Marwan, Jalal, Mustafa, Ibrahim, Ahmed, Adel o Iaser. Són alguns dels noms dels 37 joves, en la seva majoria sudanesos, que van morir a la frontera de Melilla amb el Marroc el dia 24 de juny de l'any passat, i d'alguns dels 77 que es troben desapareguts des d'aquell dia.
Activistes d'Amnistia Internacional han portat aquest matí siluetes amb els seus noms a les portes de l'Ambaixada del Marroc a Madrid i del Palau de la Moncloa per exigir als governs de tots dos països que se citen a partir d'avui a Rabat en una Reunió d'Alt Nivell que, en primer lloc, investiguin els fets i, en segon lloc, que es posi fi a la politica de “excepcionalitat” fronterera a Ceuta i Melilla que encoratja els abusos contra els drets humans i impedeix, per exemple, en la pràctica, que les persones puguin demanar asil sense saltar la tanca o sense arriscar-se a perdre la vida al mar, i d'això manera garantir que una tragèdia com l'ocorreguda a la frontera de Melilla el juny passat no es repeteixi.
Per a aquesta organització, les polítiques d'externalització del control migratori estan demostrant tenir conseqüències letals. En la davantera sud entre Espanya i el Marroc les persones negres estan sofrint una violència letal, tortura i altres maltractaments, abusos, devolucions, trasllats forçosos i desaparicions forçades entre altres atroces violacions de drets humans.
“Exigim que aquesta cimera signifiqui el principi de la fi de la impunitat i l'obscurantisme sobre les actuacions governamentals que van contribuir al fet que més de 100 persones morissin o desapareguessin en tot just unes hores el 24 de juny de 2022. Les delegacions de tots dos països han de comprometre's a posar fi a la política d'excepcionalitat de les fronteres a Ceuta i Melilla com a espais sense drets i impunitat, frenar els maltractaments a les persones migrants, que es garanteixi la possibilitat de demanar asil a les persones d'origen subsaharià i que s'elimin d'una vegada amb les expulsions col·lectives”, ha reclamat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya davant de La Moncloa.
L'organització considera que més de sis mesos després, les autoritats espanyoles i marroquines han dut a terme una política d'encobriment, sense que s'hagi iniciat cap recerca adequada sobre les denúncies de crims de dret internacional i altres greus vulneracions de drets humans que es van cometre a banda i banda de la frontera. Tampoc s'ha tractat les famílies amb un mínim d'humanitat, ja que no han rebut cap mena d'informació durant aquests sis mesos i només han trobats obstacles i un total desinterès tant per part de les autoritats espanyoles com de les marroquines.
En aquest sentit, Amnistia Internacional considera “sorprenent” l'arxivament de la causa decidit per la Fiscalia espanyola. Si bé reconeix expressament la necessiteu de garantir la protecció internacional a les persones en la frontera sud i l'absència de vies legals, segures i efectives per a sol·licitar asil, dona carpetada a altres qüestions d'especial gravetat, com són la mort en territori espanyol d'almenys 23 persones, reconegudes pel propi Govern marroquí, i les denúncies sobre ús excessiu de la força i l'omissió de socors a centenars de persones que van romandre durant hores en aquell recinte sense rebre cap mena d'assistència sanitària.
“Sembla una broma macabre que davant d'aquests fets tan greus, amb imatges terribles que mostren persones agonitzant en el lloc fronterer del Barrio Chino i que es va saldar amb un gran nombre de persones mortes, centenars de ferits i almenys 77 persones desaparegudes, l'única recomanació de la Fiscalia General de l'Estat sigui que el Ministeri d'Interior obri una investigació interna sobre el llançament de pedres per part d'alguns agents de la Guàrdia Civil”, ha lamentat Beltrán.
“Encara no sabem ni quantes persones van perdre la vida aquell dia ni molts dels seus noms, però sí que es van utilitzar gasos lacrimògens en espais sense sortida, que es va colpejar persones que ja eren añ terra, o que es va negar l'assistència mèdica als ferits durant hores per part de les forces de seguretat espanyoles i marroquines. Va ser una actuació il·legal, cruel i perillosa”, ha destacat Virginia Álvarez, investigadora d'Amnistia Internacional.
