Les autoritats de l’Aràbia Saudita han d’alliberar immediatament i incondicional Manahel al Otaibi, activista pels drets de les dones i instructora d’educació física de 29 anys, condemnada a 11 anys de presó per l’elecció de la seva indumentària i el seu suport als drets de les dones, ha declarat avui Amnistia Internacional i ALQST. La sentència contradiu directament el discurs governamental de reforma i empoderament de les dones.

Manahel al Otaibi va ser condemnada en una visita celebrada en secret davant del tribunal antiterrorista d’Aràbia Saudita –el Tribunal Penal Especialitzat– el 9 de gener de 2024, però la sentència es va fer pública setmanes després en la resposta oficial del govern saudita a una petició d’informació inclosa en una comunicació conjunta de relators i relatores especials de l’ONU sobre el cas Manahel.

Els càrrecs contra ella estaven relacionats únicament amb l’elecció de la seva indumentària i les seves opinions expressades a Internet, on s’incloïa demanar a través de les xarxes socials la finalització del sistema de tutela masculina a l'Aràbia Saudita i la publicació de vídeos de sí mateixa vestint “roba indecent” i “anar a les botigues sense portar una abaya” (vestit tradicional). La seva germana Fawzia al Otaibi s’enfronta a càrrecs similars, però va fugir del país el 2022 per por a ser empresonada després de rebre una citació per ser interrogada.

No obstant, segons la missió permanent d’Aràbia Saudita a Ginebra, Manahel al Otaibi va ser declarada culpable d’absurds “delictes de terrorisme” en l’aplicació dels articles 43 i 44 de la Llei Antiterrorista del regne, que penalitza a “tota persona que creï, comenci o utilitzi un lloc web o un programa en un ordinador o un dispositiu electrònic […] o publiqui informació sobre la fabricació d’artefactes incendiaris, explosius o qualsevol altre dispositiu utilitzat en crims terroristes”, així com a “tota persona que, per qualsevol mitjà, retransmeti o publiqui noticies, declaracions, o rumors falsos, maliciosos, o equivalents per cometre un crim terrorista”. La família Al Otaibi no ha tingut accés a la seva documentació processal ni a les proves presentades contra ella.

“La sentència condemnatòria i la pena d’11 anys de presó imposada contra Manahel constitueix una terrible i cruel injustícia. Des del moment de la seva detenció, les autoritats saudites l’han sotmès a un implacable catàleg d’abusos, des de la seva detenció il·legítima per donar suport als drets de les dones, fins a la seva desaparició forçada durant més de cinc mesos mentre era interrogada, jutjada i condemnada secretament i patia repetides pallisses a la presó. Amb aquesta condemna, les autoritats saudites han evidenciat la vacuïtat de les seves tant pregonades reformes en matèria dels drets de les dones dels darrers anys i han demostrat la seva aterridora voluntat de silenciar la dissidència pacífica”, ha sostingut Bissan Fakih, responsable de campanyes d’Amnistia Internacional sobre l'Aràbia Saudita.

“La confiança de Manahel de poder actuar amb llibertat podria haver suposat una publicitat positiva pel tant elogiat discurs amb què Mohammed bin Salman dirigia les reformes en matèria de drets de les dones al país. Però, en detenir-la i imposar-li ara aquesta indignant pena, les autoritats saudites han evidenciat una vegada més la natura arbitrària i contradictòria de les seves suposades reformes, i la seva ferma decisió de controlar les dones d’Aràbia Saudita”, ha afirmat Lina Alhathlou, responsable d’observació i incidència d’ALQST.

Encara que les autoritats han eliminat algunes de les restriccions imposades a les dones pel seu sistema de tutela masculina, moltes pràctiques discriminatòries segueixen sent vigents. La molt esperada Llei de l’Estatut Personal, de 2022, que se suposava que havia de ser una reforma important, a la pràctica codifica, en lloc d’abolir molts elements restrictius del sistema, incloses les qüestions relatives al matrimoni, al divorci, a la custòdia infantil i a l’herència.

Irònicament, Manahel al Otaibi va creure, en un primer moment, en les promeses de reforma formulades pel príncep hereu Mohammed bin Salman. En una entrevista televisiva que es va concedir al 2019 a la cadena alemanya Deutsche Welle, Manahel va descriure els “canvis radicals” que s’estaven produint al regne saudita, incloses les reformes del codi indumentària, i va dir que es sentia lliure per expressar les seves opinions i vestir com volgués, en vista de les declaracions del príncep hereu. No obstant, va ser detinguda el 16 de novembre de 2022 precisament per exercir aquestes llibertats.

Després de la detenció, Manahel al Otaibi va ser sotmesa a abusos físics i psicològics a la presó de Malaz, a Riad, i a desaparició forçosa durant cinc mesos, des del 5 de novembre del 2023 fins l’abril del 2024. El 14 d’abril de 2024, quan finalment va poder posar-se novament en contacte amb els seus familiars, els va explicar que la mantenien reclosa en un règim d’aïllament i que tenia una cama trencada com a conseqüència dels abusos físics, també va dir que li negaven atenció mèdica.

“Les autoritats saudites han d’alliberar immediatament i sense condicions Manahel al Otaibi i totes les persones detingudes actualment en el regne per l’exercici pacífic dels seus drets humans. Fins l’alliberament de Manahel, les autoritats han de garantir la seva seguretat i l’accés a l’atenció mèdica adequada”, ha declarat Lina Alhathloul.

“És hora que les autoritats saudites reformin les disposicions discriminatòries de la Llei de l’Estatut Personal i aboleixin totalment el sistema de tutela masculina”, ha afirmat Bissan Fakih.

Segons la resposta del govern saudita a l’ONU, datada del 25 de gener de 2024, la sentència dictada contra Manahel al Otaibi era apel·lable i el seu cas seguia sent “examinat pels tribunals”.

La sentència condemnatòria de Manahel es dicta en un context d’empitjorament de la repressió de la llibertat d’expressió a l'Aràbia Saudita, incloses les opinions expressades a Internet. Durant els darrers dos anys, els tribunals saudites han dictat sentències condemnatòries i imposat llargues penes de presó contra desenes de persones per expressar les seves opinions a les xarxes socials, entre elles moltes dones, com Salma al Shehab (27 anys), Fatima al Shawarbi (30 anys), Sukaynah al Aithan (40 anys) i Nourah al Qahtani (45 anys).

El 2019, en el marc d’una iniciativa per obrir el país al turisme, les autoritats van anunciar un relaxament dels codis de vestimenta per els dones estrangeres que visitessin el país. Tanmateix, aquesta concepció no es va estendre a les ciutadanes saudites i les dones residents al país, que pateixen inseguretat jurídica per vestir lliurement en públic. Posteriorment, també el 2019, en un vídeo promocional publicat per l’agència de seguretat de l’Estat, les autoritats van arribar a qualificar el feminisme com una forma de pensament “extremista”, però es van veure obligades a rectificar ràpidament i la Comissió de Drets Humans saudita va haver d’aclarir que el feminisme “no és un delicte”.