que va suposar un augment de més del 24 per cent pel que fa al 2007. Avui, a Colòmbia hi ha entre tres i quatre milions de persones desplaçades internament, l'equivalent a la població sencera de l’Uruguai, la qual cosa la converteix en un dels països amb major població desplaçada internament del món. Es creu que almenys 500.000 persones més han fugit a països veïns.  La majoria de les persones desplaçades fugen de la violència derivada dels 40 anys de conflicte armat intern: moltes han estat sotmeses deliberadament a assetjament per la guerrilla, els paramilitars i les forces de seguretat en el marc d'estratègies que tenen per objecte expulsar comunitats senceres de zones d'importància militar, estratègica o econòmica.  La gran majoria de les persones afectades són membres de comunitats indígenes, afrodescendents i camperoles, que en molts casos viuen en zones en què hi estan interessades les parts en conflicte.  “La difícil situació humanitària imperant a Colòmbia és una de les majors tragèdies ocultes d'avui dia i desmenteix l'afirmació del govern colombià que el país ha superat el seu turbulent passat”, ha manifestat Marcelo Pollack, director adjunt del Programa per a Amèrica d’Amnistia Internacional.  “Fins que les autoritats colombianes no reconeguin les veritables conseqüències del conflicte la possibilitat que els drets humans dels milions de persones afectades estiguin protegits seran mínimes”, ha afegit Marcelo Pollack.  Gran part de la riquesa acumulada pels paramilitars i pels qui els protegeixen dintre de la política i el sector empresarial està basada en l’apropiació indeguda de terres per mitjà de violència o amenaces de violència. Es calcula que s'han robat d'aquesta manera entre quatre i sis milions d'hectàrees de terres que pertanyien a milers de camperols, indígenes i afrodescendents.  La majoria de les persones desplaçades fugen de les seves cases precipitadament, en situacions d'amenaça imminent per a la seva vida. Algunes es veuen separades de les seves famílies o les seves comunitats i han de fugir duent amb ells només el que poden transportar. La majoria després pateixen discriminació a qualsevol lloc on vagin, i no tenen perspectives de tornar alguna vegada a la seva llar.  Una persona desplaçada va dir a una delegació d’Amnistia Internacional enviada a Colòmbia: “Em va tocar sortir del camí. La violència m'ha assotat. Hi ha presència de PM [paramilitars] i de l’exèrcit i de la guerrilla. Em van enviar un paperet dient que em matarien. El paperet em va arribar una nit . [...].Una nit va arribar un individu amb un arma a casa meva. Ens va donar un esglai. Eren les 8 de la nit. No era per res bo. Estava fent la volta a la casa amb un arma, ningú de la família l’ha vist, però un veí sí que el va veure. Em van dir, millor que se'n vagi. Jo vaig sortir amb la família, la meva filla gran i el seu nen inclosos. Som set en total”.  Amnistia Internacional insta les autoritats colombianes a que prenguin mesures efectives per impedir el desplaçament forçat, millorar la protecció de la població civil i identificar i retornar als seus legítims propietaris o a les seves famílies totes les terres i altres béns robats. Així mateix, l'organització demana a totes les parts en el conflicte que respectin el dret de la població civil a no veure's involucrada en el conflicte.