Qualsevol persona de les que ens dediquem a l’àmbit dels drets humans estarà d’acord en què la clau de volta de la nostra tasca és precisament el que es recull en el primer article: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets.” Malgrat això, la realitat imposa que la desigualtat i la discriminació encara són presents i que sovint són a la base de vulneracions de drets humans.
Fins aquí, res que no sabéssim.
Però què trobarem si aquest qüestionament sobre l’efectivitat real de la igualtat el baixem al nostre nivell, més al dia a dia?? Podem afirmar al 100% que nosaltres evitem i no participem, ni que sigui inconscientment, de totes les desigualtats o motius de discriminació? Si som suficientment honestes i obertes de mentalitat veurem que no és pas així i que ni que sigui per l’entorn en què hem crescut i la base de coneixement col·lectiu sobre la qual hem après a ser qui som i sobre la que se sosté la nostra construcció de valors, tenim marge de millora. Fins i tot una organització com la nostra a qui se li pressuposa especial sensibilitat en aquest tema.
Hem de poder desaprendre i replantejar la nostra manera de fer, hem de poder canviar l’enfoc (treballar AMB els col·lectius afectats, incorporant la seva veu, i no només PER A ells, pressuposant que el nostre plantejament serà bo de mena), fent-lo més transversal i holístic (anar més enllà del gènere, on ja hem fet camí, integrant també les capacitats diverses que totes tenim, aprenent de tots els orígens i cultures i sense tenir en compte l’edat o l’estrat social).
És per això que des d’Amnistia Internacional ens hem volgut dotar d’un Pla de gènere, equitat, inclusió i antirracisme (GEIA), que posi en negre sobre blanc com afrontar aquesta profunda transformació que ens cal com a organització de drets humans que som. Hem de passar de la mera declaració de bones intencions a concrecions que facin palesa la nostra evolució. I no perquè “toca” o “és el que està de moda”, sinó perquè creiem fermament que és el que cal.
És un canvi cultural, no merament organitzatiu, i perquè això sigui així ha de partir del canvi individual de totes i cadascuna de les persones que conformem l’organització, cadascun/a de nosaltres des del seu espai i la seva aportació. Només quan això formi part del nostre ADN esdevindrà un element intrínsec de la nostra tasca i a tots els nivells.
El pla contempla sis grans eixos de treball:
Les persones que participem d’Amnistia Internacional, tant activistes com personal contractat, ja que el canvi real comença per casa, per les relacions que establim entre nosaltres mateixes i com abracem la diversitat que representem.
La governança, perquè les nostres decisions siguin plenament inclusives, superant limitacions d’accessibilitat, i recollint les aportacions de totes les identitats substantives.
La comunicació, tant interna (entre nosaltres) com externa (cara enfora), de manera que fomenti la sensibilització i conscienciació sobre aquest tema, abastant tots els canals i missatges, promovent-ne la diversitat en l’autoria i en les tasques de portaveu.
La mobilització i les aliances, en la manera com ens relacionem amb la societat civil, en especial a l’hora de mobilitzar-nos, i amb qui establim aliances, obrint-nos específicament a entitats que contribueixin a la inclusió transversal de la diversitat.
En el treball per als drets humans que ens és propi, incorporant aquesta perspectiva d’equitat en el plantejament de campanyes i investigacions, identificant biaixos socialment acceptats per fer-hi front, així com per fer-ne denúncia.
Mecanismes de seguiment i avaluació, transversals per a tota l’organització, que permetin objectivar les fites a assolir, marquin la nostra progressió i millora, i ens permetin veure, efectivament, els canvis.
El repte és majúscul per la multiplicitat de variables i d’actors. I molt menys immediat. Requereix voluntat de canvi, implicació, dedicació, temps, recursos... Ens cal prendre’n consciència, posar-nos en marxa i sobretot, avançar. Som-hi?
>
