Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Afganistan: Els talibans no perden el temps a acabar amb els drets humans

Manifestació a Kabul, 8 de setembre de 2021. Foto: HOSHANG HASHIMI/AFP via Getty Images

Els talibans avancen sense treva en la destrucció de tot el que s'ha aconseguit en matèria de drets humans en els últims vint anys, han declarat Amnistia Internacional, la Federació Internacional dels Drets Humans (FIDH) i l'Organització Mundial contra la Tortura (OMCT) en una nova informació publicada avui, que documenta la profunda repressió del grup des que arribessin a Kabul fa poc més de cinc setmanes.

En contra de les reiterades afirmacions dels talibans que respectarien els drets de la població afganesa, el document publicat, Afghanistan’s fall into the hands of the Taliban, descriu una llarga llista d'abusos contra els drets humans, entre ells, homicidis selectius de civils i soldats que s'havien rendit, així com el bloqueig de l'ajuda humanitària a la vall de Panjshir, que constitueixen crims de dret internacional. A més, s'han tornat a imposar restriccions a les dones, la llibertat d'expressió i la societat civil.

En només cinc setmanes des que assumissin el control de l'Afganistan, els talibans han demostrat clarament que no estan disposats realment a protegir o respectar els drets humans. "Hem presenciat ja una onada de violacions, des d'atacs de represàlia i restriccions a les dones, a la repressió de protestes, els mitjans de comunicació i la societat civil", ha declarat, Dinushika Dissanayake, directora adjunta d'Amnistia Internacional per a l'Àsia meridional.

Davant del clima imperant de por, la manca de connexió de telefonia mòbil en moltes zones i els talls d'Internet a mans dels talibans, aquestes conclusions són probablement una simple instantània del que està passant sobre terreny

Dinushika Dissanayake, Amnistia Internacional

"Davant del clima imperant de por, la falta de connexió de telefonia mòbil en moltes zones i els talls d'Internet a mans dels talibans, aquestes conclusions són probablement una simple instantània del que està passant sobre el terreny. El Consell de Drets Humans de l'ONU ha de crear un mecanisme fort i independent el mandat del qual sigui documentar, recollir i conservar proves dels crims de dret internacional i altres greus violacions de drets humans que s'estan cometent a tot l'Afganistan".

Clima de por per a defensors i defensores dels drets humans

Des del 15 d'agost, s'han registrat atacs a defensors i defensores dels drets humans gairebé diàriament. Els talibans estan duent a terme recerques de persones defensores dels drets humans porta a porta, fet que obliga a moltes a amagar-se.

Un equip d'investigació ha entrevistat Mahmud*, un defensor dels drets humans que ha aconseguit fugir del país. Mahmud ha explicat que, el dia que els talibans van entrar a Kabul, va rebre una trucada en la qual li demanaven que lliurés els vehicles, l'equip i els diners de la seva organització. Qui li trucava sabia el seu nom i va advertir-lo que no tenia cap altra elecció que cooperar.

Durant els dies següents, Mahmud va rebre més trucades telefòniques i missatges de Whatsapp, per demanar-li la seva adreça postal i comunicar-li que volien reunir-se amb ell en llocs designats. Els talibans havien pegat dos companys de la seva ONG. Les imatges compartides per un dels seus companys de feina, que Amnistia Internacional i un perit patòleg han verificat, mostren les típiques marques d'haver rebut fuetades a l'esquena i hematomes groguencs en el braç esquerre de la víctima.

L'amenaça a què s'enfronten les persones defensores dels drets humans atrapades a l'Afganistan és real. Són objecte d'atacs perquè se les considera enemigues dels talibans. Ataquen les seves oficines i domicilis. Colpegen els seus companys. Es veuen amb l'obligació d'amagar-se. Viuen sota l'amenaça constant de detenció, tortura o alguna cosa pitjor. "Els qui han aconseguit sortir del país estan ara atrapats en campaments militars o en països veïns, sense saber quin serà la seva destinació final ni com podran reconstruir les seves vides destrossades de la nit al dia", ha declarat Delphine Reculeau, directora de programa del Programa de Defensors de Drets Humans de l'OMCT.

