Madrid.- Amnistia Internacional ha col·locat davant del Congrés dels Diputats un Monopoly gegant per a exigir a l'Executiu espanyol que deixi de bloquejar la futura i primera Llei d'Habitatge existent en la democràcia. L'organització ha utilitzat —dins de la seva campanya llançada recentment #ViviendaEsDerecho—, el popular joc d'especulació immobiliària per a donar-li la volta i posar de manifest les enormes dificultats a què s'enfonten les persones a l'hora d'exercir el seu dret a l'habitatge. Amnistia lamenta que aquesta norma hagi quedat fora de l'acord dels Pressupostos i que des d'abril no s'hagi constituït la ponència amb què s'obre el debat parlamentari sobre el text.
"Portem des del 2020, quan es va signar un acord entre els socis del Govern espanyol per a adoptar una norma sobre habitatge que inclogués mecanismes de contenció o eventualment baixada dels preus, esperant que es materialitzi la primera llei sobre habitatge en la història de la nostra democràcia", assenyala Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya. L'organització recorda que aquest acord va facilitar l'aprovació de pressupostos de 2021 i 2022 i, no obstant això, la Llei ha quedat fora de l'acord dels Pressupostos Generals de l'Estat recentment aprovats. "El bloqueig, per part de l'Executiu que està liderant la negociació i d'alguns grups parlamentaris majoritaris en el Congrés, en la negociació d'una norma tan important, s'ha d'acabar, principalment per la situació com la que ens trobem, caracteritzada per un important increment dels preus del lloguer, que des del 2016 han pujat un 41% de mitjana, del cost de la vida i la pujada dels tipus d'interès per a hipoteques variables. Ens preocupa, a més, que això pugui complicar l'assignació pressupostària de la llei perquè aquesta norma es converteixi en una realitat”, afegeix el director d'Amnistia.
Per què no hi ha acord?
Entre altres aspectes, Amnistia Internacional mostra la seva preocupació per les tres qüestions que estan dificultant l'acord: aquelles relacionades amb el control de preus, les de mesures de protecció en desallotjaments i les que tenen a veure amb el parc públic d'habitatge.
En primer lloc, actualment el projecte de llei contempla unsistema de control de preus en les zones de mercat en tensió que afecta únicament els nous contractes dels quals en siguin propietaris grans tenidors d'habitatge, que no entraria en vigor fins 18 mesos després de l'aprovació de la llei. Per a AI és urgent adoptar mesures que s'estenguin a tots els nous contractes que garanteixin que l'habitatge sigui un dret assequible. Segons estimacions del mateix govern, la mesura prevista en el projecte de llei només aplicaria a aproximadament el 6% dels habitatges. La regla de no dedicar més del 30% dels ingressos a l'habitatge és una mesura àmpliament utilitzada i acceptada per a mesurar l'abast dels problemes d'assequibilitat de l'habitatge. No obstant això, a Espanya, un 37% de les persones han de dedicar a les despeses d'habitatge més del 40% dels seus ingressos. Aquest percentatge de població que dedica més del 40% d'ingressos a habitatge només és superat a l'OCDE per Grècia (83%), Macedònia (61%) i Montenegro, Bulgària, Sèrbia i Romania, aquests últims amb percentatges que van del 40% al 56%.
Als països de la Unió Europea i segons estadístiques incloses en l'Estratègia Nacional 2050, Espanya ocupa el lloc 18 dels 27 en l'indicador de població que pateix sobrecàrrega financera associada al pagament de l'habitatge. Les principals taxes d'esforç de pagament del lloguer a Espanya i segons un estudi d'Idealista de maig 2022, són les següents: Barcelona, amb el 48,7% dels ingressos familiars dedicats al pagament de la renda, Guipúscoa, amb el 46,8%, Biscaia (39,8%), Las Palmas (39,7%), Girona (38,1%), Madrid (38,1%), Lleida (33,7%), Sevilla (33,4%) i Osca (33%). Nou províncies que se situen per sobre de la norma del 30%.
"Si a això se li afegeix el fet que des del 2016 el lloguer ha pujat un 41% de mitjana mentre que en aquests anys, l'increment del salari mitjà anualha pujat —segons dades publicades entre 2016 i 2022 per l'INE—, un 8,6% la conclusió és que moltes persones estan tenint veritables dificultats per a accedir a un dret com és el de l'habitatge a Espanya", lamenta Marta Mendiola, responsable de Drets Econòmics, Socials i Culturals en Amnistia Internacional Espanya. A més, el sou mitjà de les dones és un 18,7% menor que el dels homes, per la qual cosa aquesta situació afecta de manera desproporcionada a les llars mono-maternes.
