Combatents talibans van matar sis persones hazares en un atac deliberat contra aquest grup minoritari ètnic a la província afganesa de Ghor, ha afirmat avui Amnistia Internacional després d'una nova investigació.
El 26 de juny de 2022, els talibans van dur a terme la detenció i execució il·legítima de quatre homes durant una operació nocturna a la recerca d'un exagent de seguretat. El cos d'almenys una de les persones executades mostrava senyals de tortura. Una dona i una nena de 12 anys també van perdre la vida durant l'operació.
L'atac forma part d'una constant més àmplia d'homicidis selectius il·legítims de persones a qui els talibans consideren adversaris, en aquest cas per ser membres de la comunitat hazara i per la seva relació amb l'anterior govern afganès.
“Els talibans han de posar fi immediatament a aquesta constant cruel d'homicidis selectius i, com a autoritats de facto, garantir la protecció de tota la població afganesa”, ha afirmat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
“Els talibans han d'investigar aquests homicidis i garantir que totes les persones responsables són jutjades segons les obligacions i normes internacionales de drets humans”
“Si les autoritats de facto no poden fer justícia, la Fiscalia de la Cort Penal Internacional ha d'obrir immediatament recerques exhaustives sobre tots els casos d'execucions extrajudicials. A més, juntament amb el relator especial de l'ONU sobre la situació dels drets humans a l'Afganistan, Amnistia Internacional demana un mecanisme de rendició de comptes independent per a l'Afganistan.”
Amnistia Internacional va documentar execucions extrajudicials semblants de persones hazares a la província de Ghazni al juliol de 2021, i a la província de Daykundi l'agost de 2021. Malgrat les seves promeses públiques que no actuarien contra funcionaris del govern anterior, els talibans encara no han investigat ni jutjat ningú pels homicidis.
Amnistia Internacional va fer vuit entrevistes en línia —algunes d'elles amb persones que van ser testimonis de l'atac de juny de 2022—, va analitzar 38 fotografies i 3 vídeos presos després de l'atac, va consultar amb un patòleg forense per a estudiar les imatges dels cossos, i va examinar imatges satel·litàries de la zona per a confirmar la ubicació d'un dels homicidis. Diverses de les fotografies analitzades van ser publicades publicades a Internet per mitjans talibans, com l'Oficina de Mitjans de comunicació del Governador de la Província de Ghor, que les va esborrar poc després de la seva difusió.
Homicidis de familiars
La nit del 26 de juny de 2022, forces talibans van irrompre en el domicili de Mohamad Muradi, hazara i agent de seguretat amb l'anterior govern, que també havia dirigit una força de la milícia local Programa Aixecament Popular contra els talibans el 2020 i 2021.
Muradi havia tornat en dates recents a casa seva a Chahar Asyab, al districte de Lal wa Sarjangal, província de Ghor, després d'un intent fallit de fugir a l'Iran, i d'ocultar-se després en altres ciutats del país. Com moltes persones que havien estat involucrades en l'oposició als talibans, Muradi no havia acceptat l'oferiment d'una “carta d'amnistia” personalitzada —expedida en molts casos a exagents de seguretat i exfuncionari públics, en la qual s'oferia permís per a tornar al lloc d'origen a canvi de la promesa de deposar les armes— per por d'atacs de represàlia dels talibans.
Alguns testimonis van explicar a Amnistia Internacional que, la nit de l'atac, forces talibans van disparar fusells i granades propulsades per coets contra l'habitatge de Muradi i van matar Taj Gul Muradi, la seva filla de 22 anys, que havia estudiat medicina i prestava assistència sanitària en la comunitat. En l'atac van resultar ferits Muradi, la seva filla de 12 anys i un altre fill. La nena va sofrir greus lesions a l'estómac i va morir l'endemà.
Muradi va resultar ferit a la cama esquerra i es va lliurar a les forces talibans prèvia intervenció d'ancians locals. No obstant això, els talibans van treure'l per la força de la casa i van matar-lo a trets. L'anàlisi de fotografies del cos de Muradi mostra danys en la part davantera de la camisa que indiquen una probable ferida en el pit i una ferida de sortida en el front.
