“Per què CAF continua evitant detallar en l'informe de sostenibilitat que el projecte travessa Tterritoris palestins i assentaments il·legals a Jerusalem, ocultant així factors de risc? “. És una de les preguntes que ha realitzat Gerardo Ríos, activista d'Amnistia Internacional, a la Junta d'Accionistes de l'empresa CAF celebrada aquest matí a la localitat guipuscoana de Beasain. L'empresa ha continuat argumentant l'"impacte positiu" social del projecte i, escudant-se en una consulta a un expert, es reafirmen en què el projecte és legal, encara que no ha fet públic el contingut del seu informe.

Amnistia Internacional ha reclamat a CAF que abandoni el projecte d'ampliació del tren lleuger a Jerusalem, valorat en 1.800 milions d'euros, l'adjudicació dels quals el 2019 va guanyar l'empresa, en consorci amb l'empresa israeliana Shapir. Els 28 quilòmetres de via planejats connecten el territori d'Israel amb assentaments il·legals a Jerusalem Est, un territori ocupat el 1980, l'annexió del qual no és reconeguda per Nacions Unides ni la Unió Europea.

“A través d'aquest projecte, l'empresa CAF es fa còmplice, alhora que beneficiària, de l'ocupació  il·legal d'aquests territoris. És evident que l'ampliació del tren lleuger contribuirà al fet que aquests assentaments il·legals es mantinguin i creixin, i amb ells també la possibilitat dels desallotjaments forçosos, les confiscacions de terres i les demolicions d'habitatges” va apuntar Ríos.

Amnistia Internacional recorda que el projecte d'ampliació del tren lleuger ja va ser declarat il·legal pel Consell de Drets Humans de Nacions Unides el 2017 en considerar que “viola clarament el dret internacional i les resolucions pertinents de l'ONU”. A més, la sòcia de CAF en el consorci, l'empresa israeliana Shapir, està inclosa en la llista que elabora Nacions Unides amb aquelles companyies que operen en els assentaments il·legals israelians amb activitats que plantegen “especial preocupació”. Més de 30 organitzacions de drets humans i sindicats entre els quals s'inclou Amnistia Internacional, han sol·licitat la inclusió de CAF en la pròxima actualització del llistat degut a la seva participació en aquest projecte.

Compromisos convertits en “lletra morta”

En la seva intervenció en la Junta, una altra activista d'Amnistia Internacional, Cecilia Denis, va recordar al consell d'administració i al conjunt de l'accionariat de CAF com en els seus informes i polítiques l'empresa assegura estar “compromesa amb el respecte als drets humans”, però al mateix temps no té en compte les conseqüències que té el projecte d'ampliació per a una població palestina que veu vulnerats els seus drets cada dia.

En aquest sentit, el Punt Nacional de Contacte de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), va realitzar una sèrie de recomanacions a CAF. Entre les quals, una “major diligència en la valoració de danys o vulneracions als drets humans que pugui ocasionar l'activitat de l'empresa”, revisió de la seva política de drets humans i integració de la mateixa en el seu esquema corporatiu i revisió de la seva política d'informació perquè publiqui els factors de risc que puguin existir en les seves activitats.

En el seu informe de sostenibilitat presentat a la Junta, l'empresa informa que ha donat compliment a aquestes recomanacions. No obstant això, no detalla que el tramvia connecta el territori d'Israel amb assentaments il·legals a Jerusalem Est, ni de quina forma s'han aplicat al projecte les recomanacions ni els procediments de deguda diligència de l'empresa, ni quins són els riscos de drets humans que implica.

“Resulta indignant llegir totes les declaracions i pactes en els quals CAF reafirma el seu compromís amb els drets humans, i com aquestes es tornen lletra morta en participar en aquest projecte que dona el vistiplau a una ocupació il·legal”, ha lamentat Marta Mendiola, responsable d'Empreses d'Amnistia Internacional España.

Des de fa tres anys, la Junta d'Accionistes de CAF ha servit d'escenari per a mostrar el rebuig social al fet que la corporació fundada a Beasain s'involucri en l'ampliació del tramvia a Jerusalem. Enguany, a més de les intervencions en la pròpia Junta, ha tingut lloc una manifestació pels carrers de la localitat convocada per la plataforma “CAF, baixa del tren”, formada per 40 entitats.

Pròxima parada, apartheid

El crim de lesa humanitat d'apartheid, segons la Convenció contra l'Apartheid, l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional i el dret internacional consuetudinari, es comet quan es perpetra qualsevol acte cruel o inhumà (en essència, una violació greu de drets humans) en el context d'un règim institucionalitzat d'opressió i dominació sistemàtiques d'un grup racial sobre un altre amb la intenció de mantenir aquest sistema.

Al febrer de 2022, Amnistia Internacional va publicar l'informe Israel: L'apartheid israelià contra la població palestina, que documenta com, des de la seva creació el 1948, els successius Governs d'Israel han creat i mantingut un sistema de lleis, polítiques i pràctiques concebudes per a oprimir i dominar la població palestina, sistema que es manifesta de diferents formes en les diferents zones en les quals exerceix el seu control. Una d'aquestes formes és la confiscació discriminatòria de terres, propietats, demolicions d'habitatges i desallotjaments forçosos.

En concret, el Quart Conveni de Ginebra prohibeix traslladar a la força a persones residents en el territori ocupat i apropiar-se dels seus béns. És a dir, els assentaments que connecta el projecte que està executant CAF són il·legals, i contribuir al seu manteniment i consolidació amb aquesta connexió també ho és.

Des del 1967 Israel ha enderrocat desenes de milers de propietats palestines tant a Cisjordània com a Jerusalem Est. A més, s'han desviat recursos naturals d'aquestes zones per a destinar-los als assentaments de colons. En ells viuen ja prop de 600.000 persones. Construir una infraestructura permanent entre els assentaments il·legals, com pot ser una línia de tren lleuger, és una mostra més de la confiança israeliana a continuar gaudint d'impunitat per part de la comunitat internacional.

El 2022, l'ONU va registrar a la Cisjordània ocupada fins a 621 atacs contra població palestina per part dels colons israelians. Mentre que des de febrer de l'any passat, les forces de seguretat israelianes haurien matat 220 palestins.