A més, l'organització de drets humans considera que la policia espanyola va infringir el dret internacional d'asil en retornar sense garanties al Marroc almenys 470 persones, moltes d'elles sens dubte mereixedores d'asil, segons xifres del Defensor del Poble. Posteriorment a la seva devolució, centenars de persones, inclosos menors d'edat, van ser detinguts i traslladats per les autoritats marroquines, segons diferents testimonis, a llocs situats a centenars de quilòmetres, i abandonats a la seva sort en carreteres fora de les ciutats.
Cap funcionari, marroquí o espanyol, ha comparegut fins ara davant la justícia per les violacions de drets que van provocar la mort, la desaparició i les ferides de tantes persones. Si els governs espanyol i marroquí segueixen sense prendre cap mesura sobre aquest afer, caldrà engegar una investigació internacional a càrrec de Nacions Unides.
Devolucions en calent, Sàhara Occidental i llibertat d'expressió
Amnistia Internacional ha informat que la setmana passada va enviar una carta al president del Govern espanyol amb peticions sobre els fets de Melilla, així com sol·licitant transparència i rendició de comptes sobre els acords Espanya-Marroc en matèria migratòria i la fi de les de l'expulsions sumàries -les conegudes com a devolucions en calent- en el marc de la propera reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana.
En l'escrit també s'assenyalen greus vulneracions dels drets humans al Marroc perquè siguin presentades a les autoritats marroquines en la cimera que comença avui a Rabat. En primer lloc, l'organització denuncia com en els últims anys s'ha tornat cada vegada més difícil l'accés d'observadors externs al Sàhara Occidental com a periodistes o personal d'ONG, i, malgrat les peticions de nombroses organitzacions, segueix sense incorporar-se la vigilància de drets humans a la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO).
En aquest sentit, les autoritats marroquines responen amb l'ús de la força a les manifestacions pacífiques de persones sahrauís, mentre que els i les activistes pateixen una constant intimidació i s'enfronten a nombrosos processos penals amb una clara intenció repressiva. Un clar exemple d'aquesta pràctica és el de Sultana Khaya. Presidenta de la Lliga de Defensa dels Drets Humans i contra el Saqueig dels Recursos Naturals, Sultana va ser detinguda al costat de la seva família durant mesos en què van ser sotmesos a tortura i agressions sexuals. Sultana va poder fugir a Espanya on està sent tractada per problemes de salut.
Un altre cas emblemàtic de la repressió a activistes pels drets dels sahrauís és Mohamed Lamine Haddi, condemnat el 2013 a 25 anys de presó en un judici que Amnistia Internacional va qualificar d'injust. Des de llavors, ha denunciat com els guàrdies de la presó el sotmeten a tortures, agressions verbals, pallisses i amenaces de mort. L'abril de 2022 va comunicar a la seva família que després d'un trasllat de presó l'havien tancat durant dies “en una cel·la de la grandària del cubicle d'un lavabo”. Lamine ha iniciat diverses vagues de fam per protestar per les seves condicions de reclusió i per no rebre atenció mèdica adequada.
Finalment, com a mostra de la manca de llibertat d'expressió al Marroc, Amnistia Internacional ha recordat a Pedro Sánchez les detencions i condemnes a l'activista de l'Associació Marroquina per la Defensa dels Drets Humans (AMDH) Rida Benotmane; a la defensora dels drets humans i integrant del col·lectiu “Femmes Marocaines Contre la Detention Politique” Saida el Alami; a un dels líders del moviment de protesta per la situació en El Rif, Nasser Zefzafi; a la bloguera i activista Fàtima Karim; o al periodista independent Omar Radi.
Amnistia Internacional ha demanat que “aquests noms no siguin ignorats durant la cimera i que siguin esmentats en les reunions que tindran lloc a partir d'avui, i que els seus casos i la situació dels drets humans en general deixin de ser invisibles en en el marc de les relacions bilaterals entre els governs d'Espanya i el Marroc".