Amnistia Internacional va examinar fotografies i vídeos que mostren desperfectes a la casa de Muradi que són compatibles amb el que van explicar testimonis. Les imatges també van ser geolocalitzades mitjançant l'anàlisi de característiques visibles —com la vegetació, el pis de carrers pròxims i la disposició dels edificis— i d'imatges de satèl·lit.
Torturats i executats extrajudicialment
Tres homes més que estaven temporalment a la casa de Muradi van ser detinguts i executats extrajudicialment. Dos d'ells, com Muradi, havien estat membres de la força Programa d'Aixecament Popular, encara que cap havia participat en combats amb la milícia des de feia algun temps.
Ghulam Haider Mohammadi, nebot de Muradi, estava visitant a familiars. Les fotografies del cos de Mohammadi indiquen que va ser executat almenys amb un tret al cap, mentre estava de genolls i amb les mans lligades a l'esquena. Persones residents en la zona van trobar el seu cos a uns 50 metres de la casa de Muradi, abandonat entre unes roques en una zona arbrada.
Els testimonis van explicar a Amnistia Internacional que a les altres dues víctimes —Asif Rezayee i Arif Sangaree— les van introduir en un vehicle, se les van emportar i les van matar en un lloc diferent. Els cossos d'aquests dos homes van ser descoberts més tard en una part despoblada de Takeghal, a més de 30 minuts en automòbil del lloc on es van practicar les detencions.
Asif Rezayee vivia a Kabul però havia tornat a la seva població natal dies abans per a visitar als seus familiars. Rezayee va ser executat per trets mentre tenia les mans emmanillades a l'esquena. Fotografies i un vídeo del seu cos mostren quatre ferides d'arma de foc diferents, al cap, el pit, la cuixa dreta i la mà esquerra. A partir de la naturalesa de les ferides, l'aparent trajectòria de les bales i les taques de pólvora, les ferides a la cama i la mà es van fer a curta distància abans de l'execució. Infligir de manera intencionada dolor a un persona detinguda i lligada constitueix tortura, un crim de dret internacional.
Les fotografies mostren que Arif Sangaree també va ser executat mentre estava lligat i detingut, almenys amb un tret des de curta distància al cap. Una de les fotografies publicades pels talibans a Facebook, on s'atribueixen la reeixida operació, mostra a Sangaree amb una considerable ferida facial envoltada per sang arterial vermella i fresca, la qual cosa indica que els talibans van fer la fotografia immediatament després de la seva mort. En canvi, fotografies proporcionades per persones que van descobrir el cos mostren a Sangaree amb la ferida idèntica, però amb la sang fosca seca, la qual cosa indica que havia passat temps.
Les fonts informatives dels talibans que van publicar la imatge del cos de Arif Sangeree qualificaven l'operació nocturna de “operació selectiva” que va culminar en un combat entre “rebels” i “mujahidins”, és a dir, talibans. El text afirmava que set rebels havien resultat morts, detinguts o ferits, i que un membre dels talibans havia mort i dos més havien resultat ferits.
Per a justificar les morts, la declaració afegira que l'operació havia tingut lloc després que combatents relacionats amb Mawlavi Mahadi, líder hazara d'un grup desertor talibà, haguessin atacat als talibans en el districte de Balkhab, província de Sar-e-Pul, per després fugir i establir-se en la localitat de Chahar Asyab. Aquestes afirmacions dels talibans són inexactes. Encara que aquest combat ha estat documentat pel relator especial de l'ONU sobre la situació dels drets humans a l'Afganistan en el seu informe del 6 de setembre de 2022, que inclou casos d'execucions de combatents pels talibans fora de combat, Muradi i els seus familiars no eren membres del grup de Mahadi ni van participar en aquests atacs. Per contra, Amnistia Internacional creu que la justificació dels talibans és un pretext per a actuar contra minories ètniques i militars relacionats amb el govern anterior.
Informació complementària
Els talibans es van fer amb el poder a l'Afganistan després de la caiguda del govern a mitjans d'agost de 2021. Amnistia Internacional ha demanat la protecció de milers de persones afganeses que corren un greu risc de represàlies dels talibans. S'han registrat nombrosos casos d'aplanaments i execucions extrajudicials contra persones a qui els talibans consideren adversaris: les vinculades amb el govern anterior, en particular hazares/xiïtes, o les que combatien amb el Front de Resistència Nacional.>