D'altra banda, Amnistia Internacional considera que la Llei ha d'incloure una reforma de la Llei d'Enjudiciament Civil que asseguri que no es produeixen desallotjaments sense alternativa residencial perquè les persones sense recursos no es trobin en una situació de risc de quedar-se al carrer, tal com han exigit diversos mecanismes de protecció de drets humans de Nacions Unides.
Alguns partits polítics han presentat esmenes orientades a establir l'obligació per als grans tenidors d'habitatge d'oferir un lloguer social abans d'iniciar una demanda de desallotjament en situacions de falta d'habitatge i risc d'exclusió, mesura que podria reduir el nombre de desallotjaments. No obstant això, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana proposa com a alternativa un procés de mediació obligatòria previ a la demanda de desallotjament, que per a AI planteja preocupacions en termes d'igualtat de parts en l’àmbit processal i no aborda el problema principal, que és el d’assegurar que tot procés judicial de desallotjament de persones sense recursos es produeix després d'un judici de proporcionalitat en el qual s'avaluï cas per cas i s'asseguri que no es produeix cap desallotjament sense alternativa residencial en cas de persones sense recursos. Aquests últims aspectes no s'inclouen en la llei, fent cas omís de les recomanacions de Nacions Unides.
Finalment, l'organització recorda que des d'abril de 2022 l'Estat, mitjançant el FROB (Autoritat de Resolució Executiva, encarregada de gestionar els processos de resolució de les entitats de crèdit i empreses de serveis d'inversió en la seva fase executiva a Espanya) ha pres el control de la SAREB (Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària) amb un 50,14% de l'accionariat, un augment del capital permès pel Reial decret llei 1/2022. Aquesta norma estableix en el seu preàmbul que “la SAREB podrà cedir, com a part de la seva política de sostenibilitat, la propietat o ús d'actius a altres organismes que desenvolupin polítiques d'habitatge social o altres polítiques amb alt valor social”.
Tanmateix, en l'articulat del RDL no existeix cap referència a aquesta possibilitat ni aquesta és regulada ni s'estableix per tant cap calendari a aquest efecte. La llei d'habitatge ha de ser el següent pas per legislar en aquesta matèria i establir l'obligació de la SAREB d'utilitzar el seu parc d'habitatges buits amb finalitats concretes i així poder incrementar el parc d'habitatge social de les comunitats autònomes i garantir l'accés a l'habitatge de tantes persones com sigui possible.
"L'Estat té l'obligació d'adoptar el màxim de recursos per a aconseguir de manera progressiva el compliment del dret a l'habitatge. I, per tant, els habitatges de la SAREB són recursos que poden i han de ser utilitzats, entre altres mesures, per a pal·liar la crisi del parc d'habitatge social que existeix a Espanya", denúncia Marta Mendiola. I és que Espanya compta tan sols amb un 1,6% d'habitatge social del total de llars, és a dir, uns 290.000 habitatges. Només supera Eslovàquia, Bulgària, Portugal, Estònia, Croàcia, Romania, Grècia o Xipre i està molt allunyada de països com Holanda (30%), Àustria (24%) Dinamarca (20%) Suècia (19%), el Regne Unit (17,6%) i França (16%).
Un dret, no pas un joc
Les últimes dades sobre desallotjaments publicats recentment pel Consell General del Poder Judicial mostren que durant el segon trimestre de 2022 es van produir 10.816 desallotjaments, és a dir, 166 desallotjaments al dia. Els desallotjaments per impagament de lloguer (7.871) van pujar un 3,3% més respecte al primer trimestre.
"És previsible que les persones tindran més dificultats per accedir i conservar un habitatge. Aquesta llei no pot esperar més", conclou Esteban Beltrán.
Davant d’això, l'organització ha volgut "apropar" al Congrés dels Diputats el conegut joc del Monopoly amb les regles una mica canviades. "El repte que planteja no és res més que la vida mateixa: cada jugador o jugadora ha de cobrir les despeses d'habitatge amb el sou mensual (salari mitjà a Espanya, salari més freqüent a Espanya o Salari Mínim Interprofessional) i fer-ho davant dels increments descontrolats de preu del lloguer i compra d'habitatge, la insuficiència del parc públic d'habitatge i l'increment del cost de subministraments. Tot això, tenint present que el percentatge d'ingressos dedicats a les despeses d'habitatge no hauria de suposar més d'un terç del total", explica Beltrán. El tauler, que se centra en cinc ciutats espanyoles (Madrid, Barcelona, Sevilla, València i Sant Sebastià) amb zones tradicionalment inassequibles, així com zones els preus de les quals s'han disparat en els últims anys, reflecteix la dificultat afegida que suposa l'actual increment del cost de la vida (preus d'electricitat i gas) i l'especial vulnerabilitat de les dones. També de grups específics de persones (joves, treballadors amb SMI; i altres vulnerabilitats derivades de la interseccionalitat).
L'organització té a més en marxa una ciberacció per exigir que els grups parlamentaris treballin sobre les prioritats indicades.