Amb motiu de la celebració del Dia dels Drets Humans, el 10 de desembre, Amnistia Internacional assenyala que governs de tot el món estan reprimint, mitjançant vells i nous mètodes, les protestes sorgides en un any especialment difícil per a la població mundial, sense superar encara la crisi de la COVID-19. Armes omnipresents com les porres policials, utilitzades d'una manera indeguda en actes que poden ser constitutius de tortura i altres maltractaments; i tecnologies modernes al servei de la vigilància i l'espionatge, com la denunciada en el Projecte Pegasus, són exemples de com la llibertat d'expressió s'està veient amenaçada al món, en països com la Xina, Mèxic, Israel i Territoris Ocupats o l'Afganistan, entre uns altres.
“Els governs tenien l'oportunitat de sortir d'una emergència mundial com ha estat la pandèmia col·locant els drets humans i la solidaritat al centre. Però el que han fet en molts casos ha estat reprimir qualsevol tipus de protesta enmig d'una crisi social, econòmica i sanitària com la qual estem immersos”, assenyala Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.
Amnistia Internacional ha identificat diversos mètodes que han estat utilitzats per diferents líders en el poder per reprimir el dret a la protesta, com són l'ús excessiu de la força per part de forces i cossos de seguretat de l'Estat que actuen amb absoluta impunitat; les lleis repressives i regressives que redueixen l'espai per exercir aquest dret; el control i la censura a través d'Internet, i la discriminació i violència cap a les dones que es manifesten.
“El dret a protestar mai no ha estat tan amenaçat com avui. A causa del gran poder que té, sovint la protesta es percep com una amenaça real per part dels governs. És per això que activistes de tot el món estan experimentant de primera mà l'escalada i normalització d'enfocaments i tàctiques que els governs i les forces de seguretat utilitzen per restringir, controlar i prohibir les protestes”, assegura Esteban Beltrán. “En moltes parts del món, les persones que exerceixen el seu dret a protestar pacíficament són assetjades, colpejades, empresonades i assassinades. A més, les dones que es manifesten estan exposades a diferents formes de violència de gènere, com ara la violència sexual”, afegeix.
Un dels mètodes més emprats per les forces i cossos de seguretat de l'Estat són les denominades porres, els lathis (bastons llargs) i sjamboks (fuets rígids). Amnistia Internacional i la Fundació d'Investigació Omega han documentat recentment com solen utilitzar-se d'una manera indeguda, en actes que poden ser constitutius de tortura i altres maltractaments. La investigació es basa en fotografies i vídeos d'accés públic de 35 països, i inclou exemples de la repressió violenta de manifestacions a Bielorússia, Colòmbia, França, l'Índia i Myanmar. Els vídeos mostren a agents encarregats de fer complir la llei utilitzant porres i armes similars, per infligir càstigs, colpejar persones ja immobilitzades, propinar perillosos cops en el cap de manera injustificada, i produir asfíxia immobilitzant les persones pel coll.
Posar cara als abusos
L'organització té en marxa una campanya en la qual ha proposat un total de sis reptes en xarxes socials per actuar a favor de sis activistes els drets humans dels quals estan sent atacats, i pressionar perquè s'acabi amb aquests abusos.
L'activista Zhang Zhan és una d'elles. Va ser empresonada per informar sobre els primers dies de la pandèmia de COVID-19 a Wuhan. Aquesta periodista ciutadana, condemnada al desembre a quatre anys de presó per publicar a les xarxes socials informació sobre la gestió que la Xina va fer del brot, ha estat en vaga de fam durant el seu empresonament i en l'actualitat corre perill de morir si no és posada en llibertat urgentment per rebre tractament mèdic. El seu cas és tan sol un exemple de com les autoritats xineses detenen o infligeixen altres càstigs a qui revelava informació sobre el brot de COVID-19, així com a periodistes i defensors de drets humans que s'atreveixen a alçar la veu.
A Mèxic, activistes com Wendy Galarza, de 30 anys i ferida per trets quan protestava per la violència contra les dones són també una mostra de com les autoritats al país utilitzen la força i la violència sexual per silenciar a dones que es manifesten contra la violència de gènere.
Israel, que en les últimes setmanes ha estat de nou protagonista per l'espionatge d'activistes palestins a través de Pegasus, el programari espia de NSO Group; i per catalogar com a "organitzacions terroristes" sis organitzacions palestines, és un altre dels països on l'activisme es reprimeix. Ningú ho sap millor que Janna Jihad, de tan sols 15 anys i recentment nomenada com una de les periodistes més joves del món, qui és objecte d'amenaces i assetjament per part d'Israel, simplement per documentar i denunciar la discriminació als Territoris Palestins Ocupats.
Precisament Israel també ha estat protagonista en aquest any amb l'escàndol del Projecte Pegasus, en el qual va participar Amnistia Internacional. La investigació sobre la filtració de 50.000 números de telèfon de possibles objectius de vigilància va revelar com el programari espia de la companyia israeliana NSO Group s'ha utilitzat per facilitar la comissió de violacions de drets humans a gran escala, entre els quals es troben caps d'Estat, activistes i periodistes, inclosa la família de Jamal Khashoggi.
