Amnistia Internacional s'ha adreçat per carta a CaixaBank S.A. perquè retiri l'acusació per coaccions, resistència i ocupació contra vuit activistes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Guadalajara per l'acció de protesta pacífica que van dur a terme al desembre de 2017 a l'oficina de l'entitat bancària de Cabanillas del Campo (Castella-La Manxa). El grup d'activistes pretenia prevenir una possible vulneració de drets humans a conseqüència del desnonament sense alternativa residencial d'una família en situació de risc.
 
L'organització ha preguntat a CaixaBank per què ha presentat càrrecs penals en contra de les vuit persones activistes, atès que no van cometre cap acte violent; quins mecanismes de deguda diligència ha adoptat per a identificar i prevenir el risc i potencial impacte de l'acusació contra els vuit activistes; i si l'entitat bancària ha considerat mesures menys intrusives per a la protecció dels seus interessos. Fins avui, Amnistia Internacional no ha rebut resposta.

Principis rectors de Nacions Unides sobre la responsabilitat de les empreses

Segons els Principis Rectors de Nacions Unides sobre les Empreses i els Drets Humans, les empreses tenen la responsabilitat de respectar els drets humans. Amnistia Internacional recorda que les molèsties o pertorbacions en el marc de l'exercici de la llibertat d'expressió, reunió i manifestació pacífica no suposen necessàriament una pertorbació de l'ordre públic susceptible de ser castigat. Referent a això, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides ha afirmat que “les empreses tenen la responsabilitat de respectar els drets humans, inclòs el dret de reunió pacífica de, per exemple, les comunitats afectades per les seves activitats i els seus empleats”.

Empreses com CaixaBank no haurien d'emprendre accions legals que puguin impactar negativament en l'exercici dels drets de reunió pacífica, expressió o associació per a la protecció dels seus interessos i haurien d'evitar utilitzar-les com a forma de fustigació o intimidació contra els qui defensen els drets humans.

Amb la seva actuació, l'entitat incompleix els Principis de Drets Humans de CaixaBank que contenen línies d'actuació conformes, entre altres estàndards, al Pla d'Acció de la Unió Europea de Drets Humans 2020-2024. Precisament, aquest Pla d'Acció de la UE recull entre els seus punts: “reforçar la capacitat de la societat civil i dels agents polítics per a respondre a les queixes expressades per moviments cívics espontanis, en compliment de les normes en matèria de drets humans; i condemnar la intimidació, les amenaces i la violència contra els manifestants pacífics”.

Els fets jutjats estan emparats pels drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica

L'acusació particular exercida per CaixaBank demana per a cada activista dos anys i mig de presó per coaccions i vuit mesos de presó per resistència a l'autoritat, així com multa de 3.000€ per ocupació de la seva sucursal i de 600€ per violació de domicili. En total, cada activista s'enfronta a una pena de presó de tres anys i dos mesos, i 3.600€ de multa (que, en cas d'impagament, pot sumar temps de presó).
 
El delicte de coaccions exigeix que, a través de la violència o la intimidació, s'afecti la llibertat d'actuació d'una persona, però a cap dels vuit activistes se'ls atribueix accions violentes o intimidatòries. Així mateix, el delicte de resistència a l'autoritat requereix un llindar mínim de gravetat, que la jurisprudència del Tribunal Suprem identifica amb forcejar i colpejar agents policials. En aquest cas, la naturalesa pacífica de l'actuació ha estat confirmada pels agents de la Guàrdia Civil en les seves declaracions en fase d'instrucció.

Respecte al delicte d'ocupació de seus jurídiques, Amnistia Internacional va mostrar preocupació davant la seva incorporació al Codi Penal el 2015 i també per la seva recent modificació al desembre de 2022.

Actualment, fins i tot fets realitzats sense violència i sense intimidació, poden ser sancionats penalment si es produeix “una pertorbació rellevant de l'activitat normal” de l'entitat. Així, l'excessiva amplitud en la definició d'aquest delicte pot interferir amb l'exercici del dret a la llibertat de reunió pacífica, donada la gran varietat d'accions de protesta que poden tenir impacte sobre l'activitat normal d'una entitat i acabar sent objecte de persecució penal. Quant a això, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides ha assenyalat la necessitat que tant les autoritats com les entitats privades i la societat en general acceptin cert grau de pertorbació a conseqüència de l'exercici del dret de reunió pacífica.

Informació complementària: judici a porta tancada

Amnistia Internacional considera que la decisió de la jutgessa de celebrar el judici a porta tancada vulnera el dret a una audiència pública de les persones acusades. El dret a una audiència pública suposa que no sols les parts, sinó també la societat i els mitjans de comunicació tenen dret a assistir-hi. Igualment, els observadors independents tenen dret a assistir-hi per a formar-se una opinió sobre el compliment de garanties. Aquesta decisió encara està pendent de recurs davant de l'Audiència Provincial de Guadalajara.>