"La comunitat internacional ha de respectar els seus compromisos morals i polítics i no fallar a les persones que han dedicat la seva vida a defensar els drets humans, la igualtat de gènere, l'estat de dret i les llibertats democràtiques al seu país, sinó que ha de protegir-les costi el que costi".

Persecució de periodistes

Dos periodistes de Kabul amb els quals ha parlat Amnistia Internacional han denunciat les amenaces i intimidacions que van patir després que els talibans prenguessin el poder. Ayesha*, que ha fugit de la capital després dels advertiments de la seva entitat ocupadora que la seva vida estava en perill, ha explicat que els talibans havien visitat a la seva família després de la seva fugida, i que l'havien amenaçat després d'informar-los que ja no es trobava a casa.

Aadila* ha descrit les dues primeres setmanes de govern talibà com un període de por i incertesa. En un primer moment, havia decidit quedar-se a l'Afganistan i continuar amb el seu treball, fins que una nit els talibans van ser a casa seva i van preguntar per ella. Després de la insistència dels seus familiars, va deixar el país poc després.

Abdul*, un periodista, ha explicat que editors, editores, periodistes i personal de mitjans de comunicació han rebut instruccions dels talibans que només podrien treballar d'acord amb allò establert a la Sharia i les normes i reglaments islàmics.

"No he tornat a la feina des de la caiguda de la república. Els talibans van venir a casa diverses vegades, però em vaig amagar. Des del moment de la caiguda, la nostra oficina roman tancada", ha declarat.

Dones, nenes i el dret a protestar

Com a conseqüència del clima de temor provocat per la presa de poder dels talibans, moltes dones afganeses ara utilitzen el burca, s'abstenen de sortir de casa si no és acompanyades d'un home i han abandonat altres activitats per evitar violència i represàlies. Tot i les múltiples amenaces que es presenten ara contra els seus drets, les dones han organitzat protestes a tot el país.

Encara que hagin permès que algunes protestes continuïn de forma pacífica, els talibans n'han reprimit moltes amb violència. El 4 de setembre, les forces especials talibans van dispersar aproximadament 100 dones que protestaven a Kabul, efectuant trets a l'aire i llançant, segons els informes, gas lacrimògen.

Nazir*, un defensor dels drets humans, ha explicat a Amnistia Internacional que els talibans van colpejar brutalment el seu amic Parwiz* per assistir a una protesta pels drets de les dones el 8 de setembre.

"A Parwiz van detenir-lo durant les protestes a favor de les dones del 8 de setembre. Van torturar-lo brutalment. Li van trencar el braç. Van portar-lo a la comissària [nom de comissària ocult]. Quan els talibans van alliberar-lo, li van fer posar-se roba nova perquè la seva roba havia quedat xopa de la seva pròpia sang".

El 8 de setembre, el Ministeri de l'Interior, actualment sota el control dels talibans, va emetre l'ordre de prohibir totes les manifestacions i reunions a tot l'Afganistan "fins que es codifiqui una política sobre manifestacions".

"La comunitat internacional no pot tancar els ulls davant les violacions que estan cometent els talibans. L'adopció de mesures concretes en el Consell de Drets Humans de l'ONU no només enviarà el missatge que no es tolerarà la impunitat, sinó que també contribuirà a prevenir violacions a una escala més àmplia. Això ha d'anar de la mà del suport a la investigació en curs a la Cort Penal Internacional, a fi de garantir la rendició de comptes pels crims de lesa humanitat i els crims de guerra comesos per totes les parts", ha declarat Juliette Rousselot, responsable de programes de la FIDH per a Àsia meridional.

*Per protegir la identitat de les persones entrevistades, tots els noms d'aquesta notícia són ficticis.>