També les dones a l'Afganistan, que han sortit als carrers a protestar després de la presa de Kabul, són un clar recordatori sobre com les seves conquestes al llarg dels últims 20 anys poden veure's truncades i reprimides des del retorn dels talibans. En l'actualitat, a més de que les nenes d'Afganistan tenen prohibit tornar a l'escola secundària, els talibans estan duent a terme actes de fustigació, amenaces i atacs contra docents i estudiants. D'altra banda, i com a conseqüència del clima de temor provocat per la presa de poder dels talibans, moltes dones afganeses ara usen el burca, s'abstenen de sortir de casa si no és acompanyades d'un home i han abandonat altres activitats per evitar violència i represàlies. Totes aquestes amenaces contra els seus drets, han provocat que dones en tot el país organitzin protestes. No obstant això, encara que s'han permès que algunes de les manifestacions continuïn de forma pacífica, els talibans n'han reprimit amb violència moltes.
Altres països que estan utilitzant lleis que, de manera arbitrària i com a pretext per protegir la "seguretat nacional" soscaven drets humans com el de la llibertat d'expressió, de reunió pacífica o d'associació, a més de per reprimir la dissidència i l'oposició política són Hong Kong o Rússia, entre altres. Amnistia Internacional ha denunciat restriccions a la protesta i l'activisme en almenys, 58 països al llarg d'aquest any.
La llibertat d'expressió i el dret a la protesta a Espanya
A Espanya, on en aquests moments s'està debatent la reforma de la Llei Mordassa, una norma que Amnistia Internacional ha criticat pel seu impacte negatiu en l'exercici de la llibertat d'expressió i el dret a la protesta, l'organització porta anys denunciant situacions d'ús excessiu de la força i d'ús inadequat de material antidisturbis. En aquest últim any, AI ha denunciat l'ús indegut de porres policials contra manifestants pacífics o periodistes en les protestes celebrades a Madrid al juliol contra l'assassinat de Samuel Luiz; l'ocupació d'armes de foc (escopeta de postes) durant les mobilitzacions de febrer a Linares (Jaén); i de bales de goma en les protestes convocades a Barcelona contra la detenció de Pablo Hasel al febrer.
L'últim cas han estat les protestes a Cadis durant els nou dies de vaga indefinida per part de personal del sector del metall. Amnistia Internacional, reconeixent la legitimitat de les actuacions policials i els reptes a què s'enfronten les forces de seguretat, recorda que l'ús excessiu de la força i la utilització inadequada de material antidisturbis per part de membres de la policia mai no pot estar justificat. Encara que s'han produït alguns actes de violència, les forces han d'actuar amb moderació i les autoritats han de fer tot el possible per no contribuir a l'escalada de tensió al carrer i respondre a tot moment de manera proporcionada davant els possibles brots de violència.
Les imatges publicades a xarxes socials i per mitjans de comunicació han mostrat l'ús de pilotes de goma per part de la policia, uns projectils que per la seva elevada imprecisió no permeten una utilització segons els estàndards internacionals, que estableixen que només han d'utilitzar-se contra persones implicades directament en actes de violència quan sigui factible efectuar trets perfectament adreçats contra elles. Amnistia Internacional reitera la seva petició a les autoritats perquè prohibeixin la utilització d'aquest armament, que comporta un alt risc de clpejar determinades parts especialment vulnerables del cos, en particular els ulls, o fins i tot colpejar altres persones que no siguin l'objectiu. L'organització també ha visionat imatges que han mostrat un ús inadequat i injustificat de porres policials contra persones que no suposaven cap risc, que fins i tot han estat clopejades en el cap i parts superiors del cos, una cosa no permesa pels estàndards internacionals sobre ús de la força.
Amnistia Internacional demana a les autoritats que els incidents en què agents de policia fan ús excessiu de la força siguin adequadament investigats de forma exhaustiva, efectiva i independent, i que s'engeguin mecanismes efectius per reparar de forma adequada les víctimes.
Més informació
Milers de persones a tot l'Estat han participat en la campanya d'Amnistia Internacional en la qual entre el 29 de novembre i el 10 de desembre s'han proposat reptes per dur a terme a les xarxes socials, com fer-se fotos anant amb bicicleta amb alguna peça violeta i compartir-la a xarxes socials per recordar que per culpa dels trets de la policia Wendy ja no pot anar amb bici; pujar a xarxes socials una foto als 15 anys per solidaritzar-se amb l'edat en què la Janna va començar a jugar-se la vida, o enquestes a Twitter o Instagram, entre altres.
Aquesta iniciativa s'emmarca en la campanya mundial Write for Rights, que es va engegar fa 20 anys quan diversos amics van decidir celebrar el Dia dels Drets Humans amb una marató d'enviament de cartes durant 24 hores. Des de 2001, l'organització ha aconseguit milions de missatges i accions per donar suport a persones injustament empresonades o perseguides, aconseguint millorar la vida de més d'un centenar d'elles, i s'ha convertit en el principal esdeveniment mundial de drets humans. L'any passat va aconseguir 4,5 milions de missatges, piulades, firmes i altres accions empreses per persones de tots els racons del planeta.